Édouard Lartet
Édouard Lartet (Castelnau-Barbarens, 15 d'abril de 1801 - 28 de gener de 1871) va ser un geòleg i arqueòleg francès. Va fer estudis de Dret a Tolosa i ben aviat s'interessà pels treballs arqueològics de Cuvier.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 abril 1801 Castèthnau Barbarens (França) |
| Mort | 28 gener 1871 (69 anys) Sheishan (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | paleontòleg, arqueòleg |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. zoologia | Lartet |
| Família | |
| Fills | Louis Lartet |
Premis | |
El 1834 va identificar 90 gèneres de fòssils de mamífers i rèptils al jaciment del terciari de Sansan. El 1836 descobreix el primer gran primat fòssil el pliopitec i dedueix la contemporaneïtat de l'home amb animals extints gràcies a l'estudi dels jaciments de Massat i Aurinhac. El 1861 proposa una cronologia del quaternari basada en els animals fòssils que s'hi troben (actualment no s'utilitza excepte l'edat del ren en alguna ocasió). A partir de 1863, treballa amb Henry Christy a diversos jaciments del Perigord, com Lo Mostièr, Laugerie-Basse i La Madeleine. En aquest darrer troben la prinmera mostra d'art prehistòric. El seu fill Louis Lartet també va ser arqueòleg.
Principals obresModifica
- É. Lartet, « Sur l'ancienneté géologique de l'espèce humaine dans l'Europe occidentale », Compte-rendu de l'Académie des Sciences, L, séance du 19. 03. 1860.
- É. Lartet et H. Christy, « Sur des figures d'animaux gravées ou sculptées et autres produits d'art et d'industries rapportables aux temps primordiaux de la période humaine », Revue archéologique, IX, 1864.
- É. Lartet et H. Christy, Reliquiae Aquitanicae, 1865-1875.
FontsModifica
- Michel Brézillon, Dictionnaire de la préhistoire, Larousse, (1969), ISBN 2-03-075437-4
- Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, Éd. J. Millon, (1994), ISBN 2-905614-93-5
- Nathalie Richard, L'invention de la Préhistoire, Presses Pocket, (1992), ISBN 2-266-04243-2
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Lartet |