Obre el menú principal

En les obres de J.R.R. Tolkien, els Muntaners del Nord, també coneguts com a Dúnedain del Nord, són els descendents dels dúnedain del regne perdut d'Àrnor.

Després de la destrucció definitiva del Regne del Nord a mans del Rei bruixot d'Àngmar, els dúnedain que el poblaven es van refugiar al sud de Rivendell. A partir d'aleshores van patrullar constantment els límits d'Eriador, sovint vestits amb robes grises i encaputxats, portant llances, arcs i espases. Entre ells conservaven els síndarin, en lloc de la llengua comuna.

El seu nombre, però, anà minvant i el poble dels dúnadan es dispersà. A la fi de la Tercera Edat, quan el seu líder Àragorn demana ajuda urgent, Hàlbarad només és capaç de reunir trenta homes per dirigir-se cap a Ròhan.[1][2]

Capitans dels dúnedainModifica

Els Muntaners del Nord eren liderats per un capità, títol hereditari que ostentaven els hereus legítims dels antics regnes d'Àrnor i d'Arthedain, i que tenia els seus orígens en la reialesa de Númenor.

Els capitans dels Dúnedain van ser:

  1. Àranarth, fill d'Arvedui d'Arthedain. (1975-2106)[3]
  2. Àrahael (2106-2177)
  3. Àranuir (2177-2247)
  4. Àravir (2247-2319)
  5. Àragorn I (2319-2327)
  6. Àraglas (2327-2455)
  7. Àrahad I (2455-2523)
  8. Àragost (2523-2588) Com els seus predecessors, va néixer a Rivendell on va ser educat per Élrond mentre el seu pare Àrahad I vivia en la selvatjor. Al morir el seu pare el 2523 de la Tercera Edat, Àragost es va convertir en el capità dels dúnedain. Amb els dúnedain sota el seu lideratge no es produïren fets remarcables, ja que l'atenció de l'enemic estava centrada al regne de Góndor, on els Éothéod s'havien establert al nou regne de Ròhan.
  9. Àravorn (2588-2654)
  10. Àrahad II (2654-2719)
  11. Àrassuil (2719-2784). Sota el seu lideratge els orcs de les Muntanyes Boiroses es van tornar més atrevits i van iniciar atacs directes contra Eriador. Els muntaners van lluitar moltes batalles per contenir-los, però un grup d'orcs va aconseguir traspassar les seves defenses i arribar a La Comarca, on sota el comandament de Brandobràs Tuc el Braubramador els hòbbits van derrotar-los. L'any 2758 va arribar el Llarg Hivern. Moltes vides es van perdre, i Gàndalf i els muntaners van haver d'ajudar el hòbbits de La Comarca perquè poguessin sobreviure.
  12. Àrathorn I (2784-2848). Morí al ser atacat per llops.
  13. Àrgonui (2848-2912)
  14. Àrador (2912-2930). Morí a mans dels ogres després de ser capturat.
  15. Àrathorn II (2930-2933). Morí travessat per una fletxa mentre perseguia orcs.
  16. Aragorn II (2933-3019). L'any 3019 Àragorn va ser coronat rei d'Àrnor i Góndor.

ReferènciesModifica

  1. Rangers of the North al wikia del Senyor dels Anells
  2. Rangers of the North a l'Enciclopèdia d'Àrda
  3. J.R.R. Tolkien. The Return of the King: Being theThird Part of the Lord of the Rings. Houghton Mifflin Harcourt, 15 febrer 2012, p. 20–. ISBN 0-547-95204-X. «Yet the line of the kings was continued by the Chieftains of the Dunedain, of whom Aranarth son of Arvedui was the first. Arahael his son was fostered in Rivendell, and so were all the sons of the chieftains after him; and therc also were kept» 

BibliografiaModifica