Cnossos

antiga ciutat de Creta
Aquest article tracta sobre la ciutat de Cnossos. Si cerqueu el palau, vegeu «Palau de Cnossos».

Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός "Knosós", "Knossós" i "Gnossós" en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia. Inicialment es va anomenar Ceratos (Καίρατος), segons Estrabó, per un riuet d'aquest nom que discorria al peu de les seves muralles.

Infotaula de geografia políticaCnossos
Knossos - North Portico 02.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 35° 17′ 53″ N, 25° 09′ 47″ E / 35.297961111111°N,25.163155555556°E / 35.297961111111; 25.163155555556Coord.: 35° 17′ 53″ N, 25° 09′ 47″ E / 35.297961111111°N,25.163155555556°E / 35.297961111111; 25.163155555556
EstatGrècia
Administració descentralitzadaAdministració descentralitzada de Creta
RegióRegió de Creta
PrefecturaUnitat perifèrica d'Iràklio
MunicipiHeraklion Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total300 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació7000 aC
Dissolució1100 aC Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Una part de la reconstrucció d'Arthur Evans del palau de Cnossos. Bastió A de l'entrada nord, notable pel fresc del Bou.

MitologiaModifica

Segons la llegenda, el fundador del regne de Creta, Minos, va fundar-la i va fer-ne la seva residència, segons diu Homer a l'Odissea. També en parla a la Ilíada. Tota l'illa, i Cnossos particularment, estava en estreta connexió amb Zeus, ja que allà es va celebrar la unió de Zeus i Hera, diu Diodor de Sicília. Va ser la ciutat més important de Creta durant la Civilització minoica.

El conegut laberint cretenc està unit a la història llegendària de Cnossos. Es descrivia com un edifici erigit per Dèdal i era la residència del Minotaure, segons Diodor i Apol·lodor el Gramàtic. Aquest monument segurament era una obra fruit de la imaginació dels poetes i escriptors posteriors. Els Himnes homèrics, Hesíode i Heròdot, no parlen d’aquest edifici. La construcció de laberints és essencialment egípcia, i sembla probable que les cavernes naturals i els sepulcres a prop de Cnossos i que originalment s’utilitzaven per al culte religiós, van suggerir, després de la introducció de la mitologia egípcia a Grècia, la idea del el laberint i del seu llegendari ocupant.

HistòriaModifica

L'excavació de la ciutat i dels seus palaus ha permès fixar la cronologia del regne de Minos. Cnossos va ser habitada des del V mil·lenni aC, però el primer palau no va ser bastit fins al 2000 aC. Les restes mostren influències egípcies i del llevant. El palau va ser destruït per un terratrèmol cap a la meitat del segle XVIII aC i es va reconstruir en els anys següents. La segona Cnossos, es pensa que tenia uns cent mil habitants i d'aquesta època són la major part de les troballes. Cap al 1450 aC, aquest palau fou destruït per un incendi, causat probablement per la invasió dels aqueus. Els aqueus van viure a Cnossos fins passat el 1200 aC, en què l'illa de Creta va ser colonitzada pels doris i es van establir institucions dòriques en tota l'illa. La ciutat de Càndia era el port de Cnossos.

Cnossos va ser la ciutat que va exercir l'hegemonia dòrica a Creta, i aliada amb Gortina, va obtenir el control de tota l'illa. Polibi fa un relat de les guerres civils que van afectar l'illa i en les quals Cnossos va prendre part. La ciutat va subsistir fins a la dominació romana, quan va ser convertida en colònia romana. Durant l'imperi, es va mantenir com a municipi de segon ordre. Va desaparèixer durant el període romà d'Orient.

CelebritatsModifica

Hi van néixer Quersifró o Ctesifon i el seu fill Metagenes, arquitectes del gran temple d'Àrtemis a Efes, Enesidem el filòsof, el gran esportista Ergòtel d'Himera (guanyador dels jocs olímpics, dels pítics i dels ístmics).[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Cnosus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 14 gener 2021].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cnossos