Àlcim Ecdidi Avit

Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus ) fou un escriptor i bisbe llatí del segle v. Era fill d'Isici, bisbe de Viena del Delfinat. Ja de jove va despuntar com una promesa de la literatura i fou un dels més eloqüents erudits del seu temps. Va rebre una herència i es va retirar al monestir de Sant Pere i Sant Pau de la seva ciutat natal, i no en va sortir fins a la mort del seu pare el 490, al que va succeir com a bisbe de la ciutat.

Infotaula de personasant Avit de Viena
Saint Avit sculpture.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Avit de Vienne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementÀlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus)
c. 450 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Viena del Delfinat Modifica el valor a Wikidata
Mortp. 5 febrer 518 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Viena del Delfinat Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSaint-Pierre-et-Saint-Paul (Viena del Delfinat, actual Musée archéologique); restes perdudes 
Évêque de Vienne (fr) Tradueix
490 – 520
← Isice I (fr) TradueixJulien (fr) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot, poeta, escriptor i bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
bisbe, Pare Llatí de l'Església
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat5 de febrer
Família
PareIsice I (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansApollinaire de Valence (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va participar en una conferència a Lió entre bisbes arrians i catòlics en presència del rei de Burgúndia (Borgonya), Gundebald. Va publicar refutacions contra els nestorians, eutiquians, sabel·lians i pelagians, i va convertir a alguns jueus. El Papa Hormisdes el va nomenar vicari apostòlic a la Gàl·lia. El 517 va presidir el Concili d'Epaume.

Va morir el 5 de febrer del 523 i fou enterrat al monestir de Sant Pere i Sant Pau de Viena de Delfinat.

ObresModifica

Les seves obres principals són:

  • Sacrorum Poematum libri quinque, dedicat a son germà Apol·linar, bisbe de Valentia, format per cinc peces de 2500 línies: De Initio Mundi, De Peccato Originali, De Senteniia Dei, De Diluvio Mundi i De Transitu Maris Rubri.
  • De consolatoria Castitatis Laude, en 666 hexàmetres, dedicat a la seva germana Fuscina.
  • Vuitanta-set cartes
  • Una homilia titulada "De Festo Rogationum et prima ejus Institutione"
  • Vuit fragments d'homilies.
  • Fragments d'un opuscle.