Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Àrreu (Alts Pirineus)».

Àrreu és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1972 formava part de l'antic terme d'Isil.

Infotaula de geografia políticaÀrreu
Àrreu.JPG
Cases d'Àrreu

Localització
 42° 39′ 47″ N, 1° 04′ 15″ E / 42.66315556°N,1.07094444°E / 42.66315556; 1.07094444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiAlt Àneu
Geografia
Altitud 1.251 m
Identificador descriptiu
Codi postal 25587
Modifica les dades a Wikidata
Àrreu el 1906

Està situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 1268,6 metres d'altitud, a l'esquerra del Torrent de la Mata de Borén, que centra una petita vall en el mig de la qual es troba el poble d'Àrreu. És a prop i al nord-oest de Borén i al nord, una mica més distant, de Sorpe. Tanmateix, aquest darrer poble queda enlairat damunt de la vall de la Noguera Pallaresa. El poble és als peus del contrafort sud-oriental de lo Faro i de la Serra de Sant Joan. Una mica més enlairat a ponent del poble hi ha el veïnat de les Bordes d'Àrreu, o Àrreu de Dalt, a prop de la capella de la Mare de Déu de les Neus.

Com Alós d'Isil, fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s'uní a Isil.

Del seu patrimoni destaquen les restes del Castell d'Àrreu, l'església parroquial preromànica de Sant Sadurní, o Serni i la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus, del segle XII. Aquesta última destaca per tenir un carreu amb un crismó en relleu sobre la porta.[1]

EtimologiaModifica

Segons Joan Coromines,[2] Àrreu, amb Arres i Arròs, parteix d'un ètim preromà bascoide, arro (agre, rònec).

GeografiaModifica

El poble d'ÀrreuModifica

Les cases del poble[3]Modifica

  • Borda de Joan
  • Casa Cabanet
  • Casa Castellar
  • Casa Ferrer
  • Casa Faure
  • Casa Flocat
  • Casa Florentina
  • Casa Gervat
  • Casa Golet
  • Casa Gualet
  • Casa Jan
  • Casa Joan
  • Casa Joan de la Florentina
  • Casa Llirbat
  • Casa Nadal
  • La Rectoria
  • Casa Tomasa
  • Casa Tomeló

HistòriaModifica

Època modernaModifica

En el fogatge del 1553, Arreu només declara[4] 1 foc laic (uns 5 habitants).

Edat contemporàniaModifica

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Arreu. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, en un barranc envoltat de muntanyes molt altes, combatuda pels vents del nord i del sud. Gaudeix d'un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector de provisió diocesana o reial, segons el mes en què es produeix la vacant. Separada del poble hi ha una ermita poc notòria. Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt fortes. El territori és de qualitat inferior, muntanyós i trencat; només hi ha uns 40 jornals de feina de cultiu, la resta són ermots. S'hi produïa sègol, patates, llegums i fenc i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls, porcs i uns vedells denominats erchs, de grans banyes. Hi havia caça de llebres, conills, perdius i isards, a més d'animals nocius, com guineus, llops i óssos. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 25 ànimes (habitants). Fa esment que aquest poble era més amunt, a les Bordes d'Àrreu, però que el 1803 es va desprendre un gran allau de neu que s'endugué les 10 cases existents i va matar 17 persones.

ReferènciesModifica

  1. Romaní 2011.
  2. Coromines 1994.
  3. Montaña 2004.
  4. Andreu Berniguer àlies Casan. Iglésias 1981, p. 78.
  5. Madoz 1845.

BibliografiaModifica

  • Barbal, Maria. «Àrreu». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • Coromines, Joan. «Àrreu». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256-889-X. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Gil». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Romaní, Daniel «Pobles despoblats». Diari Ara [Barcelona], 13-10-2011, pàg. 30-31 [Consulta: 13 octubre 2011].

Enllaços externsModifica