Édouard Lartet
Édouard Lartet (Castelnau-Barbarens, 15 d'abril de 1801 - Seissan, 28 de gener de 1871),[1] va ser un geòleg i arqueòleg francès. Va fer estudis de Dret a Tolosa i ben aviat s'interessà pels treballs arqueològics de Cuvier.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 abril 1801 Castèthnau Barbarens (França) |
| Mort | 28 gener 1871 (69 anys) Seissan (França) (en)  |
| Catedràtic Museu Nacional d'Història Natural de França | |
| té el rol: càtedra 1869 – 1871 ← Adolphe d'Archiac – Jean Albert Gaudry → | |
| President Société d'anthropologie de Paris | |
| 1869 – 1869 ← Alexandre Bertrand – Pierre Louis Jean Baptiste Gaussin → | |
| 37è President de la Societat Geològica de França | |
| 1866 – 1866 ← Emmanuel Ludwig Gruner – Édouard de Verneuil → | |
| Dades personals | |
| Formació | Faculté de Droit de Toulouse (en) - licence (–1820) Collège de France |
| Activitat | |
| Ocupació | paleontòleg, prehistoriador, advocat |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. zoologia | Lartet |
| Família | |
| Fills | Louis Lartet |
| Premis | |
| |
El 1834 va identificar 90 gèneres de fòssils de mamífers i rèptils al jaciment del terciari de Sansan. El 1836 descobreix el primer gran primat fòssil el pliopitec i dedueix la contemporaneïtat de l'home amb animals extints gràcies a l'estudi dels jaciments de Massat i Aurinhac. El 1861 proposa una cronologia del quaternari basada en els animals fòssils que s'hi troben (actualment no s'utilitza excepte l'edat del ren en alguna ocasió). A partir de 1863, treballa amb Henry Christy a diversos jaciments del Perigord, com Lo Mostièr, Laugerie-Basse i La Madeleine. En aquest darrer troben la prinmera mostra d'art prehistòric. El seu fill Louis Lartet també va ser arqueòleg.
Principals obres
modifica- É. Lartet, « Sur l'ancienneté géologique de l'espèce humaine dans l'Europe occidentale », Compte-rendu de l'Académie des Sciences, L, séance du 19. 03. 1860.
- É. Lartet et H. Christy, « Sur des figures d'animaux gravées ou sculptées et autres produits d'art et d'industries rapportables aux temps primordiaux de la période humaine », Revue archéologique, IX, 1864.
- É. Lartet et H. Christy, Reliquiae Aquitanicae, 1865-1875.
Fonts
modifica- Michel Brézillon, Dictionnaire de la préhistoire, Larousse, (1969), ISBN 2-03-075437-4
- Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, Éd. J. Millon, (1994), ISBN 2-905614-93-5
- Nathalie Richard, L'invention de la Préhistoire, Presses Pocket, (1992), ISBN 2-266-04243-2
Referències
modifica
- ↑ Asimov, Isaac. «Lartet, Édouard Armand Isidore Hypppolyte». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 273. ISBN 8429270043.