La Ventafocs

Per a altres significats, vegeu «Ventafocs (desambiguació)».

La Ventafocs[1] (també la Cendrellosa[2] o la Cendrosa[3]) és l'heroïna i també la princesa protagonista d'un popular conte de fades, basat en el motiu tradicional de l'opressió injusta seguida d'un rescat triomfal. El conte, originari de la Xina, forma part de la cultura popular de molts països i té centenars de versions arreu del món. A Occident, les versions més conegudes són la de Charles Perrault (que al seu torn està basada en una traducció de Giambattista Basile anomenada "La gatta Cennerentola" o la gata ventafocs), i la dels Germans Grimm.[4] Com a versió estàndard moderna però, destaca la narrada a la pel·lícula d'animació de Walt Disney del 1950. La versió catalana més comuna que ha estandarditzat el nom de la Ventafocs per a aquest personatge en aquesta llengua és la recollida per Joan Amades.[5]

Infotaula de llibreLa Ventafocs
Cinderella by Elena Ringo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusconte-tipus i conte de fades Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autoranònim i Giambattista Basile Modifica el valor a Wikidata
Publicació1634 Modifica el valor a Wikidata
EdicióQ102274525 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereconte Modifica el valor a Wikidata
Personatges

TramaModifica

La Ventafocs[6] explica la història d'una noia jove molt bonica i molt dolça, que en morir-se la seva bonica i dolça mare i també el seu pare després d'haver-se casat per segon cop el seu pare amb la seva malvada madrastra, queda privada del paper de criada de la seva casa que li corresponia a la família. La seva malvada madrastra i les seves dues, cruels i malvades germanastres li imposen el paper d'esclava domèstica i, com que l'odien tant, li posen el sobrenom de "la Ventafocs".

La vida de la Ventafocs canvia de cop quan s'assabenta que a la cort tindrà lloc un ball en el qual el príncep triarà la seva futura esposa i futura princesa del regne (en algunes variants de la història hi ha tres balls).

En la versió francesa de Charles Perrault del conte de la Ventafocs amb l'ajut màgic de la seva fada protectora la Ventafocs pot acudir al ball, amb un meravellós vestit de seda de princesa (a pesar de l'oposició de la seva malvada madrastra i de les seves dues malvades germanastres). Al ball atreu l'atenció del príncep amb el qual balla tota la nit. A les dotze de la nit però, ha de marxar (ja que és l'hora en què es trenca l'encantament fet per la seva fada protectora). Però la Ventafocs se'n va tan de pressa que en la fugida perd una de les seves sabatetes de cristall (en les versions en les quals hi ha tres balls la perd en el tercer). El príncep, molt enamorat, troba la sabateta de cristall i anuncia que es casarà amb l'única noia del regne que tingui els peus prou petits per calçar-la.

L'endemà els encarregats del príncep van per tot el regne fent provar la sabateta de cristall a totes les noies joves, incloses les dues germanastres de la Ventafocs. En la versió alemanya de la història dels germans Grimm del conte de la Ventafocs les dues malvades germanastres de la Ventafocs proven d'enganyar el príncep, l'una tallant-se un dit i l'altra el taló per tal que els entri el peu a la sabateta daurada de la Ventafocs. Un ocell blau, però, avisa el príncep dels dos enganys de les dues malvades germanastres de la Ventafocs. Finalment, la Ventafocs demostra la seva identitat i es casa amb el príncep. I el final dels dos contes de la Ventafocs tant com en el de Charles Perrault com en els dels Germans Grimm són dos finals diferents: en el primer conte de Charles Perrault, la Ventafocs té un final feliç i es casa amb el príncep. La seva malvada madrastra i les seves dues germanastres són perdonades al final del conte de Charles Perrault i es tornen tres bones persones i les seves dues germanastres es casen amb dos senyors nobles de la cort i del castell del príncep, però en la versió dels Germans Grimm, les dues envejoses i malvades germanastres de la Ventafocs i la seva mare, la malvada madrastra de la Ventafocs, acaben malament: la primera germanastra de la Ventafocs es talla amb el ganivet els dits dels peus i la segona germanastra de la Ventafocs es talla amb el ganivet el taló perquè els hi entri als seus peus la sabateta daurada de la Ventafocs. En anar al casament de la Ventafocs amb el príncep, els coloms els hi treuen els ulls amb els seus becs a la malvada madrastra de la Ventafocs i també a les dues malvades germanastres de la Ventafocs per ser tan dolentes amb la pobra Ventafocs. Les dues malvades germanastres de la Ventafocs i la seva mare, la malvada madrastra de la Ventafocs, acaben quedant-se cegues al final del conte dels Germans Grimm per dolentes com a càstig per ser tan dolentes amb la pobra Ventafocs.

En la versió alemanya dels germans Grimm del conte de la Ventafocs, el personatge de la fada bona i padrina de la Ventafocs no existeix i no apareix en el conte de la Ventafocs dels Germans Grimm igual que en el conte francès de la Ventafocs Charles Perrault, sinó que el vestit de princesa i les sabatetes són d'or i d'argent, i no de vidre igual que el conte francès de Charles Perrault, i apareixen en un arbre màgic que ha crescut al costat de la tomba de la seva mare i del seu pare morts. Com en les versions en les quals sí que apareix la fada bona i padrina de la Ventafocs, com en el conte francès de Charles Perrault, representa la voluntat de la mare de la Ventafocs i també del pare de la Ventafocs, indignada per la crueltat de la malvada madrastra de la Ventafocs i de les dues malvades germanastres de la Ventafocs. També l'ocell blau que ajuda al príncep en la recerca de la Ventafocs (revelant-li al príncep que les dues malvades germanastres de la Ventafocs i la seva malvada mare, la malvada madrastra de la Ventafocs, el tracten d'enganyar) representa la mare de la Ventafocs i el pare de la Ventafocs.

Versions de la VentafocsModifica

La "Ventafocs" apareix en unes altres tres-centes versions en diferents tradicions populars. La versió més antiga sembla la xinesa,[7] escrita per Tuan Ch'ing-Shih. Molts dels elements del conte deriven de l'original de Ch'ing-Shih, com per exemple els diminuts peuets de la princesa protagonista, signe de noblesa i distinció a la cultura xinesa. En efecte, la versió xinesa emfatitzava el fet que la Ventafocs (anomenada Yen-Shen) tenia "els peus més petits del regne". A les versions occidentals successives és un fet molt estrany i desconegut el perquè el príncep esperava que només una noia del regne fos capaç de calçar la minúscula sabateta d'or i d'argent en la versió del conte dels Germans Grimm i en l'altra una sabateta de vidre o de cristall en la versió del conte de Charles Perrault. Potser és per això que en algunes versions no es tracta d'una sabateta sinó d'un anell o d'un braçalet.

El fet que la sabateta fos de cristall o de vidre i la fada protectora de la Ventafocs apareixen només en la versió francesa del conte de la Ventafocs de Charles Perrault i les seves derivades (per exemple la versió cinematogràfica de Disney de l'any 1950 basada en el conte de Charles Perrault), i sembla que es deu a un toc creatiu de l'autor, inspirat segurament per l'alt valor del cristall al segle XVII. A la versió alemanya del conte de la Ventafocs variant dels Germans Grimm, es tractava d'una sabateta d'or i d'argent i no d'una sabateta de cristall o de vidre i en la versió alemanya del conte de la Ventafocs dels Germans Grimm no apareix la fada bona i padrina de la Ventafocs sinó que apareix un arbre màgic que li dona i li concedeix el bonic i meravellós vestit de princesa i el parell de sabates que són d'or, i no de cristall o de vidre com en la versió francesa del conte de la Ventafocs de Charles Perrault.

Algunes altres versions que es poden recordar especialment són Vassilissa la bella (russa), Peldicenere (inglesa) i La gatta Cenerentola (brasilera; va ser traduïda per Giambattista Basile el 1634 amb el títol de "La Gatta Cennerentola"). Els elements variables són molt nombrosos; es pot dir que cada grup social i cada poble hauria canviat alguns elements del conte, emfatitzant alguns i eliminant o modificant altres per tal de reflectir la situació general en diversos contextos socials i històrics.

La versió de l'antic Egipte del conte estava protagonitzada per la cortesana Rodopis[8] i està recollida al llibre The Egyptian Cinderella de Shirley Climo.

ÒperaModifica

BalletModifica

CinemaModifica

TeatreModifica

ReferènciesModifica

  1. (en italià: Cenerentola; en francès: Cendrillon; en alemany: Aschenputtel)
  2. «cendrellosa» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. «cendrosa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Cinderella - Grimm». [Consulta: 5 maig 2020].
  5. «La ventafocs».
  6. Grimm, Brothers. «Cinderella | Brothers Grimm» (en anglès), 04-04-2015. [Consulta: 5 maig 2020].
  7. «Episode 3: Cinderella» (en anglès), 21-02-2011. [Consulta: 5 maig 2020].
  8. Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en espanyol). 2ª ed.. Planeta, octubre de 2000, p. 57. ISBN 9788408036166. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Ventafocs
Vegeu texts en català sobre La Ventafocs a Viquitexts, la biblioteca lliure.