Somalilàndia

Somalilàndia (Soomaaliland en somali) és un antic protectorat britànic situat a la regió nord-oest de Somàlia, a la Banya d'Àfrica. El mes de maig de 1991, els clans del nord de Somàlia proclamaren la independència de la República de Somalilàndia, que inclou cinc de les divuit regions que formaven Somàlia, un territori de 137.600 km² que limita a l'est amb Somàlia (després amb l'autoproclamada República de Puntlàndia), al sud i a l'oest amb Etiòpia, a l'oest amb Djibouti i al nord amb el golf d'Aden La capital n'és Hargeisa, a l'oest del país.

Jamhuuriyadda Soomaaliland جمهورية أرض الصومال Republic of Somaliland
bandera de Somalilàndia National Emblem of Somaliland
Himne	Samo ku waar
Lema	Justícia, pau, llibertat, democràcia i èxit per a tots
Localització
9° 48′ N, 46° 12′ E
Capital + Ciutat més gran	Hargeisa
Conté la localitat	Awdal Woqooyi Galbeed Togdheer Sool Sanaag
Població
Total	4.500.000 (2013)
• Densitat	32,7 hab/km²
Idioma oficial	somali, àrab i anglès
Geografia
Superfície	137.600 km²
Punt més alt	Mont Shimbiris, Ogo Mountains i Cal Madow  (2.460 m)
Limita amb	Djibouti Somàlia Etiòpia
Història i celebracions
Anterior	Estat de Somalilàndia
Independència
declarada reconeguda	de Somàlia el 18 de maig de 1991 per cap estat
Organització política
Forma de govern	República constitucional presidencialista
Òrgan legislatiu	Parliament of Somaliland
• President	Ahmed M. Mahamoud Silanyo
• President	Muuse Biixi Cabdi  (2010)
Economia
Moneda	Xíling de Somalilàndia (SLSH)
Identificador descriptiu
Fus horari	EAT
Domini de primer nivell	no en té
Prefix telefònic	252
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Contingut

Història

L'antic protectorat de Somàlia britànica va obtenir la independència el 26 de juny de 1960 i d'acord amb el prèviament pactat es va unir a la Somàlia italiana l'1 de juliol de 1960 quan aquesta entitat va esdevenir independent, per formar conjuntament la República de Somàlia. El primer ministre de la Somàlia britànica, Ibrahim Egal, es va convertir en ministre de la nova república. El 1967 assolí el càrrec de primer ministre fins que fou deposat per un cop d'estat el 1969 del general Siad Barre.

El 1991 després del col·lapse del govern a Somàlia, el territori va quedar en mans del Moviment Nacional Somali, representant del grup de clans issaq, majoritaris, que va proclamar la independència amb el nom de República de Somalilàndia (18 de maig de 1991), que no ha estat reconeguda internacionalment. Egal fou elegit president el 1993, reelegit el 1998 i va romandre en el poder fins a la seva mort, el 3 de maig de 2002. El vicepresident Dahir Riyale Kahin fou declarat president poc després. El 14 d'abril de 2003 fou reelegit per un estret marge. En les eleccions del 26 de juliol del 2010, Riyale Kahin va ser derrotat per Ahmed Silanyo.

Mentre que Somàlia és un estat fallit, Somalilàndia és un estat estable i democràtic, on les institucions polítiques de tipus occidental coexisteixen amb institucions tradicionals. Segons Gérard Prunier, aquest contrast entre els dos territoris germans és fruit d'un historial colonial totalment diferent. La colonització italiana de Somàlia comportà "la destrucció de tots els mecanismes de regulació indígenes". En canvi, Somalilàndia va ser colonitzada pels britànics que es limitaren a una "gestió minimalista, ingerint-se poc en l'administració indígena i els seus eficaços mecanismes de resolució de conflictes pastorals (essencials en una societat nòmada).

Altres informacions

• Aeroports de Somalilàndia.

Pàgines relacionades

• Aliança Democràtica Somali.
• Front Unit Somali.
• Partits polítics de Somalilàndia.

Enllaços externs

• Govern de Somàlilandia (anglès).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Somalilàndia