Obre el menú principal

Carmen Llorca Vilaplana

Carmen Llorca Vilaplana (Alcoi, 21 de novembre de 1921 - Madrid, 29 de juny de 1998) fou una historiadora i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu.[1]

Infotaula de personaCarmen Llorca Vilaplana
Nom original (es) Carmen Llorca
Biografia
Naixement 21 de novembre de 1921
Alcoi
Mort 29 de juny de 1998(1998-06-29) (als 76 anys)
Madrid
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
8 de novembre de 1982 – 23 d'abril de 1986
← -
- →
Circumscripció Madrid
Europarl logo.svg  Diputada al Parlament Europeu
1 de gener de 1986 – 18 de juliol de 1994
← -
- →
Dades personals
Formació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Historiadora
Partit Partido Popular
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

De família acomodada, dedicada a la indústria, va estudiar batxillerat a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on es va doctorar en Història Moderna i d’Amèrica, amb una tesi titulada "El mariscal Bazaine en Madrid" (1948), que va obtenir el premi extraordinari de doctorat. Era també llicenciada en Ciències de la Informació.[1] Com a professora d’Història Contemporània a l’Escola Oficial de Periodisme, va col·laborar en diversos diaris i revistes, com ABC, Pueblo, Ya, Índice, així com a Ràdio Nacional d’Espanya.[1] Feia crítica literària a Radio Nacional de España i als diaris Ya i Pueblo.

Va obtenir la plaça de tècnic d'informació de l'Estat amb destinació al Ministeri de Cultura. Durant el franquisme fou directora de l'Oficina de Turisme a Milà, vicesecretària de la Junta Central d'Informació, Turisme i Educació Popular, i el 1975 delegada nacional de cultura a la Secretaría General del Movimiento Nacional. També ha estat la primera dona presidenta de l'Ateneo de Madrid el 1974-1975 i col·laboradora del CSIC.[1]

El 1980 fou membre del Consell de Radiotelevisión Española en representació de Coalició Democràtica. També formava part de la Fundació “Cánovas del Castillo”, i presidia l’Organització de Dones Independents, el 1976. El 1977 fou candidata al Senat per la província d’Alacant, en les llistes d’Aliança Popular (AP) –Partit Demòcrata Popular. Finalment, el 1988 fou elegida diputada al Parlament Europeu per AP, tot i que abans havia format part dels seixanta parlamentaris espanyols que s’incorporaren en desembre de 1985 a aquest Parlament, després de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu (Grup Demòcrata Cristià) i va treballar, sobretot, en qüestions relacionades amb els Drets de la Dona, la Salut Pública i el Medi Ambient.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou candidata al Senat per Alianza Popular a la província d'Alacant, però no fou escollida. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollida diputada per Madrid i de 1982 a 1986 fou presidenta de la Comissió de Control Parlamentari sobre RTVE del Congrés dels Diputats. Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu i de la Comissió dels Drets de la Dona al Parlament Europeu (1989-1994).

Ha estat condecorada amb l'Ordre de les Arts i les Lletres de França i la d'Alfonso X el Sabio.

ObresModifica

  • ¿Europa en la decadencia? (1949)
  • Isabel II y su tiempo (1956)
  • Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966)
  • Discursos políticos de Castelar (1968)
  • El Sistema (1970)
  • La mujer en la historia (1976)
  • Las Cortes como representación (1976)
  • Llamadme Evita (1978)
  • Las mujeres de los dictadores (1978)
  • Del aperturismo al cambio: mi testimonio (1986)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari biogràfic de dones. «Carmen Llorca Vilaplana». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 octubre 2015].

Enllaços externsModifica