Carmen Llorca Vilaplana

Política i historiadora valenciana (1921-1998)

Carmen Llorca Vilaplana (Alcoi, 21 de novembre de 1921 - Madrid, 29 de juny de 1998) fou una historiadora i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu.[1]

Infotaula de personaCarmen Llorca Vilaplana
Nom original(es) Carmen Llorca Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1998 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
European Parliament logo.svg Diputada al Parlament Europeu
25 juliol 1989 – 18 juliol 1994
Circumscripció electoral: Espanya

European Parliament logo.svg Diputada al Parlament Europeu
1r gener 1986 – 24 juliol 1989
Circumscripció electoral: Espanya
Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats d'Espanya
8 novembre 1982 – 23 abril 1986
Circumscripció electoral: Madrid

Yoke and Arrows.svg Délégué national de la Culture (fr) Tradueix
1975 – abril 1977
← Jaime Delgado MartínSupressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriadora
PartitPartido Popular
Premis

De família acomodada, dedicada a la indústria, va estudiar batxillerat a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on es va doctorar en Història Moderna i d’Amèrica, amb una tesi titulada "El mariscal Bazaine en Madrid" (1948), que va obtenir el premi extraordinari de doctorat. Era també llicenciada en Ciències de la Informació.[1] Com a professora d’Història Contemporània a l’Escola Oficial de Periodisme, va col·laborar en diversos diaris i revistes, com ABC, Pueblo, Ya, Índice, així com a Ràdio Nacional d’Espanya.[1] Feia crítica literària a Radio Nacional de España i als diaris Ya i Pueblo.

Va obtenir la plaça de tècnic d'informació de l'Estat amb destinació al Ministeri de Cultura. Durant el franquisme fou directora de l'Oficina de Turisme a Milà, vicesecretària de la Junta Central d'Informació, Turisme i Educació Popular, i el 1975 delegada nacional de cultura a la Secretaría General del Movimiento Nacional. També ha estat la primera dona presidenta de l'Ateneo de Madrid el 1974-1975 i col·laboradora del CSIC.[1]

El 1980 fou membre del Consell de Radiotelevisión Española en representació de Coalició Democràtica. També formava part de la Fundació “Cánovas del Castillo”, i presidia l’Organització de Dones Independents, el 1976. El 1977 fou candidata al Senat per la província d’Alacant, en les llistes d’Aliança Popular (AP) –Partit Demòcrata Popular. Finalment, el 1988 fou elegida diputada al Parlament Europeu per AP, tot i que abans havia format part dels seixanta parlamentaris espanyols que s’incorporaren en desembre de 1985 a aquest Parlament, després de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu (Grup Demòcrata Cristià) i va treballar, sobretot, en qüestions relacionades amb els Drets de la Dona, la Salut Pública i el Medi Ambient.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou candidata al Senat per Alianza Popular a la província d'Alacant, però no fou escollida. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollida diputada per Madrid i de 1982 a 1986 fou presidenta de la Comissió de Control Parlamentari sobre RTVE del Congrés dels Diputats. Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu i de la Comissió dels Drets de la Dona al Parlament Europeu (1989-1994).

Ha estat condecorada amb l'Ordre de les Arts i les Lletres de França i la d'Alfonso X el Sabio.

ObresModifica

  • ¿Europa en la decadencia? (1949)
  • Isabel II y su tiempo (1956)
  • Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966)
  • Discursos políticos de Castelar (1968)
  • El Sistema (1970)
  • La mujer en la historia (1976)
  • Las Cortes como representación (1976)
  • Llamadme Evita (1978)
  • Las mujeres de los dictadores (1978)
  • Del aperturismo al cambio: mi testimonio (1986)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari biogràfic de dones. «Carmen Llorca Vilaplana». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 octubre 2015].

Enllaços externsModifica