Paul Naschy

Jacinto Molina Álvarez, conegut artísticament com Paul Naschy (Madrid, 6 de novembre de 1934-ibídem, 30 de novembre de 2009[1]), fva ser un actor, director de cinema, guionista i levantador de pesos espanyol. Va participar com a actor en més de cent pel·lícules i sèries de televisió, en 39 com a guionista i en 14 com a director.

Infotaula de personaPaul Naschy
Paul Naschy as Alaric de Marnac.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Jacinto Molina Modifica el valor a Wikidata
6 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 2009 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, aixecador de peses, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Esporthalterofília Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElvira Primavera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0596701 Allocine: 26646 Allmovie: p103200
Find a Grave: 45385996 Modifica el valor a Wikidata

Segons ell mateix, va decidir dedicar-se al cinema de terror després de veure la pel·lícula Frankenstein i l'home llop. Va ser un dels més famosos intèrprets del home llop, realitzant aquest paper en nombroses ocasions a partir de 1968.

BiografiaModifica

Sent jove Jacinto Molina va practicar la gimnàstica i més endavant la halterofília, esport dins del qual es va proclamar campió d'Espanya en 1958 en la categoria de pes lleuger. Amb aquest triomf va ser seleccionat per a representar Espanya als campionats europeu i mundial de 1961, que es van celebrar a Viena, i on va acabar com a sisè lloc europeu i novè mundial.

En 1960 va acudir a participar com a extra en la pel·lícula estatunidenca Rei de reis (dirigida per Nicholas Ray), que es va rodar a Espanya i en la que va ser seleccionat per a fer d'un servent d'Herodes Antipas, a causa del físic que la pràctica de l'halterofília li havia donat. Aquesta va ser la seva primera participació parcialment recognoscible al cinema. Amb motiu de l'estrena a nivell mundial de la pel·lícula La marca del hombre lobo se li va demanar que triés un sobrenom, perquè el film pogués ser venut més fàcilment en tots costats. Recordant a un altre halterista, el hongarès Imre Nagy, va prendre el seu cognom per a compondre el que seria el seu nom artístic, Paul Naschy.

Al llarg de la seva trajectòria va encarnar a nombroses figures del cinema de terror clàssic, com el home llop, el Geperut, el Comte Dràcula, La mòmia... el que li ha reportat el qualificatiu de El Lon Chaney espanyol. Un dels seus personatges més famosos és Waldemar Daninsky, un home-llop que apareix en diversos dels seus films, començant en 1968 amb La marca del hombre lobo. El nom del personatge va ser pres d'un levantador de pesos polonès al qual va conèixer en els campionats mundials, Waldemar Bachanvski. En 1994 va crear el Festival de Cinema Fantàstic de Burgos (Fantastic Burgos).

En 2009 es va publicar Alaric de Marnac, la seva única novel·la, en la qual donava la seva última versió de personatges i successos ja engiponats en pel·lícules com El espanto surge de la tumba (1972) o El mariscal del infierno (1974). El 30 de novembre de 2009 va morir a causa d'un cáncer.[1][2][3]Està enterrat a Burgos, ciutat natal de la seva dona i en la qual va passar part de la seva infància.

Com a curiositat val a dir que Naschy va tenir en la seva joventut tracte d'amistat amb l'assassí José María Jarabo.

ReconeixementsModifica

Joan Carles I li va lliurar en 2001 la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts per la seva carrera..[4]

En el documental del 2010 Las imágenes perdidas. La otra mirada del director espanyol Juan Pinzás, es poden veure les últimes imatges de Naschy, en un film que va acabar de rodar un mes abans de la seva defunció. En aquesta pel·lícula-documental, es dona vida a si mateix parlant de la vida, de la seva malaltia, de la mort i del cinema al costat de realitzadors com Javier Gurruchaga, entre altres.[5]

FilmografiaModifica

Com a directorModifica

Como directorModifica

Com a actorModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Fallece el actor Paul Naschy» — El Mundo
  2. «Fallece Paul Naschy» — ABC
  3. «Condenan a un urólogo por la muerte del actor español Paul Naschy, el mítico hombre lobo» — 20minutos
  4. «Boletín Oficial del Estado 42 de 17/2/2001». Arxivat de l'original el 21 de octubre de 2006. [Consulta: 24 juny 2019].
  5. Mato, Mar. «Estriptis emocional y canto a la vida de Juan Pinzás». [Consulta: 24 setembre 2010].

BibliografiaModifica

  • Agudo, Ángel: Paul Naschy: la máscara de Jacinto Molina, Editorial Scifiworld, 2009 (biografía), ISBN 978-84-937460-1-8
  • Esposito, Riccardo F.: Paul Naschy, en Il cinema dei licantropi, Fanucci, Roma (Italia), 1987, ISBN 88-347-0053-8, págs. 83 a 89.
  • González Martínez, José Luis: Homenaje a Paul Naschy en la Filmoteca, artículo en Quatermass n.º 1 (Ed. Quatermass, Bilbao, febrero de 1994), págs. 44 a 46.
  • Naschy, Paul: Alaric de Marnac, 2009 (novela), ISBN 978-84-937460-0-1
  • Naschy, Paul: Cuando las luces se apagan, Fundación AISGE y T&B Editores (memorias de Paul Naschy), ISBN 978-84-92626-02-1
  • Naschy, Paul: Memorias de un hombre lobo, ISBN 84-920576-6-1.
  • Olano, Josu: La marca de Paul Naschy, entrevista en Quatermass n.º 0 (Ed. Quatermass, Bilbao, junio de 1993), págs. 28 a 36.
  • Parrado, Jesús: Entrevista a Paul Naschy, en Quatermass n.º 4/5, monográfico Antología del Cine Fantástico Español (Ed. Astiberri, Bilbao, octubre de 2002), págs. 17 a 26.
  • Romero, Javier G.: Paul Naschy, artículo en Quatermass n.º especial (Ed. Quatermass, Bilbao, noviembre de 1999), págs. 9 y 10.
  • Romero, Javier G.: El retorno de Waldemar Daninsky: Paul Naschy y Francisco Gordillo hablan de "Licántropo", reportaje/entrevista en Quatermass n.º 3 (Ed. Quatermass, Bilbao, octubre de 1998), págs. 5 a 7.
  • VV.AA.: Cine fantástico y de terror espáñol, 1900-1983 Editorial Donostia Kultura.

Enllaços externsModifica