Obre el menú principal

Èter, (en grec antic Αἰθήρ, Aizer), segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra. Hesíode el considera una divinitat primordial, fill d'Èreb i de Nix (l'obscuritat i la nit), i germà d'Hèmera (la llum del dia).

Infotaula personatgeÈter
Aether in battle with a lion-headed Giant.jpg
Tipus divinitat protògena
Context
Mitologia religió a l'antiga Roma i Religió a l'antiga Grècia
Dades
Sexe home
Residència Atmosfera
Família
Cònjuge Hèmera, Gaia, Aitre
Mare Nix
Pare Èreb
Fills Gaia, Thalassa i Úranos
Germans Hèmera
Domini Déu de la llum i l'aire
Modifica les dades a Wikidata

Segons altres tradicions Éter, després d'unir-se al Dia, va engendrar la Terra, el Cel i el Mar, i també un cert nombre d'elements abstractes, com ara la Pena, la Ira, la Mentida, i també als ciclops i titans Oceà, Temis, Tàrtar, Briareu, Gigues, Estèropes, Atles, Hiperió, Saturn, Ops, Moneta, Dione i les tres Fúries. En aquesta llista, transmesa per Higini, es reconeixen elements trets del mite d'Urà. Ciceró considera Èter pare de Júpiter i de Caelus, és a dir Urà, i avi del Sol.[1]

Representava també el fluid intangible que ocupa tot l'espai entre els astres. El nom s'empra també poèticament per designar l'aire.

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 182. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica