Ànec negre frontblanc

L'ànec negre frontblanc (Melanitta perspicillata) és un ocell aquàtic de la família dels anàtids (Anatidae) que habita la zona neàrtica. El reconeixement com a espècie de ple dret de Melanitta americana, abans considerada la subespècie americana de l'ànec negre (Melanitta nigra) pot ocasionar confusió amb el nom vulgar "ànec negre americà".

Infotaula d'ésser viuÀnec negre frontblanc
Melanitta perspicillata Modifica el valor a Wikidata
Melanitta perspicillata.jpg
mascle Modifica el valor a Wikidata
Melanitta perspicillata female.jpg
Femella
Dades
Pes62 g (pes al naixement)
1 kg (pes d'adult, mascle)
900 g (pes d'adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura84 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries6,3 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22680441 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereMelanitta
EspècieMelanitta perspicillata Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Melanitta perspicillata range map.png
Modifica el valor a Wikidata

MorfologiaModifica

  • Aquesta espècie fa 46 – 55 cm de llargària, amb una envergadura de 78 – 92 cm.
  • Semblant a l'ànec negre, amb el bec molt més engrossit.
  • Mascles amb plomatge completament negre a excepció d'unes contrastades taques blanques al front i el clatell. El bec està vivament acolorit de taronja, blanc i negre.
  • Femelles amb color general gris marró fosc, amb dues zones pàl·lides des de cada costat de l'ull cap a baix.

Hàbitat i distribucióModifica

En època de cria habita estanys, rius i zones humides de la tundra oberta, o amb alguns arbres d'Alaska i nord de Canadà. Passa l'hivern a les costes d'Amèrica del Nord, arribant per l'Atlàntic fins a Florida i pel Pacífic fins a la Baixa Califòrnia. Amb alguna freqüència se'ls pot veure al nord-est d'Europa, però no pas als Països Catalans.

AlimentacióModifica

Neda sota l'aigua a la recerca de mol·luscs, crustacis i altres invertebrats, que són el component bàsic de la seva dieta.

ReproduccióModifica

Nia en petites colònies poc compactes o aïlladament. Aprofita lleugeres depressions a terra, on pon 5 – 9 ous.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ànec negre frontblanc
  • Stanley Cramp et KEL Simmons, The Birds of the Western Palearctic, Oxford University Press, Oxford, Londres, Nova York, 1977, 722 p.
  • Josep del Hoyo, Andrew Elliott et Jordi Sargatal, Handbook of the Birds of the World, vol. 1 : Ostrich to Ducks, Lynx Edicions, Barcelona, 1992, 696 p. ISBN 9788487334108.