Élrond el Mig-Elf és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. És un elf, fill de N'Eàrendil i N'Èlwing, i el Senyor de Rivendell. El seu germà bessó, Élros, va ser el primer dels Reis de Númenor.

Infotaula personatgeÉlrond
Tipusmig elf
personatge cinematogràfic
personatge literari
personatge de sèrie de televisió Modifica el valor a Wikidata
Interpretat perHugo Weaving i Robert Aramayo Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraEl hòbbit, El Senyor dels Anells, El Silmaríl·lion i El Senyor dels Anells: El retorn del rei Modifica el valor a Wikidata
Universllegendari de Tolkien Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRivendell Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCelebrían Modifica el valor a Wikidata
MareÈlwing Modifica el valor a Wikidata
PareEàrendil Modifica el valor a Wikidata
FillsArwen, Elrohir i Elladan Modifica el valor a Wikidata
GermansÉlros Modifica el valor a Wikidata
Altres
Membre deConsell Blanc Modifica el valor a Wikidata
Càrreccap de govern Modifica el valor a Wikidata
Propietari deVilya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El seu nom significa "Volta dels Estels", o la "Cúpula dels Estels". Com que era la [Cal aclariment] tenia una part important d'ascendència humana, també era anomenat el mig-elf.

Va ser dels cabdills dels elfs més nobles, savis i poderosos, i un dels darrers a abandonar la Terra Mitjana. Tenia la cara pàl·lida, el cabell fosc i els ulls grisos.

BiografiaModifica

Abans de la descoberta de l'AnellModifica

Élrond i el seu germà bessó Élros van néixer al refugi de les Boques del Sírion, fills de n'Eàrendil i n'Èlwing, i besnets d'en Lúthien de Dòriath. Quan encara eren nens, els fills d'en Fëanor van atacar el refugi en el que va ser la tercera i darrera matança fratricida entre elfs, i els dos bessons van ser fets presoners. Els seus pares van témer que els matarien, però els germans Maedhros i Maglor se'n van apiadar i en van tenir cura.

Després de la Guerra de la Ira i la fi de la Primera Edat, es va permetre als mig-elfs d'escollir a quina nissaga volien pertànyer. N'Élrond va escollir la immortalitat dels Primogènits (els elfs), mentre que el seu germà Élros va preferir ser comptat entre els homes.

A la Segona Edat Élrond va anar a viure a Lindon, a la casa de Guil-galad, el darrer Rei Suprem dels Ñóldor. Més tard va anar a viure a Erègion, i després de la destrucció d'Erègion per part d'en Sàuron va fundar el refugi de Rivendell, una de les últimes fortaleses contra el Senyor Fosc. Aleshores Guil-Galad va confiar-li Vilya, un dels tres anells dels elfs.

Al final de la Segona Edat, va ser l'herald de Guil-Galad a la Batalla de Dagorlad, en què l'última aliança d'elfs i homes va derrotar en Sàuron. En Guil-galad va morir a la batalla, deixant n'Élrond com a líder de facto dels elfs de la Terra Mitjana.

L'any 109 de la Tercera Edat es va casar amb la Celebrían, filla d'en Cèleborn i na Galàdriel. De la unió en va néixer l'any 130 els bessons Èl·ladan i Èlrohir, i el 241 una filla: n'Arwen Undómiel.

El Senyor dels AnellsModifica

Després de rebre a Rivendell en Frodo Saquet, el Portador de l'Anell, i curar-lo de les ferides que havia rebut d'una fulla dels Nazgûl, n'Élrond va convocar un Consell on es reunirien els pobles lliures per discutir sobre la línia d'acció a seguir. Allí s'hi decidí que l'Anell Únic havia de ser destruït, i es va designar la Germandat de l'Anell per a dur a terme la missió.

Élrond va romandre a Rivendell fins a la destrucció de l'Anell i d'en Sàuron, i aleshores va viatjar a Minas Tirith per assistir al casament de la seva filla Arwen amb n'Àragorn, nou Rei del Regne Reunificat d'Àrnor i Góndor. Finalment, l'any 3021 de la Tercera Edat, amb aproximadament 6.520 anys a l'esquena, n'Élrond va salpar de les Rades Grises abandonant per sempre la Terra Mitjana.

Genealogia dels Mig-elfsModifica

  Finwë = Indis
        |
    Fingolfin = Anairë    Gàldor      Thíngol = Mèlian
           |                |                 |
           |                |          (1)    |
        Turgon = Elenwë   Huor    Beren = Lúthien
               |    (2)     |           |
            Idril ======= Tuor        Dior = Nímloth
                     |                     |
                     |                -------------
                     |                |           |
                  Eàrendil ======== Èlwing  Elured i Elurín     Galàdriel = Cèleborn
                              |                                           |
                        ------------------          ------------------------
                        |                |          |
                      Élros            Élrond = Celebrían
                        |                     |
                Reis de Númenor               |
                        :                     |
                Senyors d'Andúnië             |
                        :                     |
           Alts Reis d'Àrnor i Góndor         |
                        :                     |
                  Reis d'Àrnor                |    
                        :                     |
                Reis d'Arthedain              |
                        :                ----------------------
             Capitans dels dúnedain      |                    |
                        :       (4)      |                    |
                     Àragorn ========= Arwen         Èl·ladan i Èlrohir
                                 |
                                 |
                             Eldàrion
Les unions entre elfs i homes estan numerades. Només n'hi ha quatre, de les quals el casament entre Arwen i Àragorn va ser la darrera. La tercera és entre Mithrellas (dama de companyia de Nimrodel) i Imrazôr el Númenóreà (Avantpassat dels Prínceps de Dol Àmroth)


AdaptacionsModifica

En la versió cinematogràfica de Peter Jackson d'El Senyor dels Anells, l'actor Hugo Weaving interpreta el mig-elf Élrond en les tres pel·lícules de la trilogia.

La interpretació d'Élrond de Peter Jackson difereix en diversos aspectes de l'original. A la trilogia, n'Élrond mostra una actitud molt més hostil envers els homes en particular i n'Àragorn en concret, i s'oposa frontalment a la unió de la seva filla amb el futur rei de Góndor. També és una desviació dels llibres l'aparició de n'Élrond al sud per entregar l'espasa Andúril a n'Àragorn just abans de travessar els Camins dels Morts.