Àrreu

poble a Alt Àneu, Pallars Sobirà
Per a altres significats, vegeu «Àrreu (Alts Pirineus)».

Àrreu és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, situat sobre els peus de la vall d'Àrreu. Fins al 1972 formava part de l'antic terme d'Isil.

Infotaula de geografia políticaÀrreu
Àrreu.JPG
Cases d'Àrreu Modifica el valor a Wikidata

Localització
 42° 39′ 48″ N, 1° 04′ 15″ E / 42.6632°N,1.0709°E / 42.6632; 1.0709
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiAlt Àneu Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.251 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25587 Modifica el valor a Wikidata
Àrreu el 1906

Està situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 1268,6 metres d'altitud, a l'esquerra del Torrent de la Mata de Borén, que centra una petita vall en el mig de la qual es troba el poble d'Àrreu. És a prop i al nord-oest de Borén i al nord, una mica més distant, de Sorpe. Tanmateix, aquest darrer poble queda enlairat damunt de la vall de la Noguera Pallaresa. El poble és als peus del contrafort sud-oriental de lo Faro i de la Serra de Sant Joan. Una mica més enlairat a ponent del poble hi ha el veïnat de les Bordes d'Àrreu, o Àrreu de Dalt, a prop de la capella de la Mare de Déu de les Neus.

Com Alós d'Isil, fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s'uní a Isil.

Del seu patrimoni destaquen les restes del Castell d'Àrreu, l'església parroquial preromànica de Sant Sadurní, o Serni i la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus, del segle XII. Aquesta última destaca per tenir un carreu amb un crismó en relleu sobre la porta.[1]

EtimologiaModifica

Segons Joan Coromines,[2] Àrreu, amb Arres i Arròs, parteix d'un ètim preromà bascoide, arro (agre, rònec).

GeografiaModifica

El poble d'ÀrreuModifica

Les cases del poble[3]Modifica

  • Borda de Joan
  • Casa Cabanet
  • Casa Castellar
  • Casa Ferrer
  • Casa Faure
  • Casa Flocat
  • Casa Florentina
  • Casa Gervat
  • Casa Golet
  • Casa Gualet
  • Casa Jan
  • Casa Joan
  • Casa Joan de la Florentina
  • Casa Llirbat
  • Casa Nadal
  • La Rectoria
  • Casa Tomasa
  • Casa Tomeló

HistòriaModifica

Època modernaModifica

En el fogatge del 1553, Arreu només declara[4] 1 foc laic (uns 5 habitants).

L'allau de 1803Modifica

El dia de Nadal de l’any 1803 [5] un allau procedent del barranc de Monars va precipitar-se sobre el poble d’Àrreu, que aleshores es trobava uns 450 metres al sud de la ubicació actual. Va destruir les 10 cases del poble, i 17 persones, d’un total de 88 habitants, van morir.[6] Aquest fet va fer que es traslladés el poble a la ubicació actual, menys exposada a les allaus. Les edificacions del poble antic es reconstruïren com a bordes, i de fet el lloc va passar a anomenar-se Bordes d’Àrreu.

Edat contemporàniaModifica

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[7] a Arreu. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, en un barranc envoltat de muntanyes molt altes, combatuda pels vents del nord i del sud. Gaudeix d'un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector de provisió diocesana o reial, segons el mes en què es produeix la vacant. Separada del poble hi ha una ermita poc notòria. Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt fortes. El territori és de qualitat inferior, muntanyós i trencat; només hi ha uns 40 jornals de feina de cultiu, la resta són ermots. S'hi produïa sègol, patates, llegums i fenc i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls, porcs i uns vedells denominats erchs, de grans banyes. Hi havia caça de llebres, conills, perdius i isards, a més d'animals nocius, com guineus, llops i óssos. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 25 ànimes (habitants). Fa esment a l'allau de 1803.

ReferènciesModifica

  1. Romaní 2011.
  2. Coromines 1994.
  3. Montaña 2004.
  4. Andreu Berniguer àlies Casan. Iglésias 1981, p. 78.
  5. González, Laura «L’encant de l’abandonat Àrreu» (HTML) (en català). La Mañana [Lleida], 09-08-2020 [Consulta: 8 setembre 2020].
  6. Oller, Pere; Fischer, Jan-Thomas; Muntan, Elena «The Historic Avalanche that Destroyed the Village of Àrreu in 1803, Catalan Pyrenees» (pdf) (en anglès). Geosciences 2020, 10, 169, 07-05-2020 [Consulta: 8 setembre 2020].
  7. Madoz 1845.

BibliografiaModifica

  • Barbal, Maria. «Àrreu». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • Coromines, Joan. «Àrreu». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256-889-X. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Gil». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Romaní, Daniel «Pobles despoblats». Diari Ara [Barcelona], 13-10-2011, pàg. 30-31 [Consulta: 13 octubre 2011].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àrreu