Obsidiana
L'obsidiana és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70 % o més) de sílice (diòxid de silici, SiO₂). És un vidre (però no cristall) volcànic negre o molt fosc, de vegades amb reflexos metàl·lics. Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques.[1][2]
 | |
| Tipus | roca volcànica i vidre volcànic  |
|---|---|
| Color | negre, marró i roig |
L'obsidiana no és un mineral, perquè no és cristal·lina, encara que ho sembli. Amb el microscopi, hom pot veure que no la formen cristalls, sinó un vidre amorf homogeni.[1] Sovint se la classifica com a mineraloide.
DescripcióModifica
El seu color és negre, encara que pot variar segons la composició de les impureses des del verd fosc al clar, al vermellós i tenir vetes de color blanc, negre i vermell. El ferro i el magnesi l'acoloreixen de verd fosc a marró fosc. La inclusió de cristalls petits, blancs i en forma radial de cristobalita produeix un patró de taques, semblant a flocs de neu (obsidiana nevada). També pot contenir patrons de bombolles de gas atrapades en el moment en què el flux de lava es refredà.
Les úniques peces d'obsidiana conegudes a la península Ibèrica es conserven a Catalunya.[3]
ComposicióModifica
La seva composició és semblant a la del granit i la riolita. L'obsidiana és formada per lava fosa, amb molt poca aigua (0,25% - 2,3%) i amb molts gasos procedents del volcà.[1]
PropietatsModifica
La seva duresa en l'escala de Mohs es troba entre 5 a 5,5. Té una fractura concoidal característica i el seu pes específic és de 2'6.
OrnamentModifica
L'obsidiana és sovint usada com a ornament. Té la qualitat de canviar el seu color superficial segons la manera de tallar-se: si se la talla paral·lelament el seu color és negre, però quan es talla perpendicularment el seu color és gris.
TecnologiaModifica
En certes cultures del paleolític i el neolític, era molt valorada, perquè se'n podien fer fulles molt esmolades, usades com a ganivets o per a llances i puntes de fletxes. Com tots els vidres i altres tipus de roques, l'obsidiana es pot trencar amb pedres més dures per a modelar-ne la forma.
També es pot polir per a crear miralls rústics. En aquest sentit, cal destacar-ne l'ús que en van fer les cultures mesoamericanes, que la utilitzaren abundantment per a fer armes, especialment el tipus d'espasa anomenat maquahuitl o macana, amb fulles d'obsidiana muntades sobre una barra o un pal de fusta.
Actualment, s'utilitzen fulles d'obsidiana en cirurgia, perquè el seu tall és molt més prim que el dels escalpels d'acer. Els talls fets amb les fulles d'obsidiana són més fins i provoquen menys danys al teixit orgànic, fet que permet que les ferides quirúrgiques guareixin més ràpidament.
QuimismeModifica
El quimisme n'és variable, però predominantment silícic.
ComponentsModifica
- Essencials: vidre volcànic.
- Accessoris: òxid de ferro i tota mena de minerals.
Aspecte generalModifica
- Color negre brillant.
- Fractura concoidal molt marcada.
- Textura cristal·logràfica amb pocs microfenocristalls i abundant pols opacs a les zones concèntriques.
- Estructura concèntrica amb ocasionals fractures latents concèntriques.
L'obsidiana en l'arqueologiaModifica
Tot i que als Països Catalans no es troba obsidiana, hi era coneguda des d'antic. Provenia d'alguns territoris volcànics, com les illes de Lipari, Pantel·leria, Palmerola i Sardenya (al mont Arci). Se n'han trobat restes –eines– en algunes tombes acompanyant la persona enterrada; entre d'altres, al jaciment arqueològic de la Bòbila Padró (Ripollet), jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell-Mas Duran (Sant Quirze del Vallès), al jaciment arqueològic de Can Gambús (Sabadell) i a les Mines de Gavà. Totes daten d'un període d'entre finals del V mil·lenni i els primers segles del IV mil·lenni aC; és a dir, de fa entre 6.200 i 5.500 anys.[4][5]
Llocs on en podem trobarModifica
BibliografiaModifica
- Guía de minerales y rocas, editorial Guijalbo.
- Guías de Naturaleza Blume: Minerales, editorial Blume SA.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obsidiana |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «obsidiana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.128. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ «Coincidències insòlites» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.131, Juliol 2013, p.64. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Mònica Borrell, Josep Bosch, Teresa Reyes, Genís Ribé Xarxes. Els primers intercanvis fa 6.000 [Gavà], Setembre 2009.
- ↑ «Les úniques obsidianes neolítiques de la península Ibèrica es presenten al Museu d'Història de Sabadell amb motiu del Dia Internacional dels Museus». Ajuntament de Sabadell, 16 maig del 2013. [Consulta: 23 maig 2015].