Obre el menú principal

Otto Fritz Meyerhof

Otto Fritz Meyerhof (Hannover, Alemanya, 1884 - Filadèlfia, EUA, 1951) fou un fisiòleg i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1922.

Infotaula de personaOtto Fritz Meyerhof
Otto Fritz Meyerhof.jpg
Biografia
Naixement 12 abril 1884
Hildesheim (Alemanya)
Mort 6 octubre 1951 (67 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània)
Causa de mort Causes naturals (Infart miocardíac)
Formació Universitat d'Estrasburg
Universitat de Heidelberg
Activitat
Director de tesi Otto Heinrich Warburg
Camp de treball Bioquímica
Ocupació Bioquímic, psiquiatre, professor d'universitat i fisiòleg
Ocupador Universitat Christian Albrecht de Kiel
Universitat de Heidelberg
Universitat de Pennsilvània
Obra
Estudiant doctoral Severo Ochoa de Albornoz
Família
Fills Walter Meyerhof Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 12 d'abril de 1884 a la ciutat alemanya de Hannover en una família d'arrels jueves. Va estudiar medicina a les universitats de Friburg de Brisgòvia i Estrasburg i Heidelberg, on es graduà l'any 1909.

El 1912 va entrar a treballar a l'institut de Fisiologia i Biologia de Kiel, d'on fou nomenat professor el 1918, i posteriorment va esdevenir director de l'institut de Fisiologia i Biologia Wilhelm Kaiser de Berlín. L'ascens del partit nazi va obligar-lo a emigrar a París, i posteriorment als Estats Units, d'on va esdevenir professor de fisiologia a la Universitat de Filadèlfia. Va morir en aquesta ciutat de l'estat nord-americà de Pennsilvània el 6 d'octubre de 1951 a conseqüència d'un infart de miocardi.

Recerca científicaModifica

Els seus treballs es van orientar preferentment en els processos químics que es verifiquen en la combustió de la glucosa present a l'organisme i en l'alliberament d'energia que es desprèn en tota contracció muscular. Meyerhof va comprovar que si la contracció muscular es produeix en presència d'oxigen la glucosa es transforma en àcid làctic i aquest, per la presència de l'oxigen en diòxid de carboni i aigua.

L'any 1922 fou guardonat, juntament amb els treballs paral·lels d'Archibald Vivian Hill, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els músculs, especialment per la generació de calor i la relació entre el consum d'oxigen i la seva transformació en àcid làctic.

Enllaços externsModifica