Ángel Masié Ntutumu

polític equatoguineà

Ángel Masié Ntutumu (Guinea Espanyola, 1930 4 d'octubre de 2020) fou un polític equatoguineà.

Infotaula de personaÁngel Masié Ntutumu
Biografia
Naixement1930 Modifica el valor a Wikidata
Guinea Espanyola (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Membre de la Cambra dels Representants del Poble
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Democràtic de Guinea Equatorial Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era germà de Miguel Eyegue Ntutumu, vicepresident de Guinea Equatorial entre 1974 i 1976.[1]

Militant del MONALIGE,[2] va ser nomenat Ministre de l'Interior del President Francisco Macías Nguema després de la independència de Guinea Equatorial, exercint el càrrec fins a 1973.[3] A l'any següent va ser nomenat Ministre de Seguretat Nacional, Viceministre de Sanitat i Secretari presidencial.[4][5] Se'l considera responsable d'alguns episodis repressius a l'Illa de Bioko esdevinguts en 1974.[6] En 1976[4] va caure en desgràcia i s'exilià a Espanya.[3]

En 1979 va recolzar des de l'exili el Cop de la Llibertat encapçalat per Teodoro Obiang[7] i va tornar al país. En 1981 va ser involucrat en un suposat intent de cop d'estat al costat de Pedro Ekong i Andrés Moisés Mba Ada.[8][9]

Va ser diputat de la Cambra dels Representants del Poble com a militant del PDGE.[10] Posteriorment va passar a l'oposició i es va unir al partit Unió Popular, formant part del seu Consell Polític Nacional.[11] La seva labor d'opositor li va valer ser detingut en 1991 i 1993.[12]

En 2010 es va integrar novament al PDGE.[13] El seu fill és el polític Ángel Masié Mibuy,[14] actual ministre guineà.[15]

ReferènciesModifica

  1. «APROXIMACIÓN A LA NARRATIVA CONTEMPORÁNEA GUINEOECUATORIANA EN ESPAÑOL». Falta indicar la publicació, 2013, pàg. 9 [Consulta: 4 juliol 2017].
  2. «El primer gobierno». ABC (diari), 10-10-1968 [Consulta: 4 juliol 2017].
  3. 3,0 3,1 «Ministro de Macías, en defensa de Trevijano». El País, 06-09-1979 [Consulta: 4 juliol 2017].
  4. 4,0 4,1 «EQUATORIAL GUINEA REPORTED ARREST GOEG MINISTERS» (en anglès), 10-12-1976. [Consulta: 10 agost 2017].
  5. «MAJOR CABINET CHANGE IN EQUATORIAL GUINEA» (en anglès), 09-03-1974. [Consulta: 10 agost 2017].
  6. «Transitions libérales en Afrique lusophone». Falta indicar la publicació, pàg. 255 [Consulta: 4 juliol 2017].
  7. «Golpe de Estado en Guinea». La Hoja del Lunes, 07-08-1979 [Consulta: 8 març 2017].
  8. «Annex 2b. Coups d'Etat in Africa, 1946-2004: Successful (1), Attempted (2), Plotted (3), and Alleged (4)». Falta indicar la publicació, pàg. 2 [Consulta: 4 juliol 2017].
  9. «La Guinée-Equatoriale, toujours menacée de déstabilisation». Le Monde diplomatique, Junio 1981 [Consulta: 4 juliol 2017].
  10. «GUINEA ECUATORIAL 1992». Arxivat de l'original el 2017-10-22. [Consulta: 4 juliol 2017].
  11. «Renovación Directiva Unión Popular», 01-07-2003. [Consulta: 4 juliol 2017].[Enllaç no actiu]
  12. «EQUATORIAL GUINEA: ARRESTS IN DECEMBER 1992 AND JANUARY 1993», 01-02-1993. [Consulta: 4 juliol 2017].
  13. «Ángel Masié Ntutumu se pasa al PDGE». ASODEGUE, Mayo 2010 [Consulta: 4 juliol 2017].
  14. «Sàngo à Mboka». Falta indicar la publicació, 61-70, 2013, pàg. 19 [Consulta: 4 juliol 2017].
  15. «El Gobierno de Guinea Ecuatorial». Guinea Ecuatorial Press [Consulta: 1r maig 2017].