Étalon de Yennenga

Des de 1972, l'Étalon de Yennenga ha estat el gran premi del Festival Panafricà de Cinema i Televisió de Ouagadougou (FESPACO) que se celebra cada dos anys a Burkina Faso.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentÉtalon de Yennenga
Tipuspremi cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Vigència1972 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatBurkina Faso Modifica el valor a Wikidata
Conferit perFespaco Modifica el valor a Wikidata

Considerat com el guardó més prestigiós i mediàtic d'Àfrica, el premi destaca un autor de cinema africà i les seves obres. Li assegura una promoció, una reputació internacional i una remuneració que ha passat de 10.000.000 FCFA el 1972 a 20.000.000 FCFA el 2018.[2]

Significat del nom

modifica

El nom «Étalon de Yennenga» fa referència a la princesa Yennenga, mite fundacional de l'imperi Mossi, el principal grup ètnic de Burkina Faso.[3][4]

Categories de premis

modifica

Després de la seva mort el 1981, Oumarou Ganda, el primer guanyador, va donar el seu nom a un dels premis del festival: el Premi Oumarou Ganda per l'opera prima. El primer guanyador d'aquest premi va ser el Voltaic Kollo Daniel Sanou l'any 1983 amb la seva pel·lícula Pawéogo (L'emigrant).

Per a la 19a edició del 2005, es van atorgar dos nous premis "Étalon". El seu disseny va ser confiat a l'escultor de Burkina Faso Ali Nikiméa. El Gran Premi Étalon de Yennenga es converteix llavors en el Gran Premi Étalon de Yennenga d’or, i els nous premis s'anomenen Étalon de Yennenga d’argent i Étalon de Yennenga de bronze.

Llista de guanyadors de l’Étalon de Yennenga

modifica
Any Premiat imatge
1972 (Cerimònia el 12 de març de 1972) Le Wazzou polygame d'Oumarou Ganda (  Níger)  
1973 (Cerimònia el 13 de febrer de 1973) Les Mille et Une Mains de Souheil Ben Barka (  Marroc)  
1976 (Cerimònia el 10 de febrer de 1976) Muna Moto de Jean-Pierre Dikongué Pipa (  Camerun)  
1979 (Cerimònia el 10 de febrer de 1979) Baara de Souleymane Cissé (  Mali)  
1981 (Cerimònia l'1 de març de 1981) Djeli de Fadika Kramo-Lanciné (  Costa d'Ivori)  
1983 (Cerimònia el 13 de febrer de 1983) Finyè de Souleymane Cissé (  Mali)  
1985 (Cerimònia el 2 de març de 1985) Histoire d'une rencontre de Brahim Tsaki (  Algèria)  
1987 (Cerimònia el 28 de febrer de 1987) Sarraounia de Med Hondo (  Mauritània)  
1989 (Cerimònia el 4 de març de 1989) Heritage Africa de Kwaw Ansah (  Ghana)  
1991 (Cerimònia el 2 de març de 1991) Tilaï d'Idrissa Ouedraogo (  Burkina Faso)  
1993 (Cerimònia el 4 de març de 1993) Au nom du Christ de Gnoan Roger M'Bala (  Costa d'Ivori)  
1995 (Cerimònia el 4 de març de 1995) Guimba de Cheick Oumar Sissoko (  Mali)  
1997 (Cerimònia l'1 de març de 1997) Buud Yam de Gaston Kaboré (  Burkina Faso)  
1999 (Cerimònia el 6 de març de 1999) Pièces d'identités de Mwezé Ngangura (  R.D. del Congo)  
2001 (Cerimònia el 3 mars 2001) Ali Zaoua de Nabil Ayouch (  Marroc)  
2003 (Cerimònia l'1 de març de 2003) Heremakono d'Abderrahmane Sissako (  Mauritània)  
2005 (Cerimònia el 5 de març de 2005) Étalon d'or : Drum de Zola Maseko (  Sud-àfrica)  
Étalon d'argent : La Chambre noire de Hassan Benjelloun (  Marroc)  
Étalon de bronze : Tasuma de Kollo Daniel Sanou (  Burkina Faso)  
2007 (Cerimònia el 3 de març de 2007) Étalon d'or : Ezra de Newton Aduaka (  Nigèria)  
Étalon d'argent : Les Saignantes de Jean-Pierre Bekolo (  Camerun)  
Étalon de bronze : Daratt de Mahamat Saleh Haroun (  Txad)  
2009 (Cerimònia el 7 mars 2009) Étalon d'or : Teza de Hailé Gerima (  Etiòpia)  
Étalon d'argent : Nothing But the truth de John Kani (  Sud-àfrica)  
Étalon de bronze : Mascarades de Lyes Salem (  Algèria)  
2011 (Cerimònia el 5 març de 2011) Étalon d'or : Pégase de Mohamed Mouftakir (  Marroc)  
Étalon d'argent : Un homme qui crie de Mahamat Haroun Saley (  Txad)  
Étalon de bronze : Le Mec idéal de Owell Brown (  Costa d'Ivori)  
2013 (Cerimònia el 2 de març de 2013) Étalon d'or : Tey (aujourd'hui) d'Alain Gomis (  Senegal)  
Étalon d'argent : Yema de Djamila Sahraoui (  Algèria)  
Étalon de bronze : La Pirogue de Moussa Touré (  Senegal)  
2015 (Cerimònia el 7 de març de 2015) Étalon d'or : Fièvres d'Hicham Ayouch (France,   Marroc)  
Étalon d'argent : Fadhma N'Soumer de Belkacem Hadjadj (  Algèria)  
Étalon de bronze : L'œil du cyclone de Sékou Traoré (  Burkina Faso)  
2017 (Cerimònia el 4 de març de 2017) Étalon d'or : Félicité d'Alain Gomis (  Senegal)  
Étalon d'argent : L'Orage africain : Un continent sous influence de Sylvestre Amoussou (  Benín)  
Étalon de bronze : A mile in my shoes de Saïd Khallaf (  Marroc)  
2019 (Cerimònia el 2 de març de 2019) Étalon d'or : The Mercy of the Jungle de Joël Karekezi (  Ruanda)  
Étalon d'argent : Karma de Khaled Youssef (  Egipte)  
Étalon de bronze : Fatwa de Mahmoud Ben Mahmoud (  Tunísia)  
2021 (Cerimònia el 23 octubre 2021) Étalon d'or : La Femme du fossoyeur de Khadar Ayderus Ahmed (  Somàlia)  
Étalon d'argent : freda de Gessica Généus (  Haití)  
Étalon de bronze : Une histoire d'amour et de désir de Leyla Bouzid (  Tunísia)  

Amb motiu del 20è aniversari de FESPACO l'any 2007, el Ministeri d'Afers Exteriors i Europeus i Cultures França, en col·laboració amb FESPACO, va publicar dues caixes de DVD amb les pel·lícules que van rebre l'Etalon de Yennenga. Presentat a Ouagadougou a l'obertura del festival, aquest box set inaugura la col·lecció DVD/Cinémathèque Afrique, destinada a promocionar el cinema africà i millorar la difusió cultural del cinema africà al món.[5]

Referències

modifica
  1. Naranjo, José «El festival de cine que no premia a mujeres» (en castellà). , 22-02-2019 [Consulta: 29 novembre 2021].
  2. «ETALON DE YENNENGA Un Trophée, une Histoire, une Référence» (en francès). Fespaco.bf. Arxivat de l'original el 2019-11-14. [Consulta: 1r novembre 2022].
  3. «BBC World Service | About Fespaco». [Consulta: 29 novembre 2021].
  4. Yennenga: qui était cette légendaire princesse burkinabè et quel est son héritage?, BBC, 2 de novembre de 2021
  5. FESPACO 20ème édition : Un coffret de bonheur pour les festivaliers, lefaso.net, 8 de febrer de 2007