Born Centre de Cultura i Memòria

(S'ha redirigit des de: Born Centre Cultural)

El Born Centre de Cultura i Memòria, ubicat a l'antic Mercat del Born, és un equipament cultural del segle XXI que mostra la Barcelona viva i dinàmica del 1700 i els fets de 1714 en el context de la Guerra de Successió. Al jaciment es troben les restes del barri enderrocat per Felip V. Es tracta d'un espai polivalent d'accés públic amb una extensa programació que té l'objectiu de convidar a la reflexió sobre el passat, el present i el futur de Barcelona i de Catalunya. El Born Centre Cultural també serà l'epicentre dels actes de commemoració del Tricentenari a Barcelona, que van tenir lloc entre el setembre de 2013 i el setembre de 2014.[2]

Infotaula d'organitzacióBorn Centre de Cultura i Memòria
El BornCC setembre 2013 (2).JPG
Missatge de benvinguda
Dades bàsiques
Tipus entitat centre cultural
Història
Fundació 11/09/2013
Activitat
Àmbit Història
Núm. visites 688.608[1]
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Montserrat Iniesta González

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

Les primeres excavacions es realitzaren el 1994, es repetiren el 2000-2001 i finalment, també a partir del 2007. El jaciment està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional sota la classificació de zona arqueològica des del febrer de 2006. Específicament, l'Ajuntament de Barcelona protegeix l'edifici del Mercat del Born amb el nivell B de protecció des del 2000.[3]

InauguracióModifica

El centre cultural fou inaugurat el 9 de setembre de 2013 a les 20 hores pel president de la Generalitat, Artur Mas. A l'acte també van assistir l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; la vicepresidenta i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega; el conseller de la Presidència, Francesc Homs; la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el conseller de Justícia, Germà Gordó, entre altres autoritats. L'acte d'inauguració va marcar el punt de sortida dels actes del Tricentenari a la ciutat de Barcelona. El mateix dia es va representar l'espectacle Auca de Born, escrit i dirigit per Jordi Casanovas, i que es va poder veure entre el 12 i el 28 de setembre.[2]

Durant els primers tres mesos en funcionament, el centre va rebre més de 580.000 visitants, doblant les expectatives inicials.[4]

EdificiModifica

 
Vista aèria de l'edifici
Article principal: Mercat del Born

L'antic Mercat del Born és un dels primers i més importants edificis construïts amb ferro a Barcelona. Fou projectat el 1873 pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre i construït entre 1874 i 1876 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Cornet i Mas.[5] L'estructura de columnes de fosa i cavalls metàl·lics va ser fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima.

EspaisModifica

JacimentModifica

 
El jaciment del Born el dia de l'obertura al públic (11-XI-2013)
Article principal: Jaciment del Born

El jaciment del Born és el nom amb què es coneix el conjunt de restes arqueològiques que es troben dins l'antic mercat del Born, al barri de la Ribera de Barcelona.

Es tracta d'un dels jaciments més rellevants de Catalunya, on es presenta una trama urbana d'època medieval i moderna de més de 8.000 m². S'ha localitzat una xarxa de clavegueres, carrers, múltiples habitacions, cases i palaus. S'han documentat tallers d'artesans com ferreries, flassaderies, cellers, caldereries. També esquelets humans, els quals estarien relacionats amb una possible necròpolis musulmana, que es deuria datar entre els segles VIII i XI.

Destaca la presència del Rec Comtal, que actua com a eix vertebrador d'una zona, concretament la meitat oest del mercat. En aquesta part l'urbanisme es presenta irregular; en canvi, a la meitat est presenta major regularitat, amb un traçat ortogonal. S'han localitzat carrers com Ventres, na Rodés, Xuclés, Dies Feiners, Bonayre, Abella, Malla o Qui va del Born al Pla d'en Llull. L'ocupació romana es constata sols per la presència de material ceràmic, molt escàs i la documentació de la necròpolis, datada entre els segles IV i VII dC, excavada en el carrer Comerç (a tocar de l'Antic Mercat del Born).[3]

Sala VillarroelModifica

La Sala Villarroel es troba a l'esquerra de l'accés al Born CC pel carrer Comercial, i s'estén des del vestíbul fins al límit de l'edifici pel carrer de la Ribera. És l’espai que acull l’exposició permanent Barcelona 1700, de les pedres a les persones. En els aproximadament 350 m2 de superfície disponible, es mostra una gran part dels objectes que es van localitzar al jaciment arqueològic i, a través de diversos materials expositius, s’ofereix al visitant la possibilitat d’aproximar-se a la vida quotidiana de la ciutat dels segles XVII i XVIII. La sala regula l’entrada de llum solar per les vidrieres de la façana exterior amb cortines.

Sala CasanovaModifica

La Sala Casanova es troba a la dreta de l’accés al Born CC pel carrer Comercial, i s’estén des del vestíbul fins al límit de l’edifici pel carrer de la Fusina. És l’espai destinat a acollir les exposicions temporals del centre, amb tota la versatilitat de formats que permetran els aproximadament 350 m2 de superfície disponible. Està climatitzada i dotada de cortines per tal de regular l’entrada de llum solar per les vidrieres de la façana exterior.

Sala MoraguesModifica

La Sala Moragues és un espai polivalent de 350 m2, adaptable a activitats de formats molt diversos, combinant de la manera més adequada per a cada cas els elements que la configuren: graderies telescòpiques, escenari modulable, cadires, taula de presidència, il·luminació per sectors, sistemes d’enfosquiment zenital i lateral, etc. Tècnicament, l’espai està equipat amb una cabina d’interpretació simultània, una pantalla motoritzada de 6 x 3,45 metres, projector, megafonia i cabina de control audiovisual.

La capacitat de la sala varia segons la disposició dels equipaments i l’activitat que s’hi ha de realitzar. Es calcula que hi caben 280 persones com a màxim. A més del control tècnic, la sala disposa d’un segon edicle amb magatzem, lavabos adaptats i un petit espai per fer les funcions de vestidor i de camerino per als artistes. Entre els seus elements permanents, la sala disposa d’un piano de cua.

Carrer obertModifica

El Born Centre Cultural és un carrer obert de dimarts a diumenge de 10 del matí a 8 del vespre. En aquest horari, tothom que vulgui pot passar-hi lliurement i gaudir de l’estada en un espai que aglutina un doble valor patrimonial, el del jaciment i el de l’edifici del mercat. Des de la balconada que delimita els tres grans ulls del jaciment, es pot contemplar l’àrea arqueològica i el conjunt de l’antic mercat. La balconada compta amb més d’una vintena de plafons expositius per tal de posar el coneixement i el simbolisme del lloc a disposició de tothom.

Sala CastellvíModifica

L'espai disposa d'una oferta gastronòmica i literària. L’Espai gastronòmic, gestionat per Moritz; i la Llibreria-botiga, gestionada per Bestiari, són dos espais amb els quals es vol, segons els responsables del projecte que els visitants d’aquest equipament puguin percebre de manera inequívoca que es troben en un escenari memorable, testimoni de valors històrics i èpics que no només es mostren i prenen rellevància a través del jaciment, les exposicions i el programa d’activitats culturals, sinó també des d’aquests dos serveis integrats al centre i que compartiran la Sala Castellví. Tots dos espais promouen també activitats emmarcades en els grans eixos del centre: la vida quotidiana a la Barcelona del 1700, els fets cabdals que el 1714 van canviar la història de Catalunya, i la història més recent d’aquest espai com a mercat.[6]

  • L’Espai gastronòmic. Moritz desenvolupa tant la cuina històrica, en la que es recuperen i analitzen receptes del passat, com la cuina historiada, en la que s’utilitza el passat, present i futur per inspirar nous plats. El projecte compta amb el suport de Jordi Vilà -amb una estrella Michelin a Barcelona-, i basada en una íntima relació amb la cuina catalana i, en particular, amb la cuina de Barcelona.

• Llibreria-botiga. Bestiari, amb més de 30 anys d’experiència en el sector, segueix la mateixa línia que la resta de llibreries que té arreu de Catalunya.

ActivitatsModifica

El centre té un intens programa d'activitats, que inclou conferències i xerrades sobre història, sobre literatura, llengua i paraules.

El centre ha acollit diversos esdeveniments, com:

  • 2014 - 080 Barcelona Fashion: Del 27 al 31 de gener de 2014, el Born Centre Cultural va acollir una edició del 080 Barcelona Fashion, on es van presentar propostes d'una trentena de dissenyadors i marques per a la temporada tardor-hivern 2014-2015. L’elecció del recinte històric i cultural responia a la voluntat del 080 Barcelona Fashion d’escollir espais emblemàtics de la ciutat, i recórrer diferents districtes. En aquesta edició, es va ubicar en un barri, el de la Ribera, que concentra un elevat nombre de botigues de moda, disseny i tendències. Durant aquella setmana el centre va tancar les seves portes al públic en general del 25 de gener a l’1 de febrer de 2014.[7]
  • 2014 - The CraftRoom, la principal mostra d’exposició i venda de productes artesans catalans, de l'11 al 13 de juliol. amb un total de 108 d’expositors. A més d’esdevenir un gran espai de contacte entre artesans i el públic, el saló promociona la interacció de l’artesania amb altres sectors productius i creatius amb l’espai La Llotja de Negocis, i apropa el nou talent al mercat laboral.[8]

ExposicionsModifica

Exposició permanentModifica

L'exposició Barcelona 1700. De les pedres a les persones: És una exposició que rememora la societat barcelonina del segle XVIII, dinàmica i moderna, però també marcada per les guerres que la van assetjar del 1691 al 1714. L’exposició romandrà de manera permanent a la Sala Villarroel del Born Centre Cultural. Les intervencions arqueològiques efectuades dins del recinte de l’antic mercat del Born han fet possible conèixer amb detall un fragment de la trama urbana de Barcelona, així com trobar-hi rastres de la vida que s’hi desenvolupà.

D’entre la gran quantitat de documentació conservada, els testaments dels veïns de la zona i els inventaris corresponents a moltes de les llars aparegudes ens han permès descobrir, de primera mà, com es vivia a la Barcelona del moment.

L’exposició mostra uns 1.800 objectes que es van trobar durant la intervenció arqueològica al jaciment i que han aportat nous i valuosos coneixements per conformar un retrat de la vida quotidiana de com vivien els habitants de la Barcelona de fa tres segles. La immensa majoria dels objectes s'exposen a la gran vitrina de la Sala Villarroel i constitueixen, alhora, un gran homenatge als habitants del barri que van ser expulsats després del 1714. Aquells objectes que ells no es van poder endur el 1716 i el 1717 en ser foragitats de casa seva, la Barcelona del segle XXI els ha recuperat per mostrar-los al món.

Vinculats a l’exposició permanent, a peu de jaciment podran veure’s també tres espais expositius amb objectes. El més remarcable és la Sala de la Guerra, on es mostrarà una selecció dels més de tres centenars de bombes de diverses dimensions, tipologies i materials que es van localitzar durant l’excavació. Aquesta sala es troba al final del recorregut pel jaciment, i a través d'un joc de miralls que reprodueixen les bombes fins a l'infinit, evoca l'horror dels bombardejos que els habitants d'aquest fragment de ciutat van haver de patir durant el setge del 1714. L’exposició s'estructura en cinc grans àmbits: La Gran Casa, La Ciutat pròspera La vida quotidiana, La Ciutat atacada i mutilada, La Ciutat refeta.[9]

Exposicions temporalsModifica

El centre organitza diverses exposicions temporals, entre les quals destaquen La Càbala i Espriu. Una poètica de la llum o per exemple El nostre món en guerra, i també l'exposició Amb les víctimes de la guerra. Fotografies de Jean Mohr, promogudes pel Consolat Suís a Barcelona i la Creu Roja a Catalunya per commemorar els 150 anys d’acció humanitària que tant el Govern Suís, com les institucions del Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna, han desenvolupat en contextos de sofriment i vulnerabilitat causada pels conflictes armats i altres situacions a tot el món.

ReferènciesModifica

  1. Ribas Tur, Antoni «Visitants a les exposicions i col·leccions de Barcelona». Diari Ara, 03-01-2014 [Consulta: 3 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 «El president de la Generalitat presidirà dilluns vinent la inauguració del Born Centre Cultural». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2013].
  3. 3,0 3,1 «Antic Mercat del Born». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 juliol 2013].
  4. «El Born CC dobla les expectatives d’afluència inicial de visitants». BTV, 20-12-2013. [Consulta: 20 desembre 2013].
  5. «Mercat del Born». Cercador del patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2013].
  6. «Dossier Ajuntament de Barcelona». web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 5 juliol 2014].
  7. «El Born Centre Cultural, passarel·la de la pròxima edició del 080 Barcelona Fashion». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014].
  8. «The CraftRoom obre divendres al Born Centre Cultural la seva tercera edició amb més d'un centenar d'empreses d'artesania». Generalitat de Catalunya, 10-07-2014 [Consulta: 10 juliol 2014].
  9. «Barcelona 1700. De les pedres a les persones». Web. Born Centre Cultural. [Consulta: 5 juliol 2014].

Enllaços externsModifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Born Centre de Cultura i Memòria