Alice Kober
Alice Kober (Nova York, 23 de desembre de 1906 — 16 de maig de 1950) va ser una filòloga, arqueòloga i professora estatunidenca, coneguda per haver posat les bases que van permetre desxifrar el sistema d'escriptura lineal B el 1952.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 desembre 1906  Nova York |
| Mort | 16 maig 1950 (43 anys) Brooklyn (Nova York) |
| Causa de mort | càncer de pulmó |
| Formació | Hunter College Universitat de Colúmbia Hunter College High School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lingüística i literatura llatina |
| Ocupació | lingüista, filòloga clàssica, professora d'universitat, erudita clàssica, antropòloga, historiadora de l'art, arqueòloga, arqueòleg clàssic |
| Ocupador | Brooklyn College |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
| |
Vida i carrera
modificaFilla d'immigrants hongaresos, Kober va néixer a Yorkville, un barri de l'Upper East Side de Manhattan. Va estudiar al Hunter College High School, i a l'estiu de 1924 va quedar tercera en una competició acadèmica de Nova York. El premi, de 100$ anuals, li va permetre estudiar al Hunter College,[2] on es va llicenciar en Filologia Llatina amb magna cum laude [3] i va formar part de Phi Beta Kappa. Va realitzar un màster en Estudis Clàssics a la Columbia University l'any 1929, i es va doctorar el 1932.[4]
Mentre feia el doctorat, Kober va treballar a Hunter High i a Hunter College i, l'any 1930, va obtenir una plaça de professora de Clàssiques a Brooklyn College, on va romandre tota la seva carrera.[4] Després d'aprendre Braille de manera autodidacta, va traduir-hi llibres de text, recursos de la biblioteca i exàmens finals per a estudiants cecs al Brooklyn College.[5]
Lineal B
modificaA començaments de la dècada de 1930, Kober va estudiar el lineal B, un sistema d'escriptura fins aleshores indesxifrat pertanyent a una llengua egea, de l'edat de Bronze, no identificada. Per fer-ho, va crear registres en 180.000 fitxes.[6] Kober va utilitzar un punxó per crear una "base de dades en què els forats marcaven els paràmetres que permetien classificar les dades".[7]
Alice Kober també va arribar a dominar diverses llengües, antigues i modernes, entre les quals l'hitita, el gaèlic, l'accadi, el tokhari, el sumeri, el persa antic, el basc i el xinès. Entre els anys 1942 i 1945, mentre treballava de professora al Brooklyn College, anava setmanalment fins a Yale per estudiar sànscrit avançat. També es va dedicar a l'estudi de l'arqueologia de camp a Nou Mèxic.[8]
El 1946, Kober va rebre una beca Guggenheim d'un any per centrar-se en l'estudi del lineal B.[9] Després de conèixer John Linton Myres, va aconseguir accés a moltes més inscripcions en lineal B recollides per l'arqueòleg de Knossos Sir Arthur Evans i en va copiar a mà la majoria a l'Oxford University el 1947.[10] La descoberta més important de Kober va ser que el lineal B era una llengua fusional, difícil d'escriure amb un sistema d'escriptura sil·làbic.[11]
La docència i la correcció i edició d'Scripta Minoa, de Myres, van dificultar l'avenç en el procés de desxifrar el lineal B.[12]
Alice Kober va morir a l'edat de 43 anys l'any 1950.[13] Després de la seva mort, l'arquitecte Michael Ventris va continuar la tasca de Kober i l'any 1952 va aconseguir desxifrar el lineal B, que va identificar com a grec micènic.[14]
Correspondència i articles
modificaLa col·lecció extensa de correspondència i articles de Kober (que inclouen evidència del seu descobriment de la inflexió del lineal B), es pot consultar en línia al Program for Aegean Scripts & Prehistory (PASP) de la Universitat de Texas: Alice E. Kober Papers.[15]
Referències
modifica- ↑ «WikiVisually.com». [Consulta: 29 febrer 2020].
- ↑ Fox, 2013, p. 90.
- ↑ Margalit Fox, The Riddle of the Labyrinth, chapter four, location 1149 of the Kindle edition
- ↑ 4,0 4,1 Fox, 2013, p. 91.
- ↑ Fox, 2013, p. 109-100.
- ↑ Fox, 2013, p. 93, 104-06.
- ↑ Fox, 2013, p. 108.
- ↑ Fox, 2013, p. 115.
- ↑ Fox, 2013, p. 113.
- ↑ Fox, 2013, p. 128.
- ↑ Fox, 2013, p. 134.
- ↑ Fox, 2013, p. 178.
- ↑ Fox, 191. A much younger cousin said that it was whispered in the family that she had died of a rare form of stomach cancer.
- ↑ Gallafent, Alex «Alice Kober: Unsung heroine who helped decode Linear B». , 05-06-2013 [Consulta: 5 juny 2013].
- ↑ «Alice E. Kober Papers». [Consulta: 29 febrer 2020].
Bibliografia
modifica- Fox, Margalit. The Riddle of the Labyrinth: The Quest to Crack an Ancient Code. Ecco Press, 2013. ISBN 978-0062228833.
Enllaços externs
modifica- Alice Kober at the Database of Classical Scholars
- Archives revive interest in forgotten life
- 0 maig 11, 2013 New York Times profile of Kober
- Ventris & Kober archive at Program in Aegean Scripts and Prehistory University of Texas at Austin
- Alice Kober Papers at the Program in Aegean Scripts and Prehistory University of Texas at Austin