Obsidiana

Roca volcánica que pertany al grup de silicats

L'obsidiana és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70 % o més) de sílice (diòxid de silici, SiO₂). És un vidre (però no cristall) volcànic negre o molt fosc, de vegades amb reflexos metàl·lics. Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques.[1][2]

Infotaula de rocaObsidiana
Tipusroca volcànica i vidre volcànic Modifica el valor a Wikidata
Colornegre, marró i roig Modifica el valor a Wikidata

L'obsidiana no és un mineral, perquè no és cristal·lina, encara que ho sembli. Amb el microscopi, hom pot veure que no la formen cristalls, sinó un vidre amorf homogeni.[1] Sovint se la classifica com a mineraloide.

DescripcióModifica

El seu color és negre, encara que pot variar segons la composició de les impureses des del verd fosc al clar, al vermellós i tenir vetes de color blanc, negre i vermell. El ferro i el magnesi l'acoloreixen de verd fosc a marró fosc. La inclusió de cristalls petits, blancs i en forma radial de cristobalita produeix un patró de taques, semblant a flocs de neu (obsidiana nevada). També pot contenir patrons de bombolles de gas atrapades en el moment en què el flux de lava es refredà.

Les úniques peces d'obsidiana conegudes a la península Ibèrica es conserven a Catalunya.[3]

ComposicióModifica

La seva composició és semblant a la del granit i la riolita. L'obsidiana és formada per lava fosa, amb molt poca aigua (0,25% - 2,3%) i amb molts gasos procedents del volcà.[1]

PropietatsModifica

La seva duresa en l'escala de Mohs es troba entre 5 a 5,5. Té una fractura concoidal característica i el seu pes específic és de 2'6.

OrnamentModifica

 
Obsidiana nevada

L'obsidiana és sovint usada com a ornament. Té la qualitat de canviar el seu color superficial segons la manera de tallar-se: si se la talla paral·lelament el seu color és negre, però quan es talla perpendicularment el seu color és gris.

TecnologiaModifica

En certes cultures del paleolític i el neolític, era molt valorada, perquè se'n podien fer fulles molt esmolades, usades com a ganivets o per a llances i puntes de fletxes. Com tots els vidres i altres tipus de roques, l'obsidiana es pot trencar amb pedres més dures per a modelar-ne la forma.

També es pot polir per a crear miralls rústics. En aquest sentit, cal destacar-ne l'ús que en van fer les cultures mesoamericanes, que la utilitzaren abundantment per a fer armes, especialment el tipus d'espasa anomenat maquahuitl o macana, amb fulles d'obsidiana muntades sobre una barra o un pal de fusta.

Actualment, s'utilitzen fulles d'obsidiana en cirurgia, perquè el seu tall és molt més prim que el dels escalpels d'acer. Els talls fets amb les fulles d'obsidiana són més fins i provoquen menys danys al teixit orgànic, fet que permet que les ferides quirúrgiques guareixin més ràpidament.

QuimismeModifica

El quimisme n'és variable, però predominantment silícic.

ComponentsModifica

Aspecte generalModifica

L'obsidiana en l'arqueologiaModifica

Tot i que als Països Catalans no es troba obsidiana, hi era coneguda des d'antic. Provenia d'alguns territoris volcànics, com les illes de Lipari, Pantel·leria, Palmerola i Sardenya (al mont Arci). Se n'han trobat restes –eines– en algunes tombes acompanyant la persona enterrada; entre d'altres, al jaciment arqueològic de la Bòbila Padró (Ripollet), jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell-Mas Duran (Sant Quirze del Vallès), al jaciment arqueològic de Can Gambús (Sabadell) i a les Mines de Gavà. Totes daten d'un període d'entre finals del V mil·lenni i els primers segles del IV mil·lenni aC; és a dir, de fa entre 6.200 i 5.500 anys.[4][5]

Llocs on en podem trobarModifica

  1. En colades de lava recents i volcans àcids: Java (Japó). (Vegeu cultura de Bandung.)
  2. Colades prehistòriques de quimisme intermedi: Iaho (Hongria), Utah (Estats Units).
  3. Colades prehistòriques de quimisme basàltic: Hawaii (Estats Units), illa-volcà de Lípari i volcà Etna, tots dos a Itàlia.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obsidiana
  1. 1,0 1,1 1,2 «obsidiana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.128. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  3. «Coincidències insòlites» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.131, Juliol 2013, p.64. ISSN: 1695-2014.
  4. Mònica Borrell, Josep Bosch, Teresa Reyes, Genís Ribé Xarxes. Els primers intercanvis fa 6.000 [Gavà], Setembre 2009.
  5. «Les úniques obsidianes neolítiques de la península Ibèrica es presenten al Museu d'Història de Sabadell amb motiu del Dia Internacional dels Museus». Ajuntament de Sabadell, 16 maig del 2013. [Consulta: 23 maig 2015].