Víctor Alexandre i Benet
Víctor Alexandre i Benet (Barcelona, 10 d'abril de 1950) és un escriptor català en llengua catalana.
Víctor Alexandre | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 abril 1950 ![]() Barcelona ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor |
Lloc web | www.victoralexandre.cat - Twitter: @valex_cat |
![]() ![]() |
BiografiaModifica
Començà la seva carrera professional el 1972 a Ràdio Popular d'Eivissa, i el 1974 a Ràdio Joventut, a Barcelona, on fou el primer periodista radiofònic a presentar música estrangera en català. Ha estat director i presentador de programes de Ràdio 4 (1976 – 1993), entre els quals Trobada, Aperitiu amb Diamants o Hollywood Boulevard, i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la cadena SER. Ha presentat el programa Cinema a l'abast a TVE-Catalunya, ha estat redactor del programa Clàssica del Canal 33 i és autor de diverses obres de ficció per a la ràdio. Va escriure a les pàgines de la revista Lletres gairebé des dels seus inicis, i col·labora habitualment als portals El Món (publicació digital), Racó Català, Cugat.cat i Tot Sant Cugat. Ha estat guardonat amb el Premi Recull, l'any 1996, amb el Premi Nacional Lluís Companys, l'any 2005; amb el Premi d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès, l'any 2006; amb el Premi Mercè Rodoreda, l'any 2008; amb el Premi Joan Coromines, l'any 2014; amb la Insígnia de la Fundació Catalunya Estat l'any 2015; i amb el Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi l'any 2022.
Ha publicat Jo no sóc espanyol (1999), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i el mateix any, Senyor President. L'any 2004 va publicar el llibre El cas Carod. L'any 2005 va debutar en la ficció literària amb el recull de contes El somriure de Burt Lancaster, deu històries curtes sobre la importància de l'atzar en la vida de les persones. El seu llibre, La paraula contra el mur (traduït al basc), va ser guardonat amb el Premi d'assaig Francesc Ferrer i Gironès 2006. Va ser el mateix any que va publicar TV3 a traïció: Televisió de Catalunya o d'Espanya? (2006). El 2007 va estrenar l'obra de teatre Èric i l'Exèrcit del Fènix, sobre el cas d'Èric Bertran, que va suposar el seu debut com a dramaturg. L'any 2008 va publicar Nosaltres, els catalans, on Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents, entre els quals: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain.[1] El desembre del mateix any se li atorgà el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per l'obra Set dones i un home sol[2] i tot seguit va publicar Trifulkes de la Katalana Tribu, la història de Catalunya explicada amb humor i didàcticament per a lectors de 8 anys en amunt (Joan Vilamala, va escriure dotze cançons per aquesta obra, i Toni Xuclà en va compondre la música). Posteriorment van arribar les novel·les Una història immoral i Cor de brau i l'obra teatral Onze.Nou.Catorze - 1714. Els darrers llibres d'Alexandre són l'assaig La independència explicada al meu fill, les obres teatrals La joia de ser catalans, Abans que pugi el teló i La vida en un tren i la novel·la Els amants de la rambla del Celler.
És un escriptor i bloguer molt influent en l'independentisme.[3] Núria Cadenes va dir que hi ha un abans i un després en la presa de consciència nacional de Catalunya a partir del llibre Jo no sóc espanyol, d'Alexandre, per l'impacte espectacular que va causar en la societat.
ObraModifica
- Jo no sóc espanyol (1999) Assaig. Edicions Proa, col·lecció Debat. ISBN 84-8256-821-3.
- Despullant Espanya (2001) Assaig. Edicions Proa, col·lecció Debat. ISBN 84-8437-175-1.
- Despullats (2003) escrit conjuntament amb Joel Joan. Assaig. Edicions Proa, col·lecció Debat. ISBN 84-8437-494-7.
- L'autoestima dels catalans (2003) escrit per diversos autors. Assaig. Editorial Pòrtic, col·lecció Visions. ISBN 84-7306-885-8.
- Senyor President (2003) Assaig. Edicions Proa, col·lecció Debat. ISBN 84-8437-641-9.
- El cas Carod. 50 dies de linxament polític d'una nació (2004) Assaig. Edicions Proa, col·lecció Debat. ISBN 84-8437-692-3.
- El somriure de Burt Lancaster (2005) Narrativa. Edicions Proa. ISBN 84-8437-190-5.
- La paraula contra el mur (2006) Assaig. La Busca Edicions. ISBN 84-96125-65-3.
- TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d'Espanya? (2006) Assaig. Edicions Proa, col·lecció Debat. ISBN 84-8437-909-4.
- Èric i l'Exèrcit del Fènix. L'obra de teatre (2007) Teatre. Edicions Proa, col·lecció Óssa Major Teatre. ISBN 978-84-8437-966-9.
- Nosaltres, els catalans (2008) Assaig. Editorial Pòrtic, col·lecció Visions. ISBN 978-84-9809-042-0.
- Set dones i un home sol (2009) Narrativa. Edicions Proa, col·lecció A Tot Vent. ISBN 978-84-8437-559-3.
- Trifulkes de la Katalana Tribu (2009) Teatre. Editorial Salvatella, col·lecció Fem Teatre. ISBN 978-84-8412-511-2.
- Una història immoral (2010) Novel·la. Edicions Proa, col·lecció A Tot Vent. ISBN 978-84-7588-023-5.
- Cor de brau (2011) Novel·la. Columna Edicions, col·lecció L'Arquer. ISBN 978-84-6641-376-3.
- Onze.Nou.Catorze-1714 (2013) (amb Roger Cònsul i Pere Planella) Teatre. Editorial Salvatella, col·lecció Fem Teatre. ISBN 978-84-8412-784-0.
- La independència explicada al meu fill (2014) Assaig. Editorial Meteora, col·lecció Cronos. ISBN 978-84-92874-98-9.
- La joia de ser catalans (2015) (Obra germana de Taula rodona, de Pere Calders; totes dues obres es fusionen en una de sola). Teatre. Voliana Edicions, col·lecció Voliac. ISBN 978-84-943631-5-3.
- Abans que pugi el teló (2016) Teatre. Voliana Edicions, col·lecció Voliac. ISBN 978-84-944258-5-1.
- Els amants de la rambla del Celler (2017) Novel·la. Editorial Meteora, col·lecció Papers de Fortuna. ISBN 978-84-946982-2-4.
- La vida en un tren (2018) Teatre. Edicions Xandri.
- Marit i Muller (2020) Teatre.
- Jo no volia ser Rita Hayworth (2022) Teatre.
Obra traduïda a altres llengüesModifica
A l'espanyol:
- Yo no soy español (2003) Assaig, Dèria Editors. ISBN 84-95400-18-9.
- El caso Carod. Los detalles de la entrevista con ETA y sus consecuencias (2004) Assaig, Viena Editors. ISBN 84-8330-293-4.
A l'èuscar:
- Hitza hormaren kontra. Independentzia ez da pribilegioa (2007) Assaig, Pamiela. ISBN 978-84-7681-526-7.
A l'anglès:
- The Maker of Dreams (2016) Conte extret del llibre El somriure de Burt Lancaster.
TeatreModifica
- Èric i l'Exèrcit del Fènix (2007) amb direcció de Pere Planella. Estrenada el 18 d'abril de 2007 al Teatre Borràs de Barcelona.
- Trifulkes de la Katalana Tribu (2009) amb direcció de Pere Planella. Estrenada el 23 de febrer de 2012 a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.
- Onze.Nou.Catorze-1714 (2013) amb direcció de Pere Planella. Estrenada el 19 d'octubre de 2013 al Born Centre Cultural de Barcelona.
- Taula rodona, o la joia de ser catalans (2013) de Pere Calders i Víctor Alexandre amb direcció de Trini Escrihuela. Estrenada el 17 de novembre de 2013 al Casal de Cultura de Valldoreix, Sant Cugat del Vallès.
- L'home de l'any (2015)
- La gàbia (2015)
- Abans que pugi el teló (2016) amb direcció de Salvador Fité. Estrenada el 21 de gener de 2016 al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès.
- L'arrogància humana (2017) (adaptació de la seva novel·la animalista Cor de brau), amb direcció de Trini Escrihuela. Estrenada el 19 de novembre de 2017 a la Nau de Cultura de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès).
- La vida en un tren (2018) amb direcció de Teresa Canas. Estrenada el 25 de març de 2018 al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès.
- Marit i Muller (2020) amb direcció de Dolors Vilarasau. Estrenada el 9 de juliol de 2020 al Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès.
- Jo no volia ser Rita Hayworth (2022)
CinemaModifica
- A Victòria, la gran aventura d'un poble (1983) d'Antoni Ribas, interpreta com a actor el personatge de 'Noucentista fred'.
TelevisióModifica
- Cinema a l'abast (1979). Va ser el presentador d'aquest programa cinematogràfic del circuit català de TVE. Programa dirigit per Enric Ripoll-Freixes.
RadioteatreModifica
- Al otro lado de la carretera (Finalista del premi Estrenos de Radio Nacional de España. Emissió: 9 d'abril de 1979).
- Pasos en el espacio (Finalista del premi Estrenos de Radio Nacional de España. Emissió: 28 d'abril de 1980).
- Urbana follia (Premi Ventura Porta i Rosés. Emissions: 21 de novembre de 1984, per Ràdio Avui, i 13 de juny de 1992, per Ràdio 4).
- Una lluna de mel inoblidable (Premi Eduard Rifà. Emissió: 23 de febrer de 1992, per Ràdio Associació de Catalunya).
- Una visita amb gust de trufa (Premi Eduard Rifà. Emissió: 10 d'abril de 1994, per Ràdio Associació de Catalunya).
- El somriure de l'atzar (Premi Eduard Rifà 1997. Sense emissió).
- L'amor abans de sopar (Emissió: 6 de febrer de 2001, per Catalunya Cultura).
Premis i reconeixementsModifica
- Premi Recull de Periodisme (1996)[4]
- Premi Nacional President Lluís Companys (2005)[4]
- Premi d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès (2006), per La paraula contra el mur
- Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions (2008), per l'obra Set dones i un home sol
- Premi Joan Coromines (2014) en reconeixement a la seva dilatada trajectòria com a periodista, assagista, novel·lista i dramaturg, amb més de quaranta anys de compromís social i nacional amb el país.
- Insígnia Fundació Catalunya Estat (2015) en reconeixement a la seva tasca en favor que Catalunya esdevingui un Estat i recuperi la seva condició de país normal en el context internacional.
- Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi (2022) per l'obra teatral Jo no volia ser Rita Hayworth
BibliografiaModifica
- Víctor Alexandre, l'independentisme desacomplexat (2009), de Jordi Sedó. Editorial Malhivern. ISBN 978-84-936127-3-3.
ReferènciesModifica
- ↑ Alexandre i Benet, Víctor. «Nosaltres, els catalans». VictorAlexandre.cat, 27-03-2008. [Consulta: 11 desembre 2011].
- ↑ «Lluís-Anton Baulenas i Sebastià Alzamora, protagonistes de la 58a Nit de Santa Llúcia». VilaWeb.cat, 20-12-2008. [Consulta: 11 desembre 2011].
- ↑ Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Creat, 2014, p. 166.
- ↑ 4,0 4,1 «Víctor Alexandre i Benet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.