Èol (fill d'Hel·lè)

fill d'Hel·lè

Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, nét de Deucalió i de Pirra. Els seus germans són Doros i Xutos. És considerat epònim dels eolis, els habitants d'Eòlia.

Infotaula personatgeÈol
Tipuspersonatge mitològic grec
ésser humà possiblement fictici modifica
Dades
Sexehome modifica
Família
ParellaAegiale (en) Tradueix modifica
CònjugeEnàrete, Iphis (en) Tradueix i Laodice (en) Tradueix modifica
MareOrseis (en) Tradueix modifica
PareHel·len modifica
FillsArne, Sísif, Atamant, Perieres, Creteu, Deíon, Cànace, Alcíone, Pisidice (en) Tradueix, Perimede (en) Tradueix, Càl·lice, Salmoneu, Magnes, Mimas (en) Tradueix, Perieres (en) Tradueix, Macèdon i Cercaphus (en) Tradueix modifica
GermansXutos i Doros modifica

Es va casar amb Enàrete, filla de Deímac, rei de Tricca, a Tessàlia, amb la que va tenir set fills, Creteu, Sísif, Atamant, Salmoneu, Deíon, Magnes i Perieres. Algunes tradicions hi afegeixen Macareu, Etli i Mimant. A més, va tenir cinc filles, Cànace, Alcíone, Pisídice, Càlice i Perimede.

De vegades, Èol s'identifica amb el Senyor dels vents, Èol, fill de Posidó (segons Diodor) i nét d'aquest Èol.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 161. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1