Louis Althusser

Louis Althusser (Birmandreis, Algèria 19 d'octubre, 1918 - París, 23 d'octubre, 1990) fou un filòsof marxista, un dels més importants del segle XX en llengua francesa.[1]

Infotaula de personaLouis Althusser
Louis Althusser sketch (8420987781).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 octubre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Bir Mourad Raïs (Algèria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1990 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia política, epistemologia, metafísica i filosofia de la ciència Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, polític, professor d'universitat i editor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Normale Supérieure (1948–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Francès (1948–) Modifica el valor a Wikidata
MovimentMarxisme, estructuralisme i structural Marxism (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean Guitton Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMichel Foucault i Bernard-Henri Lévy Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHélène Rytmann (en) Tradueix (–1980) Modifica el valor a Wikidata
GermansGeorgette Althusser (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

iTunes: 436753162 Modifica els identificadors a Wikidata

Va néixer a Algèria i va estudiar a l'Escola Normal Superior de París, on més tard es va convertir en professor de filosofia. Va ser un dels principals referents acadèmics del Partit Comunista Francès i les seves teories poden ser considerades com a respostes a les múltiples amenaces que enfrontaven els fonaments ideològics del projecte socialista. Entre aquestes amenaces es trobaven tant les provinents de l'empirisme que començava a envair la sociologia i l'economia marxistes i l'amenaça de les orientacions humanistes (Althusser assegurava que el marxisme era un «antihumanisme teòric») i reformistes cap a les quals alguns partits comunistes europeus estaven orientant-se i que, posteriorment, van donar lloc a l'eurocomunisme. Va morir el 1990 ingressat en un hospital psiquiàtric, després d'haver estrangulat la seva dona Hélène Rytmann el 1980.[2]

Althusser és habitualment encasellat com un marxista estructuralista, encara que la seva relació amb les altres variants de l'estructuralisme francès és força complexa.

PensamentModifica

En els seus primers textos es percep clarament la influència de Jacques Lacan i Claude Lévi-Strauss, també la dels epistemòlegs i historiadors de la ciència Gaston Bachelard i Georges Canguilhem.[1]

La línia de treball més coneguda d'Althusser té a veure amb els seus estudis de la ideologia, i Ideologia i aparells ideològics d'Estat és la seva obra més coneguda en aquest camp. Aquest assaig estableix el concepte d'ideologia, relacionant-lo amb el concepte gramscià d'hegemonia. Si bé l'hegemonia en Antonio Gramsci està en última instància determinada per forces polítiques, el concepte althusserià d'ideologia es basa en els treballs de Sigmund Freud i Jacques Lacan sobre l'inconscient i l'estadi del mirall, i descriu les estructures i els sistemes que ens permeten tenir un concepte significatiu del jo.

Aquestes estructures, segons Althusser, són agents repressius inevitables. Cita com a repressors ideològics: la religió, l'escola, la família, les lleis, els partits polítics, els sindicats, els mitjans de comunicació i la cultura, on inclou l'art i els esports.[3]

Altres treballs d'Althusser inclouen el volum col·lectiu Per a llegir El capital (en francès: Lire le capital, 1965), el qual consisteix en un intens treball de relectura, en clau estructuralista, d'El capital, l'obra més important de Karl Marx.

En la recopilació d'assajos La revolució teòrica de Marx (en francès: Pour Marx 1965), Althusser intenta establir una periodització estricta de l'obra de Marx, separant el Marx madur, «marxista», del Marx de joventut, àdhuc sota la forta influència idealista de Friedrich Hegel i Ludwig Feuerbach. Aquesta periodització ha estat sotmesa a fortes crítiques pel pensament marxista posterior, que ha intentat revalorar el pensament polític i democràtic del primer Marx.

Segons l'opinió d'Althusser, la història és un procés sense subjectes ni fins, el motor de la qual és la lluita de classes. La història no està predeterminada. Així mateix, considerava que l'economia va passar a ser el factor predominant en la política després de la Revolució Industrial, mentre que en altres moments històrics van ser altres elements (com ara la religió a l'edat mitjana).

Menys coneguts són els seus treballs sobre Nicolau Maquiavel, Baruch Spinoza, Montesquieu i Jean-Jacques Rousseau. Alguns dels estudiants i camarades d'Althusser es van tornar posteriorment intel·lectuals eminents: Etienne Balibar, Alain Badiou, Marta Harnecker, Jacques Rancière i Pierre Macherey.

La ruptura epistemològicaModifica

Althusser pensava que les idees de Marx havien estat fonamentalment malenteses i subestimades. Va condemnar fortament diverses interpretacions dels seus treballs (l'historicisme, l'idealisme de György Lukács, l'economicisme, l'humanisme, etc.), argumentant que no s'havien adonat que amb el materialisme històric (la «ciència de la història»), Marx havia construït una perspectiva revolucionària per a la transformació social.

Encara que els primers treballs de Marx estan vinculats a les categories filosòfiques hegelianes i a l'economia política clàssica, amb La ideologia alemanya (escrita el 1845) s'hauria produït una ruptura sobtada i sense precedents que prepara el camí per als seus treballs posteriors. El problema es complica pel fet que Marx no es va adonar de la importància del seu propi treball, i solament va poder comunicar-lo temptativament i obliqua. Aquest gir es pot apreciar només mitjançant una lectura curosa i sensible. De tal manera que el projecte d'Althusser és ajudar a entendre el poder i l'originalitat de la teoria de Marx.[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Althusser
  1. 1,0 1,1 «La soledad de Althusser». El Salto, 25-12-2018. [Consulta: 18 maig 2020].
  2. «Te amo pese a nuestras heridas». El País [Madrid], 16-06-2011. ISSN: 1134-6582.
  3. Althusser, L., Sobre la ideología y el Estado, Laia, Barcelona 1974, p. 122-123.
  4. Carbonell Cob, Daniel. «El sentit de la revolució segons Louis Althusser». TFC. Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 3 gener 2015].

Vegeu tambéModifica