Baruch Spinoza

filòsof neerlandès
(S'ha redirigit des de: Spinoza)


Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza [AFI: ˌbaːʀʊx spiˈnoːzɑ] (Amsterdam, 24 de novembre de 1632La Haia, 21 de febrer de 1677),[1] fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.[2]

Plantilla:Infotaula personaBaruch Spinoza

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) בָּרוּךְ שְׂפִּינוֹזָה
(la) Benedictus de Spinoza
(pt) Benedito de Espinosa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1632 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Províncies Unides) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1677 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
la Haia (Províncies Unides) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNieuwe Kerk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, ètica, epistemologia i metafísica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball La Haia (1669–1677)
Rijnsburg (1663–1663)
Voorburg (1663–1669)
Amsterdam (1660–1660) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, politòleg, gramàtic, grinder of lenses (en) Tradueix, traductor de la Bíblia, teòleg Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia del segle XVII Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Collegiants (en) Tradueix (1660–1663) Modifica el valor a Wikidata
Interessat enEpistemologia, ètica, metafísica
MovimentRacionalisme i filosofia occidental Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFranciscus van den Enden Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGottfried Wilhelm Leibniz Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesMiguel de Espinoza Modifica el valor a Wikidata  i Hanna Debora d'Espinoza Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontGran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Спиноза Бенедикт)
Larousse Encyclopedia en línia
Enciclopèdia Jueva Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d5587441-9bdd-410b-a8f8-2fa320b5fdae Discogs: 2802877 Find a Grave: 31022656 Modifica els identificadors a Wikidata

A causa del seu pensament progresista i conciliador s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos de l'època: jueus, catòlics i protestants.[1]

Imbuït de l'exigència matematicoracionalista, que tant l'impressionà en Descartes, perseguí qualsevol rastre d'arbitrarietat en la concepció de la realitat: res no pot no ser necessari, determinat. L'ideal ètic consistirà a saber veure tots els esdeveniments com a racionalment necessaris, brollant espontanis de Déu (suprema llibertat).[1] D’aquesta visió naixerà l'Amor Dei intellectualis, en línia amb la recerca platònica del bé a través del coneixement, o de la dialèctica platònica de l'amor, per posar en relleu la relació existent entre el coneixement intel·lectual i la felicitat humana.[3] Aquesta idea prepara ja l'Esperit Absolut de Hegel: hom ha dit que Hegel és un Spinoza fermentat per Kant.[1]

Biografia

modifica
 
Casa Spinoza a La Haia, on Spinoza va viure des del 1670 fins a la seva mort, el 1677

Els avantpassats de Spinoza eren d'origen jueu sefardita i formaven part de la comunitat de jueus portuguesos que s’havia establert a la ciutat d'Amsterdam arran que la Inquisició portuguesa (1536) provoqués conversions forçades i expulsions de la península Ibèrica.[4] Educat per exercir de rabí a la sinagoga d'Amsterdam, als quinze anys la lectura de René Descartes li forjà una actitud crítica que li acabà provocant l'excomunió de la comunitat jueva pel seu perfil independent.[1][2] Va haver d'abandonar el negoci familiar i es va fer tallador de lents.[2] Va viure als afores d'Amsterdam, a Rijnsburg, a Voorburg i finalment a La Haia, on va morir als quaranta-quatre anys.[2]

Zelós de la seva independència ideològica, es marginà de totes les confessions religioses i també dels medis universitaris, vivint pobrament de la seva professió i sovint de la caritat d'alguns amics.[1]

Pensament

modifica

La realitat

modifica

Com tots els racionalistes, Spinoza entén la realitat com a substància (allò que no necessita cap altra cosa per a existir), però la porta a les seves últimes conseqüències: no hi ha més realitat o substància que Déu. Això significa que les substàncies creades no poden existir. Però, aleshores, què és la natura?

Per a Spinoza només hi ha una resposta possible: Déu és la natura (Deus sive natura). Déu és la causa immanent i no transcendent de l'univers (concepció panteista de la realitat), idea ja expressada anteriorment per Pierre Charron.

De l'única substància existent, allò que l'enteniment en capta com a essencial, són els atributs. Déu o la natura té un nombre infinit d'atributs, dels quals nosaltres només coneixem el pensament i l'extensió.

D'altra banda, cada un d'aquests atributs es concreta en modes, que són els éssers particulars. Això vol dir que les coses només són concrecions limitades de la substància.

La naturalesa humana

modifica

Cos i ànima humans són modes de l'única substància que existeix. L'ànima forma part de l'enteniment diví i el cos de la seva extensió. I com que en Déu hi ha un estricte paral·lelisme entre l'ordre de les idees i el de les coses, aquest també es dona en l'ésser humà. D'aquesta manera, el problema de la comunicació de les substàncies desapareix.

Coneixement humà

modifica

Com que l'ésser humà no és Déu, de la mateixa manera que la part no és el tot, no tots els nostres coneixements són adequats. Spinoza planteja tres nivells de coneixement:

  • Sensible: coneixement imprecís de la realitat.
  • Racional: aporta veritats universals i necessàries.
  • Intuïtiu: coneixement de les idees innates i del seu fonament comú: Déu.

Bibliografia atribuïda

modifica
 
Portada del llibre Ètica

Una llista completa dels llibres de Spinoza podria ser aquesta:

De tots els llibres de Spinoza, només els dos primers d'aquesta llista foren publicats en vida del filòsof. La resta de les obres foren editades pòstumament el 1677 en un volum que comprenia, entre altres, el lúcid Tractatus de intellectus emendatione i la fonamental Ethica more geometrico demonstrata (Ètica demostrada segons l'ordre geomètric).[1]

Malgrat això, el pensament de Spinoza es feu famós en tota Europa, i en tingué els seus admiradors (Leibniz), així com bastants detractors. És un fet que el pensament de Spinoza fou mal vist per amplis sectors de la religió catòlica, protestant i jueva. Tanmateix, també és indubtable que el pensament de Spinoza fou important en l'evolució del pensament de Kant, i encara més en el de Hegel.

L'Ètica

modifica

L'Ètica demostrada segons l'ordre geomètric, o senzillament Ètica,[5] és considerada generalment l'obra més important de Spinoza. Fou publicada de manera pòstuma el 1677, uns mesos després de la seva mort.[2]

Conté 5 capítols:

  1. De Déu.
  2. De la naturalesa i origen de l'ànima.
  3. De l'origen i naturalesa dels afectes.
  4. De la servitud humana, o de la força dels afectes.
  5. Del poder de l'enteniment o de la llibertat humana.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Baruch Spinoza». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Farrés, Glòria «Spinoza: la joia de viure». El Punt Avui, 25-10-2013.
  3. «Encyclopaedia Herder» (en castellà). Herber editorial. [Consulta: 14 octubre 2021].
  4. Magnusson, 1990.
  5. de Spinoza, B.; van Vloten, J.; Land, J.P.N.. Ethica ordine geometrico demonstrata (en italià). Nijhoff, 1914 [Consulta: 8 març 2022]. 

Bibliografia

modifica
  • Augusto, Roberto (2009): «La crítica de Schelling a la filosofía de Spinoza», a: Estudios Filosóficos, Instituto Superior de Filosofía de Valladolid, vol. LVIII, núm. 168, pàgs. 293–311.
  • Beltrán, Miquel (1998): Un espejo extraviado. Spinoza y la filosofía hispano-judía. Riopiedras. Barcelona.
  • Magnusson 1990: Magnusson, M (ed.), Spinoza, Baruch, Chambers Biographical Dictionary, Chambers 1990, ISBN 978-0-550-16041-6.

Enllaços externs

modifica