Enric Lluís Roura i Vilaret

Enric Lluís Roura i Vilaret (Calonge, 4 de novembre de 1865 - Barcelona, 9 de març de 1921)[1] va ser un empresari surotaper i polític català.

Infotaula de personaEnric Lluís Roura i Vilaret

Enric Lluís Roura vers 1900 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1921 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Nou de Calonge 41° 51′ 32″ N, 3° 05′ 31″ E / 41.8589°N,3.0919°E / 41.8589; 3.0919 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCalonge, Londres, Edimburg
NacionalitatCatalunya
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Formació professionalBatxillerat (inacabat) a Figueres
Es coneix perCaixa d'Estalivs de Calonge
Hospital de Calonge
Torre Roura (BCIL)
Activitat
OcupacióEmpresari surotaper
PartitLliga Regionalista
Altres
TítolDiputat provincial
Vicepresident de la Diputació de Girona
CònjugeMaria Bater
FillsJosep Roura Batet
ParesEsteve Roura i Ponsjoan
ParentsJosep Roura i Villaret (germà gran)

Va interrompre la formació escolar de batxillerat i ser educat per son pare, Esteve Roura a l'ofici de la fabricació de taps de suro, en la fàbrica familial, que era la primera a escala industrial a Calonge. Aviat va ser enviat prop de son germà gran Josep per aprendre l'anglès a la sucursal de Londres al Regne Unit, aleshores el principal mercat dels taps. Després d'aprendre la llengua s'establí a Escòcia per a dirigir la sucursal d'Edimburg.[2]

La Torre Roura

Quan tenia gairebé trenta anys, a la mort de son pare, va deixar Edimburg i establir-se a Calonge, on va fer construir la Torre Roura al turó de Les Aixades, una monumental residència modernista inaugurada el 1900.[1] Va ser conegut per a la seva obra filantròpica, que sempre va fer amb la màxima discreció. L'hospital, la caixa d'estalvis i la portada d'aigua potable a la vila, van ser projectes que va fomentar. Políticament, militava a la Lliga Regionalista amb Francesc Cambó i Batlle tot i amistançar-se amb Josep Irla i Bosch del bàndol contrari.[1]

Morí a Barcelona el 9 de març de 1921( 1921-03-09) (als 55 anys). La seva última voluntat fou d'ésser enterrat a Calonge.[1]

Reconeixement modifica

  • La vila de Calonge li va dedicar el Carrer Enric Lluís Roura[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Caner i Estrany, Pere. «Enric Lluís Roura i Vilaret». A: La vall de Calonge. 2a ed.. Calonge: Ajuntament de Calonge, 1983, p. 163. ISBN 9788450084467. 
  2. Bautista Parra, A. Jordi; Carrera, Jordi S. (fotos) «La Torre Roura de Calonge». Revista de Girona, maig-juny 1998, pàg. 101-106.
  3. 41° 51′ 39.13″ N, 3° 4′ 33.18″ E / 41.8608694°N,3.0758833°E / 41.8608694; 3.0758833