Somalilàndia (Soomaaliland en somali) és un antic protectorat britànic situat a la regió nord-oest de Somàlia, a la Banya d'Àfrica. El mes de maig de 1991, els clans del nord de Somàlia proclamaren la independència de la República de Somalilàndia, que inclou cinc de les divuit regions que formaven Somàlia, un territori de 137.600 km² que limita a l'est amb Somàlia (després amb l'autoproclamada República de Puntlàndia), al sud i a l'oest amb Etiòpia, a l'oest amb Djibouti i al nord amb el golf d'Aden La capital n'és Hargeisa, a l'oest del país.

Infotaula de geografia políticaSomalilàndia
Jamhuuriyadda Soomaaliland
جمهورية أرض الصومال
Republic of Somaliland
Bandera de Somalilàndia Escut de Somalilàndia
Bandera de Somalilàndia National Emblem of Somaliland
Somaliland relief location map.jpg

Himne Samo ku waar

Lema Justícia, pau, llibertat, democràcia i èxit per a tots
Localització
Somaliland (orthographic projection).svg
9° 33′ N, 44° 03′ E / 9.55°N,44.05°E / 9.55; 44.05
Capital i ciutat més gran Hargeisa
Conté
Població
Total 4.500.000 (2013)
• Densitat 32,7 hab/km²
Llengua Somali, àrab i anglès
Geografia
Superfície 137.600 km²
Punt més alt Mont Shimbiris, Ogo Mountains i Cal Madow  (2.460 m)
Limita amb
Història
Anterior Estat de Somalilàndia
Independència  
declarada
reconeguda
de Somàlia
el 18 de maig de 1991
per cap estat
Organització i govern
Forma de govern República constitucional
presidencialista
Legislatiu Parliament of Somaliland
• President Ahmed M. Mahamoud Silanyo
• President Ahmed Mahamoud Silanyo (2010)
Economia
Moneda Xíling de Somalilàndia (SLSH)
Indicatius
Fus horari EAT
Domini d'Internet no en té
Prefix telefònic 252
Modifica dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

Article principal: Història de Somalilàndia

L'antic protectorat de Somàlia Britànica, va obtenir la independència el 26 de juny de 1960 i d'acord amb el prèviament pactat es va unir a la Somàlia italiana l'1 de juliol de 1960 quan aquesta entitat va esdevenir independent, per formar conjuntament la República de Somàlia. El primer ministre de la Somàlia britànica, Ibrahim Egal, es va convertir en ministre de la nova república. El 1967 assolí el càrrec de Primer ministre fins fou deposat per un cop d'estat el 1969 del general Siad Barre.

El 1991 després del col·lapse del govern a Somàlia, el territori va quedar en mans del Moviment Nacional Somali representant del grup de clans issaq, majoritaris, que va proclamar la independència amb el nom de República de Somalilàndia (18 de maig de 1991), que no ha estat reconeguda internacionalment. Egal fou elegit president el 1993, reelegit el 1998 i va romandre en el poder fins a la seva mort el 3 de maig de 2002. El vicepresident Dahir Riyale Kahin fou declarat president poc després. El 14 d'abril de 2003 fou reelegit per un estret marge. En les eleccions del 26 de juliol del 2010, Riyale Kahin va ser derrotat per Ahmed Silanyo.[1]

Mentre que Somàlia és un estat fallit, Somalilàndia és un estat estable i democràtic on les institucions polítiques de tipus occidentals coexisteixen amb institucions tradicionals. Segons Gérard Prunier, aquest contrast entre els dos territoris germans és fruit d'un historial colonial totalment diferent.[1] La colonització italiana de Somàlia comportà "la destrucció de tots els mecanismes de regulació indígenes".[1] En canvi, Somalilàndia va ser colonitzada pels britànics que es limitaren a una "gestió minimalista, ingerint-se poc en l'administració indígena i els seus eficaços mecanismes de resolució de conflictes pastorals (essencials en una societat nòmada).[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gérard Prunier. Somalilancia, una excepción africana. Le Monde diplomatique en español, noviembre de 2012, pàg. 11.

Altres informacionsModifica

Pàgines relacionadesModifica

Enllaços externsModifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Somalilàndia