William Lyon Mackenzie King

William Lyon Mackenzie King, PC, OM, CMG (17 de desembre de 187422 de juliol de 1950), fou el líder polític canadenc dominant de la dècada del 1920 a la dècada del 1940. Fou el desè Primer ministre del Canadà del 29 de desembre de 1921 al 28 de juny de 1926; del 25 de setembre de 1926 al 7 d'agost de 1930; i del 23 d'octubre de 1935 al 15 de novembre de 1948. Amb un total de 22 anys, és la persona que més temps ha estat primer ministre del Canadà. Format en Dret i en Treball Social, mostrà interès en els valors humanitaris (quan era jove el seu lema era "Ajuda als qui no es puguin ajudar", i va tenir un paper destacat en la formació de l'estat del benestar al Canadà.[1]

Infotaula de personaEl Molt Honorable
William Lyon Mackenzie King
OM CMG PC

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 desembre 1874 Modifica el valor a Wikidata
Kitchener (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1950 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
The Farm (Quebec) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Mont Pleasant, Toronto, Ontario 
Primer ministre del Canadà
23 octubre 1935 – 15 novembre 1948
← Richard Bedford BennettLouis Saint-Laurent →
Primer ministre del Canadà
25 setembre 1926 – 7 agost 1930
← Arthur MeighenRichard Bedford Bennett →
10è Primer ministre del Canadà
29 desembre 1921 – 28 juny 1926
← Arthur MeighenArthur Meighen →
Líder del Partit Liberal del Canadà
7 agost 1919 – 7 agost 1948 (jubilació)
← Daniel Duncan McKenzieLouis Saint-Laurent →
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Membre de la Cambra dels Comuns del Canadà
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióPresbiterianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Toronto
Universitat de Chicago
Universitat Harvard
Osgoode Hall Law School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Ottawa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diarista, periodista, diplomàtic, economista, advocat, ministre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal del Canadà Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeNo es va casar
MareIsabel Grace Mackenzie Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 2556 Project Gutenberg: 50756 Modifica el valor a Wikidata

Segons els seus biògrafs, King va no tenia les característiques pròpies dels grans polítics, especialment en comparació amb Franklin D. Roosevelt dels EUA, Winston Churchill de Gran Bretanya, Charles de Gaulle de França, o fins i tot Joey Smallwood de Terranova. Els votants l'estimaven. No tenia carisma, no sabia manar ni tenia habilitats oratòries; no va brillar a la ràdio ni en la premsa. Es movia bé en l'escriptura acadèmica.[2] Era fred i distant en les relacions humanes, tenia aliats però molt pocs amics personals propers; mai es va casar i tenia una servidora d'un caràcter molt fred. Les seves constants intrigues molestaven als seus aliats. Mantingué en secret les seves creences i espiritualitat i utilitzà mèdiums per estar en contacte amb les seves persones properes i particularment amb la seva mare, i va permetre que la seva intensa espiritualitat li distorsionés la comprensió d'Adolf Hitler.[3]

Els historiadors conclouen que King va romandre tant de temps al poder perquè va desenvolupar unes àmplies habilitats en els aspectes que necessitava el Canadà.[4] Era sensible als matisos de la política pública; era un treballador amb una intel·ligència perspicaç i penetrant i una comprensió profunda de com estava la societat i l'economia. Va saber captar l'evolució del temperament i la mentalitat dels canadencs, i era un mestre a l'hora d'escollir el moment apropiat per a cada acció. Fou un tecnòcrata modernitzador que considerava que la mediació amb els directius empresarials era essencial en una societat industrial, va portar el seu partit Liberal a representar el corporativisme liberal per crear l'harmonia social. Va dirigir el partit Liberal durant 29 anys, i va aconseguir dotar d'una bona reputació internacional al Canadà com un estat implicat en l'ordre mundial.[5][6][7] Una enquesta a universitaris feta el 1997 per la revista Maclean situava a King com el primer entre tot els primers ministres del Canadà, abans que John A. Macdonald i Wilfrid Laurier. Segons les notes de Granatstein (2004), "els becaris van expressar poca admiració per la persona de King, però estaven admirats per les seves habilitats polítiques i l'atenció a la unitat canadenca."[8] D'altra banda, Stewart ha trobat que tots els activistes Liberals en conserven un bon record.[9]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Lyon Mackenzie King
  1. Moscovitch, Allan. «Welfare State». The Canadian Encyclopedia. Historica-Dominion Institute. Arxivat de l'original el 7 de juny 2011. [Consulta: 9 juny 2011].
  2. English, John and Stubbs, J.O. (eds.) (1977) Mackenzie King: Widening the Debate. Macmillan of Canada. ISBN 0770515290
  3. Granatstein, J. L. (1977) Mackenzie King: His life and world. McGraw-Hill Ryerson. ISBN 0070823049
  4. Neatby, H. Blair (1977) "King and the Historians," in English, John and Stubbs, J.O. (eds.) Mackenzie King: Widening the Debate. Macmillan of Canada. ISBN 0770515290
  5. Neatby, H. Blair "King, William Lyon Mackenzie," Dictionary of Canadian Biography Online
  6. Michael Bliss, Right Honourable Men: The Descent of Canadian Politics from Macdonald to Mulroney (1994), pp. 123–184
  7. Courtney, J. C. «Prime Ministerial Character: An Examination of Mackenzie King's Political Leadership». Canadian Journal of Political Science, 9, 2009, pàg. 77. DOI: 10.1017/S0008423900043195. JSTOR: 3230872.
  8. Granatstein, J.L. (2011) "King, (William Lyon) Mackenzie (1874–1950)", Oxford Dictionary of National Biography
  9. Stewart, Ian «Names Written in Water: Canadian National Leaders and Their Reputations among Party Members». Journal of Canadian Studies, 41, 1, 2007, pàg. 31–50 (34).