Carmen Llorca Vilaplana
Carmen Llorca Vilaplana (Alcoi, 29 de novembre de 1921 - Madrid, 29 de juny de 1998) fou una historiadora i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu.[1][2][3][4][5]
| |||
| Nom original | (es) Carmen Llorca  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 29 novembre 1921 Alcoi | ||
| Mort | 29 juny 1998 (76 anys) Madrid | ||
 Diputada al Parlament Europeu | |||
Representa: Partit Popular 25 juliol 1989 – 18 juliol 1994 Legislatura: III legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 1989 | |||
| Diputada al Parlament Europeu | |||
Representa: Partit Popular 1r gener 1986 – 24 juliol 1989 Legislatura: II legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya | |||
.svg){kind=small} Diputada al Congrés dels Diputats | |||
| 8 novembre 1982 – 23 abril 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electa a: eleccions generals espanyoles de 1982 | |||
 Délégué national de la Culture (fr)  | |||
| 1975 – abril 1977 ← Jaime Delgado Martín – Supressió del càrrec → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Complutense de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les Madrid | ||
| Ocupació | Historiadora | ||
| Partit | Partido Popular | ||
| Premis | |||
 | |||
De família acomodada, dedicada a la indústria, va estudiar batxillerat a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on es va doctorar en Història Moderna i d'Amèrica, amb una tesi titulada "El mariscal Bazaine en Madrid" (1948), que va obtenir el premi extraordinari de doctorat. Era també llicenciada en Ciències de la Informació.[1] Com a professora d'Història Contemporània a l'Escola Oficial de Periodisme, va col·laborar en diversos diaris i revistes, com ABC, Pueblo, Ya, Índice, així com a Ràdio Nacional d'Espanya.[1] Feia crítica literària a Radio Nacional de España i als diaris Ya i Pueblo.[4]
Va obtenir la plaça de tècnica d'informació de l'Estat amb destinació al Ministeri de Cultura. Durant el franquisme fou directora de l'Oficina de Turisme a Milà, vicesecretària de la Junta Central d'Informació, Turisme i Educació Popular, i el 1975 delegada nacional de cultura a la Secretaría General del Movimiento Nacional. També ha estat la primera dona presidenta de l'Ateneo de Madrid el 1974-1975 i col·laboradora del CSIC.[6][1]
El 1980 fou membre del Consell de Radiotelevisión Española en representació de Coalició Democràtica. També formava part de la Fundació “Cánovas del Castillo”, i presidia la Organización de Mujeres Independientes, el 1976.[7] El 1977 fou candidata al Senat per la província d'Alacant, en les llistes d'Aliança Popular (AP) –Partit Demòcrata Popular, però no fou escollida. Finalment, el 1988 fou elegida diputada al Parlament Europeu per AP, tot i que abans havia format part dels seixanta parlamentaris espanyols que s'incorporaren el desembre de 1985 a aquest Parlament, després de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu (Grup Demòcrata Cristià) i va treballar, sobretot, en qüestions relacionades amb els Drets de la Dona, la Salut Pública i el Medi Ambient.[3]
A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollida diputada per Madrid i de 1982 a 1986 fou presidenta de la Comissió de Control Parlamentari sobre RTVE del Congrés dels Diputats.[8] Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu i de la Comissió dels Drets de la Dona al Parlament Europeu (1989-1994).[3]
Ha estat condecorada amb l'Orde de les Arts i les Lletres de França i la d'Orde Civil d'Alfons X el Savi.
Obres
modifica- ¿Europa en la decadencia? (1949)
- Isabel II y su tiempo (1956)
- Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966)
- Discursos políticos de Castelar (1968)
- El Sistema (1970)
- La mujer en la historia (1976)
- Las Cortes como representación (1976)
- Llamadme Evita (1978)
- Las mujeres de los dictadores (1978)
- Del aperturismo al cambio: mi testimonio (1986)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Carmen Llorca Vilaplana». Diccionari Biogràfic de Dones. Xarxa Vives d'Universitats. [Consulta: 4 octubre 2015].
- ↑ «Carmen Llorca» (en castellà). Ateneo de Madrid. Arxivat de l'original el 2023-04-10. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «2ª legislatura | Carmen LLORCA VILAPLANA | Eurodiputats». Parlament Europeu. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 País, Ediciones El. «Carmen Llorca fallece a los 76 años tras una larga trayectoria política e intelectual» (en castellà), 30-06-1998. [Consulta: 4 abril 2016].
- ↑ «Carme Llorca i Vilaplana | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ «100 españoles para la democracia. Carmen Llorca Villaplana». ABC, 29-04-1977, pàg. 17.
- ↑ López, Sofía Rodríguez. El patio de la cárcel: la Sección Femenina de FET-JONS en Almería (1937-1977) (en castellà). Centro de Estudios Andaluces, 1 de gener de 2010. ISBN 9788493754884 [Consulta: 4 abril 2016].
- ↑ «Ficha del Congreso de Diputados». Congreso de los Diputados. [Consulta: 10 abril 2023].