Frederick Soddy
Frederick Soddy (Eastbourne, 2 de setembre de 1877 - Brighton, 22 de setembre de 1956) fou un radioquímic anglès que va explicar, amb Ernest Rutherford, que la radioactivitat es deu a la transmutació d'elements, que ara se sap que implica reaccions nuclears. També va demostrar l'existència d'isòtops de certs elements radioactius.[1][2][3][4][5][6][7][8][9] Era un polímata que dominava la química, la mecànica estadística, les finances i l'economia.[10][11]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1877 Eastbourne (Anglaterra) |
| Mort | 22 setembre 1956 (79 anys) Brighton (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Aberystwyth Merton College (Oxford) Eastbourne College |
| Director de tesi | Ernest Rutherford |
| Activitat | |
| Camp de treball | Radioquímica |
| Lloc de treball | Glasgow Aberdeen Oxford |
| Ocupació | farmacèutic, químic, catedràtic, físic, investigador |
| Ocupador | Universitat McGill Universitat d'Oxford Universitat d'Aberdeen |
| Membre de | |
| Professors | Ernest Rutherford |
| Família | |
| Cònjuge | Winifred Beilby (en)  |
Premis | |
 | |
Fou guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1921.
BiografiaModifica
Va néixer el 2 de setembre de 1877 a la ciutat d'Eastbourne, situada al comtat d'East Sussex. Va estudiar química al Col·legi Universitari de Gal·les i posteriorment al Merton College de la Universitat d'Oxford, d'on fou investigador entre 1898 i el 1900.
Entre 1900 i 1902 fou professor de química a la Universitat McGill de Mont-real (Canadà). Entre 1904 i 1914 fou professor a la Universitat de Glasgow, i entre aquell i el 1919 a la Universitat d'Aberdeen. L'any 1919 es va traslladar a la Universitat d'Oxford, on va romandre fins al 1936, i va ocupar la càtedra Lee de química.
Va morir el 22 de setembre de 1956 a la ciutat de Brighton, 22 de setembre de 1956.
Recerca científicaModifica
L'any 1902 durant la seva estada a la Universitat McGill de Mont-real treballa al costat d'Ernest Rutherford al voltant de la radioactivitat,[12][13] arribant a la conclusió que les emanacions de tori són àtoms radioactius i que la radioactivitat ve acompanyada d'una desintegració dels elements. El comportament anòmal d'elements radioactius era a causa de la seva transformació en altres elements, els quals produïen radiacions alfa, beta i gamma. L'any 1903, al costat de William Ramsay, va verificar que la desintegració del radi produïa heli.[13]
Durant la seva estada a la Universitat de Glasgow va demostrar que l'urani es transformava en radi, demostrant així mateix que els elements radioactius poden tenir més d'un pes atòmic encara que les seves propietats químiques siguin idèntiques, anomenat aquest concepte amb el nom d'isòtop. Posteriorment va demostrar que també els elements químics no radioactius poden tenir múltiples isòtops, i que un àtom pot moure's cap avall dos llocs en el seu pes atòmic emetent radiació alfa i un cap amunt emetent radiació beta. Això va suposar un pas fonamental en el coneixement de la relació entre les famílies d'elements radioactius. Aquestes investigacions van permetre el descobriment de l'element radioactiu anomenat protoactini, que van realitzar independentment Soddy a Anglaterra i Otto Hahn i Lise Meitner a Alemanya.
A la Universitat d'Aberdeen va realitzar investigacions relacionades amb la Primera Guerra Mundial. El 1921 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química per la seva contribució al coneixement de la química radioactiva i les investigacions sobre l'existència i naturalesa dels isòtops.
Va escriure també The Interpretation of Radium (1922), The Story of Atomic Energy (1949) i Atomic Transmutation (1953).
EconomiaModifica
Es va interessar també per la tecnocràcia i els moviments socials, que va reflectir en el seu llibre Money versus Man (1933).
En quatre llibres escrits des del 1921 fins al 1934, Soddy va dur a terme una "campanya per a una reestructuració radical de les relacions monetàries globals",[14] oferint una perspectiva sobre l'economia arrelada a la física (les lleis de la termodinàmica, en particular) i va ser "rebutjat rotundament com un sonat".[14] Tot i que la majoria de les seves propostes: "abandonar el patró or, deixar flotar els tipus de canvi internacionals, utilitzar els excedents i dèficits federals com a eines de política macroeconòmica que puguin contrarestar les tendències cícliques i establir oficines d'estadístiques econòmiques (inclòs un índex de preus al consum) per tal de facilitar aquest esforç" ara són pràctiques convencionals, la seva crítica al sistema de reserva fraccional "encara queda fora dels límits de la saviesa convencional", tot i que un article recent del FMI va revitalitzar les seves propostes.[14][15] Soddy va escriure que els deutes financers van créixer exponencialment a interès compost, però l'economia real es basava en existències esgotables de combustibles fòssils. L'energia obtinguda dels combustibles fòssils no es pot tornar a utilitzar. Aquesta crítica al creixement econòmic ha estat adoptada pels seus hereus intel·lectuals en l'actual camp emergent de l'economia ecològica.[14]
ReferènciesModifica
- ↑ «Frederick Soddy-Biography».
- ↑ Davies, M. «Frederick Soddy: The scientist as prophet». Annals of Science, 49, 4, 1992, pàg. 351–367. DOI: 10.1080/00033799200200301.
- ↑ Kauffman, G. B. «Book Review:The World Made New: Frederick Soddy, Science, Politics, and Environment Linda Merricks». Isis, 88, 3, 1997, pàg. 564–565. DOI: 10.1086/383825.
- ↑ Daly, H. E. «The Economic Thought of Frederick Soddy». History of Political Economy, 12, 4, 1980, pàg. 469–488. DOI: 10.1215/00182702-12-4-469.
- ↑ Freedman, M. I. «Frederick Soddy and the Practical Significance of Radioactive Matter». The British Journal for the History of Science, 12, 3, 2009, pàg. 257–260. DOI: 10.1017/S0007087400017313.
- ↑ Sclove, R. E. «From Alchemy to Atomic War: Frederick Soddy's "Technology Assessment" of Atomic Energy, 1900–1915». Science, Technology, & Human Values, 14, 2, 1989, pàg. 163–194. DOI: 10.1177/016224398901400203., pp. 163–194
- ↑ Linda Merricks. The World Made New: Frederick Soddy, Science, Politics, and Environment.. Oxford University Press, 1996, p. 223. ISBN 0-19-855934-8.
- ↑ A. N. Krivomazov. Frederick Soddy: 1877–1956.. Nauka, 1978, p. 208.
- ↑ George B. Kauffman. Frederick Soddy (1877–1956): Early Pioneer in Radiochemistry (Chemists and Chemistry). D. Reidel Pub. Co., 1986, p. 272. ISBN 978-90-277-1926-3.
- ↑ Van Nostrand's Scientific Encyclopedia (en anglès). Hoboken, NJ, USA: John Wiley & Sons, Inc., 2005-10-14. DOI 10.1002/9780471743989. ISBN 978-0-471-74398-9.
- ↑ Davies, Mansel «Frederick Soddy: The scientist as prophet» (en anglès). Annals of Science, 49, 4, 1992, pàg. 351–367. DOI: 10.1080/00033799200200301. ISSN: 0003-3790.
- ↑ John Gribbin. 13.8: The Quest to Find the True Age of the Universe and the Theory of Everything. Icon Books, 2014. ISBN 978-1-84831-918-9.
- ↑ 13,0 13,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1921 – Frederick Soddy Biographical». Nobelprize.org.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «Mr. Soddy's Ecological Economy» (Opinion). The New York Times, 12-04-2009.
- ↑ Beneš, Jaromír; Kumhof, Michael. The Chicago Plan Revisited, agost 2012.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederick Soddy |
- «Frederick Soddy» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.