Àngel Soler i Renales

pianista i pedagog musical català
(S'ha redirigit des de: Àngel Soler)

Àngel Soler i Renales (Barcelona, 1940- Barcelona, 5 de març de 2017) fou un concertista i professor de piano i de música de cambra.

Plantilla:Infotaula personaÀngel Soler i Renales
Biografia
Naixement1940 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 2017 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: af42176f-624d-440a-b341-9c6280aa57a8 Modifica el valor a Wikidata

Formació

modifica

A l'edat de set anys va començar els estudis de solfeig i piano i ben aviat demostrà grans aptituds. Cursà estudis de piano a l'Acadèmia Marshall amb els mestres Joan Torra i Mercè Roldós, aconseguint el Premi d'Honor en els graus mitjà i superior. S'inicià en la música de cambra, una de les seves especialitats, com a mestre i concertista, amb el violinista i compositor Joan Massià, creador d'una important escola d'intèrprets a Barcelona.[1]

Fou convidat als Cursos Internacionals de Weikersheim i estudià al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilawsky, Walter Klien i Gerald Moore.

Concerts

modifica

Només amb 17 anys actuà a Joventuts Musicals de Sabadell. La crítica va parlar d'"un mecanisme excel·lent i d'uns prometedors dots artístics".

Va oferir nombrosos concerts tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, participant en festivals tan prestigiosos com els de Barcelona, Granada, Santander, Cadaqués, S'Agaró i Torroella de Montgrí.

Va actuar en diverses ciutats europees amb destacades figures, com ara Jean-Pierre Rampal, Radu Aldulescu, Carlos Prieto, Ludwig Streicher i Evelio Tieles. Va acompanyar a cantants tan prestigiosos com ara Montserrat Alavedra, Victòria dels Àngels, Anton Dermota, Josep Carreras, Anna Ricci i Isabel Aragón.

Fou un col·laborador habitual del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

Va enregistrar diversos CD, entre els quals destaquen tres acompanyant a Anna Ricci. Un d'ells, Eduard Toldrà, música i poesia,[2] va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 1995 de Música.

Tasca pedagògica

modifica

Fou un infatigable i reputat professor de piano, havent tingut alumnes com el granollerí Rafel Sala (1955-2020)[3] o, Josep Maria Sauret (director d'orquestra), Pere-Albert Balcells, Manuel Ruiz o Anna Crexells, entre molts d'altres. Va donar classes al Conservatori Superior de Música del Liceu i també va dirigir una acadèmia musical que portava el seu nom, l'Estudi de Música Àngel Soler, a Barcelona.

Fou professor dels cursos d'estiu de Sant Feliu de Guíxols, Sitges, Castelló d'Empúries i Vila-Seca.

Va col·laborar en els llibres-partitura El petit pianista i Piano, piano..., editats per DINSIC.

Bibliografia

modifica

Discografia

modifica
  • Música per a Violí. Antologia històrica de la música catalana. Xavier Turull, violí. Àngel Soler, piano. EDIGSA 1968. Obres de N. Bonet, J. Homs, F. Mompou, X. Montsalvatge, A. Ros-Marbà, M. Valls
  • Recital de Montserrat Alavedra. Montserrat Alavedra, soprano. Àngel Soler, piano DISCOPHON 1973. Obres de Purcell, Schubert, Brahms, Fauré, Lutoslawski
  • Duos. Montserrat Alavedra i Esther Casas, sopranos. Àngel Soler, piano. DISCOPHON 1973. Obres de Haydn, Dvorak, Brahms, Mendelsshon, Schumann, Purcell
  • Ópera, zarzuela y canción. Manuel Adsuar, baix. Àngel Soler, piano. IBERIA 1981. Obres de Rossini, Puccini, Orff, Verdi, Vives, Codina, Tejada
  • Eduard Toldrà. Música i Poesia. Anna Ricci, mezzo, Àngel Soler, piano. EDICIONS ALBERT MORALEDA 2001 Obres de Toldrà
  • Entorn a Frederic Mompou. Anna Ricci, mezzo, Àngel Soler, piano. EDITORIAL TRITÓ
  • Compositors del Cercle de Manuel de Falla I. Anna Ricci, mezzo, Àngel Soler, piano. EDITORIAL TRITÓ 2001. Obres de Cerdà, Giró, Cercos, Casanovas, Mestres Quadreny i Valls Gorina
  • Núria Dardinyà, soprano, Àngel Soler, piano. EDICIONS ALBERT MORALEDA Obres de Brotons, Moraleda, Corderas, Serra, Toldrà i Mompou

Referències

modifica
  1. «Associació d'Amics i Deixebles De Joan Massià i Maria Carbonell». Arxivat de l'original el 2008-12-19. [Consulta: 5 gener 2009].
  2. Quartet Glinka[Enllaç no actiu]
  3. Diari 9 el nou. nº. 3056, de 28 de setembre de 2020, pàg.24

Enllaços externs

modifica