Álvaro Valero de Palma
Álvaro Valero de Palma, marqués de Valero de Palma (París 14 de març de 1870[1] - ?), fou un polític valencià, diputat a Corts durant la restauració borbònica.
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 14 març 1870 París | ||||||||||||
Mort | Primera meitat segle XX Barcelona | ||||||||||||
| |||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||
Partit | Partit Conservador |
Biografia
modificaMembre del Partit Conservador, fou elegit diputat pel districte de Dénia a les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1903, després de les quals va haver greus incidents provocats pels seguidors del candidat que no fou escollit, Luis Armiñán Pérez, qui comptava amb el suport de José Canalejas. Va denunciar el caciquisme a la Marina Alta i va rebre el títol de marquès el 1902 del papa Lleó XIII. A les eleccions generals espanyoles de 1905 fou elegit diputat per Dénia amb el Partit Liberal, i protestà per la detenció arbitrària del seu company de partit Juan Bautista Gavilá Catalá, diputat provincial. Després fou representant de Trinitario Ruiz Valarino a la comarca, cosa que li valgué ser nomenat senador per la província d'Alacant el 1914, 1916, 1918, 1920 i 1923.
Referències
modificaEnllaços externs
modifica- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.559. ISBN 9788495484802.
- Fitxa del Senat
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)