Somalilàndia
Somalilàndia (Soomaaliland en somali) és un antic protectorat britànic situat a la regió nord-oest de Somàlia, a la Banya d'Àfrica. El mes de maig de 1991, els clans del nord de Somàlia proclamaren la independència de la República de Somalilàndia, que inclou cinc de les divuit regions que formaven Somàlia, un territori de 137.600 km² que limita a l'est amb Somàlia (després amb l'autoproclamada República de Puntlàndia), al sud i a l'oest amb Etiòpia, a l'oest amb Djibouti i al nord amb el golf d'Aden La capital n'és Hargeisa, a l'oest del país.
 Somalilàndia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
Jamhuuriyadda Soomaaliland جمهورية أرض الصومال Republic of Somaliland | |||||
|
|||||
|
| |||||
| Himne | Samo ku waar | ||||
|
| |||||
| Lema | Justícia, pau, llibertat, democràcia i èxit per a tots | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital i ciutat més gran | Hargeisa | ||||
| Conté | |||||
| Població | |||||
| Total | 4.500.000 (2013) | ||||
| • Densitat | 32,7 hab/km² | ||||
| Llengua | somali, àrab i anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 137.600 km² | ||||
| Punt més alt | Mont Shimbiris, Ogo Mountains i Cal Madow (2.460 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Història | |||||
| Anterior | Estat de Somalilàndia | ||||
| Independència | |||||
| declarada reconeguda |
de Somàlia el 18 de maig de 1991 per cap estat | ||||
| Organització i govern | |||||
| Forma de govern |
República constitucional presidencialista | ||||
| Legislatiu | Parliament of Somaliland | ||||
| • President | Ahmed M. Mahamoud Silanyo | ||||
| • President | Muuse Biixi Cabdi (2010) | ||||
| Economia | |||||
| Moneda | Xíling de Somalilàndia (SLSH) | ||||
| Indicatius | |||||
| Fus horari | EAT | ||||
| Domini d'Internet | no en té | ||||
| Prefix telefònic | 252 | ||||
| Altres dades | |||||
|
| |||||
| Web | Lloc web oficial | ||||
 | |||||
.svg)
Contingut
HistòriaModifica
L'antic protectorat de Somàlia britànica va obtenir la independència el 26 de juny de 1960 i d'acord amb el prèviament pactat es va unir a la Somàlia italiana l'1 de juliol de 1960 quan aquesta entitat va esdevenir independent, per formar conjuntament la República de Somàlia. El primer ministre de la Somàlia britànica, Ibrahim Egal, es va convertir en ministre de la nova república. El 1967 assolí el càrrec de primer ministre fins que fou deposat per un cop d'estat el 1969 del general Siad Barre.
El 1991 després del col·lapse del govern a Somàlia, el territori va quedar en mans del Moviment Nacional Somali, representant del grup de clans issaq, majoritaris, que va proclamar la independència amb el nom de República de Somalilàndia (18 de maig de 1991), que no ha estat reconeguda internacionalment. Egal fou elegit president el 1993, reelegit el 1998 i va romandre en el poder fins a la seva mort, el 3 de maig de 2002. El vicepresident Dahir Riyale Kahin fou declarat president poc després. El 14 d'abril de 2003 fou reelegit per un estret marge. En les eleccions del 26 de juliol del 2010, Riyale Kahin va ser derrotat per Ahmed Silanyo.[1]
Mentre que Somàlia és un estat fallit, Somalilàndia és un estat estable i democràtic, on les institucions polítiques de tipus occidental coexisteixen amb institucions tradicionals. Segons Gérard Prunier, aquest contrast entre els dos territoris germans és fruit d'un historial colonial totalment diferent.[1] La colonització italiana de Somàlia comportà "la destrucció de tots els mecanismes de regulació indígenes".[1] En canvi, Somalilàndia va ser colonitzada pels britànics que es limitaren a una "gestió minimalista, ingerint-se poc en l'administració indígena i els seus eficaços mecanismes de resolució de conflictes pastorals (essencials en una societat nòmada).[1]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gérard Prunier. Somalilancia, una excepción africana. Le Monde diplomatique en español, noviembre de 2012, pàg. 11.
Altres informacionsModifica
Pàgines relacionadesModifica
Enllaços externsModifica
- Govern de Somàlilandia (anglès).
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Somalilàndia |
| Això és un esborrany sobre l'Àfrica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |