Érase una vez... (pel·lícula)

pel·lícula de 1950 dirigida per Alexandre Cirici i Pellicer

Érase una vez... és una pel·lícula d'animació catalana dirigida per Alexandre Cirici-Pellicer basada en la Ventafocs, que no va poder tenir aquest títol perquè aquest mateix any es va realitzar la versió de Disney. És considerada per alguns autors com la Ventafocs d'Escobar, ja que aquest dibuixant i animador va disposar de llibertat a l'hora de redactar el guió i participar en la creació de tots els personatges a excepció de la Ventafocs i el príncep.

Infotaula de pel·lículaÉrase una vez...
Fitxa
DireccióAlexandre Cirici i Pellicer Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJosé María Aragay Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAlexandre Cirici i Pellicer Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé María Aragay, Javier González Álvarez, Flora Monteys, Alexandre Cirici i Pellicer, Rafael Ferrer i Fitó i Josep Escobar i Saliente Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRafael Ferrer i Fitó Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJaime Piquer i Jaime de Ferrater Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRosa Roig Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEstela Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Films Española Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 desembre 1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada75 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCendrillon Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula basada en un conte de fades Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0043163 Filmaffinity: 144429 Modifica el valor a Wikidata

ProduccióModifica

Després de la dissolució de Dibujos Animados Chamartín, els germans Baguñá creen amb Josep Benet la productora Estela Films per realitzar llargmetratges d'animació en color. A aquesta empresa s'unirien els antics treballadors de Dibujos Animados Chamartín. El seu primer projecte va ser l'adaptació de l'obra de Charles Perrault Cendrillon ou La petite pantoufle de vair. Van coincidir amb la versió de Disney però, segons va explicar Benet, Disney va registrar abans el projecte i no els va permetre usar el mateix títol ni cap de semblant. Això els va obligar a canviar el títol de La Ventafocs pel d'Érase una vez....

El director triat per Estela Films per dur a terme el projecte va ser Alexandre Cirici-Pellicer. Josep Benet el va escollir per la seva formació artística. Com que havia estudiat arqueologia i història de l'art, el va triar també com a director artístic. El director d'animació va ser Josep Escobar, creador de Carpanta i Zipi i Zape i inventor del Cinema Skob, que tenia àmplia experiència en el camp de l'animació. Tots dos directors també es van encarregar del guió.

La realització comença l'1 de març de 1949 amb un total de 97 empleats. Seguint la història de la Ventafocs de Perrault, es va realitzar un primer guió, que posteriorment Josep Escobar va modificar afegint nous personatges i passatges còmics, una habilitat que provenia de la seva feina com a ninotaire. Després de finalitzar el guió, Escobar va ambientar la pel·lícula a l'època medieval. Quan Alexandre Cirici-Pellicer va entrar al projecte, va proposar situar-la al Renaixement, al quattrocento, una època que com a crític d'art coneixia molt bé. Els esbossos van ser realitzats per Escobar i Cirici en col·laboració amb Enrique Ferrán, que era l'encarregat del departament de decorats. La secció de Ferrán estava formada pel mateix Ferrán juntament amb Melcior Niubó i Enrique Sanchís, entra d'altres, i entre tots s'encarregarien d'executar-los.

Per a l'ambientació es van seguir els cànons pictòrics del Quatrocento i pintures lluminoses de l'època, i, a nivell arquitectònic, apareixen en el metratge tant obres catalanes com del quatrocento. Cirici-Pellicer es va inspirar en les miniatures del llibre que Paul Limbourg va fer al Duc de Berry, en les del francès Jean Fouquet o Vittorio Carpaccio. En canvi, l'arribada de l'amor l'emmarca en l'estètica mediterrània d'un Bellini o un Mantegna.[1] Escobar va demanar no realitzar els personatges de Ventafocs i el príncep, dos personatges de factura realista, per la qual cosa Cirici va decidir encomanar aquesta tasca a Juan Ferrándiz. Josep Escobar va crear els altres personatges, amb trets més caricaturescs, com el gat Ulisses, el mag Murgo, que té una retirada a Carpanta,[2] o el rodanxó Scariot. L'encarregat dels efectes d'animació va ser Frederic Sevillano.[3]

La música va ser realitzada per Rafael Ferrer-Fitó i va ser interpretada per l'orquestra simfònica de Ràdio Nacional d'Espanya a Barcelona, cobla Barcelona, cobla Mollins i orquestra de jazz a més de diversos conjunts musicals com el Quartet Vocal Orpheus.[4]

RecepcióModifica

La seva estrena el 18 de desembre de 1950 als cinemes Publi de Barcelona i tres dies després als Actualidades de Madrid va coincidir amb l'emissió de la Ventafocs. Això va fer que els crítics de l'època comparessin ambdues pel·lícules: van trobar tècnicament millor l'obra de Disney però a nivell d'ambientació i vestuari era superior la pel·lícula espanyola.[5] La pel·lícula va aconseguir una menció d'honor a la XI Mostra Cinematogràfica de Biennale de Venècia i va ser declarada d'interès nacional pel sindicat nacional de l'espectacle. Malgrat això no es va recuperar el capital invertit, fet que va comprometre el segon projecte de la productora anomenat Viatge Fantàstic i va comportar la dissolució de l'equip.[4]

ReferènciesModifica

  1. Martínez Figuerola, Teresa. Alexandre Cirici-Pellicer. Pionero en la dirección de arte. (en castellà). Campgràfic. Barcelona: Campgràfic, 2010, p. 280. ISBN 978-84-96657-20-5. 
  2. Heitz, Françoise. Le cinéma d'animation en Espagne (1942-1950) (en francès). 2007. Arras: Artois Presses Université, p. 204. ISBN 978-2-84832-06-01. 
  3. Candel (1993) 62-65.
  4. 4,0 4,1 Candel (1993) 69 y 70.
  5. Manzanera (1992) 65.

BibliografiaModifica