Obre el menú principal

Segons la mitologia grega, Òmfale (en grec antic Ὀμφάλη), va ser, en la versió més coneguda, una reina de Lídia, filla de Iàrdan.

Infotaula personatgeÒmfale
N09Omphale.jpg
Tipus personatge de la mitologia grega
ésser humà possiblement fictici
Dades
Sexe dona
Família
Parella Hèracles
Cònjuge Tmolos
Pare Iàrdan
Fills Agelaos de Naupactos, Tirrè (fill d'Atis), Agelau, Acheles Tradueix, Cleodaeus Tradueix, Atis de Meònia i Lamos
Altres
Càrrec king of Lydia Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

De primer, sembla que el mite d'Òmfale se situava a l'Èpir, on Òmfale apareix com a epònima de la ciutat d'Omfalion. El mite passà aviat a Lídia, on s'impregnà de pintoresquisme oriental llargament explotat pels poetes hel·lenístics i els artistes. Segons alguns autors, Òmfale era la filla, o també la vídua del rei Tmolos, que li havia deixat el reialme.

Segons Diodor, va tenir Hèracles per esclau durant tres anys, perquè l'heroi es va purificar de la mort d'Ífit. Òmfale va imposar a Hèracles tasques ben diverses, i li va demanar que alliberés el seu territori de bandits i monstres. L'heroi va lluitar contra els Cercops, contra Sileu, i va fer la guerra contra els itoneus, que atacaven les terres d'Òmfale. Es va apoderar de la ciutat que els servia d'amagatall, la va destruir i va convertir els seus habitants en esclaus. Òmfale, admirada de l'habilitat del seu esclau, quan va saber qui eren els seus pares, li donà la llibertat i s'hi va casar. Van tenir dos fills, un anomenat Lamos i l'altre Agelau.

Una altra versió explica que Òmfale s'enamora ben aviat d'Hèracles, i mentre va ser esclau va viure en la comoditat. Òmfale es passejava amb la pell de lleó i la maça d'Hèracles, i l'heroi en canvi, vestit amb la llarga indumentària lídia, filava lli als peus de la reina. Passats tres anys, Hèrcules va marxar de Lídia i va retornar a Grècia.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 396. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramón i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 161-162. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òmfale