Étienne Balibar
Étienne Balibar (Avallon, França, 1942) és un filòsof francès, professor d'Humanitats a la Universitat de Califòrnia, Irvine, i catedràtic emèrit de Filosofia moral i política a la Universitat París-X. També dona classes a l'Institut Birkbeck per l'Estudi de les Humanitats, de Londres, al Centre Franco-Argentí d'Alts Estudis de la Universitat de Buenos Aires i al Centre de Literatura Comparada i Societat de la Universitat de Colúmbia, a Nova York. Manté un interès particular per la defensa dels drets dels emigrants i dels sol·licitants d'asil polític, i és membre de la Lliga dels Drets Humans a París i cofundador de la Facultat per a la Pau entre Israel i Palestina. És autor o coautor de nombrosos llibres, entre els quals Para leer el capital (amb Louis Althusser, 1965 reeditat l'any 2010 per Siglo XXI) i Raza, nación, clase (amb Immanuel Wallerstein, Iepala Editorial, 1991). Més recentment, ha publicat Nosotros, ¿ciudadanos de Europa?: las fronteras, el Estado, el pueblo (Tecnos, 2003), Europe, Constitution, Frontière (Editions du Passant, 2005), Violencias y civilidad (Gedisa, 2006) i La proposition de l'égaliberté. Essais politiques 1989-2009 (Presses Universitaires de France, 2010).[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 abril 1942 (81 anys) Avallon (França) |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, història de la filosofia i filosofia política |
| Ocupació | filòsof |
| Ocupador | Universitat de París Universitat de Califòrnia a Irvine Universitat de Kingston |
| Partit | Partit Comunista Francès (1961–1981) |
| Moviment | Marxisme |
| Professors | Georges Canguilhem |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Marie Gaille (en)  , Diogo Sardinha, Toshihito Kayano (en) i Petar Bojanić (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Françoise Balibar |
| Fills | Jeanne Balibar |
| Pares | Jean Balibar i Renée Balibar |
| Germans | Sébastien Balibar |
Premis
| |
Referències modifica
- ↑ «Étienne Balibar». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].