Montesquieu

cronista i pensador polític francès

Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu[1]) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.[2]

Infotaula de personaMontesquieu
Montesquieu 1.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles-Louis de Secondat Modifica el valor a Wikidata
18 gener 1689 Modifica el valor a Wikidata
La Brèda (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1755 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Sulpici de París Modifica el valor a Wikidata
4t Seient 2 de l'Acadèmia Francesa
5 gener 1728 – 10 febrer 1755
← Louis de SacyJean-Baptiste Vivien de Châteaubrun →
Jutge
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Formaciócollège de Juilly Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof, escriptor, novel·lista, sociòleg, advocat, jutge, enciclopedista, historiador, polític i jurista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la epistolar i assaig Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMontesquieu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJeanne de Lartigue Modifica el valor a Wikidata
FillsJean Baptiste de Secondat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signatur Charles de Secondat, Baron de Montesquieu.PNG Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 3594158 Find a Grave: 7653371 Modifica el valor a Wikidata
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu

BiografiaModifica

Neix al Castell de la Brèda, a pocs quilòmetres de Bordeus, el mateix any que el Parlament anglès, gràcies a la Bill of Rights, imposa definitivament una monarquia constitucional a Anglaterra mentre que a França el llarg regnat de Lluís XIV sembla assegurar el poder absolut del rei, malgrat la crisi i el descontentament que es manifesta a la seva mort el 1715.

A onze anys, marxa a Juilly (Illa de França) per seguir l'ensenyament dels Oratorians al Collège de Juilly.[1] Estudia Dret a Bordeus i al 1709 torna a París, on entra en contacte amb els intel·lectuals. El 1714, després de la mort del seu pare, torna a La Brèda i ingressa en el Parlament de Bordeus com a conseller. El 30 d'abril del 1715 es casa amb la calvinista rica Jeanne de Lartigue. El 1716 hereta de la part del seu oncle les seves terres i el nom Montesquieu, tot com la seva fortuna i el càrrec de President del Parlament.[1]

Publica les Cartes perses amb 32 anys, el 1721, i el seu èxit és fulminant en la societat francesa de l'època de la Regència. Ingressarà a l'Acadèmia Francesa el 1727 i es trasllada a Anglaterra el 1729, en què és escollit membre de la Royal Society. Els seus tres anys a Anglaterra resulten crucials per al seu desenvolupament intel·lectual. El 1734 publica Consideracions sobre les causes de la grandesa i la decadència dels romans, un important assaig sobre els romans.[1]

L'esperit de les lleis es publica a Ginebra el 1748. El 1750, per respondre a les crítiques dels jansenistes i els jesuïtes, publica la Defensa de l'Esperit de les Lleis, però tanmateix, el 1751 l'Església catòlica inclou L'esperit de les lleis a l'Index Librorum Prohibitorum ('Índex de llibres prohibits').

Dos són fonamentalment els punts que els diferents autors insisteixen a assenyalar l'aportació original de Montesquieu a l'estudi científic de les societats humanes:

  • Montesquieu escomet la tasca científica de descriure la realitat social segons un mètode analític i «positiu» que no es deté en la pura descripció empirista de fets, sinó que intenta organitzar la multiplicitat de dades de la realitat social en un reduït nombre de tipus.
  • Donar una «resposta sociològica» a l'aparent diversitat dels fets socials, sota el supòsit que existeix un ordre o causalitat d'aquests fets susceptible d'una interpretació racional.

És considerat un dels precursors del liberalisme i va ser qui va elaborar la teoria de la separació de poders.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Charpentier i Charpentier, 1987, p. 16.
  2. «Montesquieu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica


Precedit per:
Louis de Sacy
Seient 2
de l'Acadèmia Francesa

1728-1755
Succeït per:
Jean-Baptiste Vivien de Châteaubrun