Montesquieu

cronista i pensador polític francès

Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu[1]) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.[2]

Infotaula de personaMontesquieu
Montesquieu 1.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles-Louis de Secondat Modifica el valor a Wikidata
18 gener 1689 Modifica el valor a Wikidata
La Brèda (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1755 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Sulpici de París Modifica el valor a Wikidata
4t Seient 2 de l'Acadèmia Francesa
5 gener 1728 – 10 febrer 1755
← Louis de SacyJean-Baptiste Vivien de Châteaubrun →
Jutge
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Formaciócollège de Juilly Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, jutge, enciclopedista, historiador, polític, advocat, novel·lista, sociòleg, escriptor, jurista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la epistolar i assaig Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMontesquieu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJeanne de Lartigue Modifica el valor a Wikidata
FillsJean Baptiste de Secondat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signatur Charles de Secondat, Baron de Montesquieu.PNG Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 3594158 Find a Grave: 7653371 Modifica el valor a Wikidata

El seu pensament ha de ser emmarcat dins de l'esperit crític de la Il·lustració francesa, patent en trets com la tolerància religiosa, l'aspiració de llibertat i el seu concepte de la felicitat en el sentit cívic, si bé es desmarcarà d'altres autors de l'època per la seva recerca d'un coneixement més concret i empíric en oposició a l'abstracció i mètode deductiu dominants. Com a difusor de la Constitució anglesa i teòric de la separació de poders es troba molt proper a el pensament de John Locke, en tant que com a autor de les Cartes perses podria situar pròxim a Sant-Simon. No obstant això, el pensament de Montesquieu és complex i té aquesta personalitat pròpia que el converteix en un dels pensadors més influents en el si de la història de les doctrines polítiques.

És el principal teòric de la separació de poders, que s’aplica a moltes constitucions del món. La seva publicació anònima, The Spirit of the Laws (L'esperit de les Lleis, 1748) va influir en els pares fundadors dels Estats Units en la redacció de la Constitució dels Estats Units.

BiografiaModifica

 
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu

Neix al castell de La Brèda, a pocs quilòmetres de Bordeus, el mateix any que el Parlament anglès, gràcies a la Bill of Rights, imposa definitivament una monarquia constitucional a Anglaterra mentre que a França el llarg regnat de Lluís XIV sembla assegurar el poder absolut del rei, malgrat la crisi i el descontentament que es manifesta a la seva mort el 1715.

A onze anys, marxa a Juilly (Illa de França) per seguir l'ensenyament dels Oratorians al Collège de Juilly.[1] Estudia Dret a Bordeus i al 1709 torna a París, on entra en contacte amb els intel·lectuals. El 1714, després de la mort del seu pare, torna a La Brèda i ingressa en el Parlament de Bordeus com a conseller. El 30 d'abril del 1715 es casa amb la calvinista rica Jeanne de Lartigue. El 1716 hereta de la part del seu oncle les seves terres i el nom Montesquieu, tot com la seva fortuna i el càrrec de President del Parlament.[1]

Publica les Cartes perses amb 32 anys, el 1721, i el seu èxit és fulminant en la societat francesa de l'època de la Regència. Ingressarà a l'Acadèmia Francesa el 1727 i es trasllada a Anglaterra el 1729, en què és escollit membre de la Royal Society. Els seus tres anys a Anglaterra resulten crucials per al seu desenvolupament intel·lectual. El 1734 publica Consideracions sobre les causes de la grandesa i la decadència dels romans, un important assaig sobre els romans.[1]

L'esperit de les lleis es publica a Ginebra el 1748. El 1750, per respondre a les crítiques dels jansenistes i els jesuïtes, publica la Defensa de l'Esperit de les Lleis, però tanmateix, el 1751 l'Església catòlica inclou L'esperit de les lleis a l'Index Librorum Prohibitorum ('Índex de llibres prohibits').

IdeesModifica

Dos són fonamentalment els punts que els diferents autors insisteixen a assenyalar l'aportació original de Montesquieu a l'estudi científic de les societats humanes:

  • Montesquieu escomet la tasca científica de descriure la realitat social segons un mètode analític i «positiu» que no es deté en la pura descripció empirista de fets, sinó que intenta organitzar la multiplicitat de dades de la realitat social en un reduït nombre de tipus.
  • Donar una «resposta sociològica» a l'aparent diversitat dels fets socials, sota el supòsit que existeix un ordre o causalitat d'aquests fets susceptible d'una interpretació racional.

És considerat un dels precursors del liberalisme i va ser qui va elaborar la teoria de la separació de poders.

La seva síntesi sociològica s’estén als països d’Orient, i només es veu limitada pels coneixements de la seva època. Es plantejà els problemes més diversos: la influència del clima en l’home i la tasca, pròpia del legislador, de combatre'n els efectes.[2] Estudià els costums, els hàbits, el comerç, la moneda, els aspectes racials i religiosos d’Orient i d’Occident amb el fi d’esbrinar si existia una unitat més enllà de la diversitat.[2]Amb l’anàlisi de la Constitució d’Anglaterra i l’estudi d’aquesta nació (Notes sur l’Angleterre) introduí un mètode sociològic de tipus ideal que Max Weber emprà, molts anys més tard, en les seves recerques sociològiques.[2] També establí diversos principis de sociologia política fonamentals, entre els quals la classificació dels governs, llurs formes i llurs principis. Sense seguir Aristòtil, féu distinció entre tres formes de govern: la monàrquica, que es basa en l’honor; la republicana, basada en la virtut; i la despòtica, que se sosté gràcies al temor i a la força.[2] D’aquesta tríada, en féu una anàlisi profunda i, seguint el seu mètode, assajà l’elaboració de la noció de virtut política i aprofundí l’estudi dels problemes de la llibertat política, insistint en la necessitat d’un control i delimitació dels diversos poders operants en un estat per garantir-los contra el poder mateix.[2] A partir d’aquí elaborà la doctrina d’independència i separació dels tres poders fonamentals de l’estat (el legislatiu, l’executiu i el judicial), doctrina que, amb adaptacions i additaments, ha estat introduïda en la praxi institucional de totes les nacions civilitzades.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Charpentier i Charpentier, 1987, p. 16.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Montesquieu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica



Precedit per:
Louis de Sacy
Seient 2
de l'Acadèmia Francesa

1728-1755
Succeït per:
Jean-Baptiste Vivien de Châteaubrun