Olvido García Valdés

poetessa espanyola

Olvido García Valdés (Santianes de Pravia, Astúries, 2 de desembre de 1950) es una escripora coneguda especialment per la seva obra poètica. Va ser Directora General del Llibre i Foment de la Lectura (de juliol del 2018 fins a l'octubre del 2019).[1]

Infotaula de personaOlvido García Valdés
OLVIDO GARCIA VALDES 005 (5687721958).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 desembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Santianes (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg  Directora general del Llibre i Foment de la Lectura
En el càrrec des de 16 de març de 2018
← Óscar Sáenz de Santa María Gómez-Mampaso
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oviedo
Universitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, poeta, assagista i traductora Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
18 desembre 2014Mereixem un altre Madrid... i ho aconseguirem! Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMiguel Casado Mozo Modifica el valor a Wikidata
Premis

És llicenciada en Filologia Romànica i en Filosofia. Els seus llibres de poemes, a excepció de Lo solo del animal, recentment publicat, es troben recollits a Esa polilla que delante de mí revolotea (Poesía reunida, 1982-2008). Ha traduït Pier Paolo Pasolini (La religión de mi tiempo i Larga carretera de arena) i, en col·laboració, una àmplia antologia, El canto y la ceniza, d'Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. També és autora de l'assaig biogràfic Teresa de Jesús, de textos per a catàlegs d'arts plàstiques (Zush, Kiefer, Tàpies, Broto...) i de nombrosos treballs de reflexió literària. Ha codirigit la revista Los Infolios i va ser membre fundadora d'El signo del gorrión (1992-2002). Alguns dels seus llibres han estat traduïts al suec, el francès i l'italià, i els seus poemes han aparegut en anglès, alemany, portuguès, romanès, polonès i àrab. El 2007 va rebre el Premio Nacional de poesía pel seu llibre Y todos estábamos vivos.[2] El juny de 2018 fou nomenada Directora general del Llibre i Foment de la Lectura en el govern de Pedro Sánchez.[3]

ObresModifica

PoesiaModifica

Llibres:

  • El tercer jardín, Ediciones del Faro, Valladolid, 1986.
  • Exposición, Ferrol, 1990, premio Ícaro de Literatura.
  • Ella, los pájaros, Diputación, Soria, 1994, premio Leonor de Poesía.
  • Caza nocturna, Ave del Paraíso, Madrid, 1997 (ha sido traducido al sueco:Nattlig jakt, traducción de Ulf Eriksson, Ariel Skrifter 27, Stockholm, 2004; y al francés:Chasse nocturne, traducción de Stéphane Chaumet, L'Oreille du Loup, París, 2009).
  • Del ojo al hueso, Ave del Paraíso, Madrid, 2001.
  • La poesía, ese cuerpo extraño (Antología), Oviedo, 2005.
  • Y todos estábamos vivos, Tusquets, Barcelona, 2006, premio Nacional de Poesía 2007.
  • Esa polilla que delante de mí revolotea. Poesía reunida (1982-2008). Prólogo de Eduardo Milán. Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barcelona, 2008.
  • Lo solo del animal, Tusquets, Barcelona, 2012.

Plaquettes:

  • Mimosa de febrero, Astrolabio, Palencia, 1994.
  • Si un cuervo trajera, La Borrachería, Lucerna, Zamora, 2000.
  • Todo acaba cayendo del lado que se inclina, Edición a secas, Buenos Aires, 2002.
  • Siete poemas. Con monotipos –Serie Babel 15106- de Luis Costillo. Escuela de Arte, Mérida, 2006.

AssaigsModifica

  • Teresa de Jesús, Barcelona, 2001.
  • Los poetas de la República (en col·laboració amb Miguel Casado), Barcelona, 1997.

En volums col·lectius:

  • Perdidas en el espacio. Formas de ocupar, recorrer y representar los lugares. V.V. A.A. (Coord. Asun Bernárdez). Huerga y Fierro, Madrid, 1999.
  • En torno a Velázquez. V.V. A.A. (Coord. Miguel Ángel Ramos) Comunidad de Madrid, Madrid, 1999.

TraduccionsModifica

  • Pier Paolo Pasolini, La religión de mi tiempo Barcelona, 1997.
  • Anna Akhmàtova i Marina Tsvetáieva, El canto y la ceniza. Antología poética (en colaboración con Monika Zgustova), Barcelona, 2005.
  • Pier Paolo Pasolini, Larga carretera de arena. La Fábrica Editorial, Madrid, 2007.

Texts en catàlegs d'exposicionsModifica

  • "Locus oculus solus", en Anselm Kiefer: El viento, el tiempo, el silencio. Palacio de Velázquez, junio-septiembre de 1998. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, 1998.
  • "Octubre o colibrí", en Javier Fernández de Molina: El sueño del colibrí. Galería Rayuela. Madrid, noviembre-diciembre de 1998.
  • "Descendimiento", en Antoni Tàpies: Obra recent. Galería Toni Tàpies. Edicions T, Barcelona, noviembre de 1998-enero de 1999.
  • "El escribiente: carta al universo", en Zush: La campanada. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, junio-agosto de 2000.
  • "El corazón more geometrico", en Vicente Rojo: Volcanes construidos. Galería Juan Gris, Madrid, noviembre-diciembre de 2002.
  • "La sangre, el aire", en José Manuel Broto: Rever. Arte Español para el Exterior, MAE/SEACEX, Madrid, 2003.
  • "Vincent: la sombra debida", en Luis Costillo: Vincent. MEIAC, Badajoz, diciembre de 2004-enero de 2005.
  • "Lugar de paso", en José-Miguel Ullán: Agrafismos. Escuela de Arte de Mérida/Instituto Cervantes, Mérida-Madrid, 2008.
  • «De sus lenguas aéreas», en VV.AA., Palabras iluminadas. Editor: Manuel Ferro. Madrid: La Casa Encendida, 2012. [Catálogo de la exposición sobre la obra gráfica de José-Miguel Ullán].[4]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
José Manuel Caballero Bonald
Manuel de infractores
Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
2007
Succeït per:
Joan Margarit i Consarnau
Casa de Misericòrdia