Obre el menú principal

Enric Lluís Roura i Vilaret

Enric Lluís Roura i Vilaret (Calonge, 4 de novembre de 1865 - Barcelona, 9 de març de 1921)[2] va ser un empresari surotaper i polític català.

Infotaula de personaEnric Lluís Roura i Vilaret
Enric Roura.tiff
Enric Roura vers 1900[1]
Biografia
Naixement 4 de novembre de 1865
Calonge (Baix Empordà)
Mort 9 de març de 1921( 1921-03-09) (als 55 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri Nou de Calonge 41° 51′ 32″ N, 3° 5′ 31″ E / 41.85889°N,3.09194°E / 41.85889; 3.09194
Residència Calonge, Londres, Edimburg
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Religió Catolicisme
Formació professional Batxillerat (inacabat) a Figueres
Es coneix per Caixa d'Estalivs de Calonge
Hospital de Calonge
Torre Roura (BCIL)
Activitat
Ocupació Empresari surotaper
Partit polític Lliga Regionalista
Altres
Títol Diputat provincial
Vicepresident de la Diputació de Girona
Cònjuge Maria Bater
Fills Josep Roura Batet
Pares Esteve Roura i Ponsjoan
Parents Josep Roura i Villaret (germà gran)
Modifica les dades a Wikidata

Va interrompre la formació escolar de batxillerat i ser educat per son pare, Esteve Roura a l'ofici de la fabricació de taps de suro, en la fàbrica familial, que era la primera a escala industrial a Calonge. Aviat va ser enviat prop de son germà gran Josep per aprendre l'anglès a la sucursal de Londres al Regne Unit, aleshores el principal mercat dels taps. Després d'aprendre la llengua s'establí a Escòcia per a dirigir la sucursal d'Edimburg.[1]

Quan tenia gairebé trenta anys, a la mort de son pare, va deixar Edimburg i establir-se a Calonge, on va fer construir la Torre Roura al turó de Les Aixades, una monumental residència modernista inaugurada el 1900.[2] Va ser conegut per a la seva obra filantròpica, que sempre va fer amb la màxima discreció. L'hospital, la caixa d'estalvis i la portada d'aigua potable a la vila, van ser projectes que va fomentar. Políticament, militava a la Lliga Regionalista amb Francesc Cambó i Batlle tot i amistançar-se amb Josep Irla i Bosch del bàndol contrari.[2]

Morí a Barcelona el 9 de març de 1921( 1921-03-09) (als 55 anys). La seva última voluntat fou d'ésser enterrat a Calonge.[2]

ReconeixementModifica

  • La vila de Calonge li va dedicar el Carrer Enric Lluís Roura[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Bautista Parra, A. Jordi; Carrera, Jordi S. (fotos) «La Torre Roura de Calonge». Revista de Girona, maig-juny 1998, pàg. 101-106.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Caner i Estrany, Pere. «Enric Lluís Roura i Vilaret». A: La vall de Calonge. 2a ed.. Calonge: Ajuntament de Calonge, 1983, p. 163. ISBN 9788450084467. 
  3. 41° 51′ 39.13″ N, 3° 4′ 33.18″ E / 41.8608694°N,3.0758833°E / 41.8608694; 3.0758833