Òxid de ceri (IV)
L' òxid de ceri (IV) o CeO ₂ és un compost químic format pel calcinat de l'oxalat de ceri (CeO ₂ CCO ₂ Ce) o l'hidròxid de ceri [Ce(OH) ₄ ].
  | |
| Substància química | compost químic |
|---|---|
| Estructura química | |
| Fórmula química | CeO₂ |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Cristal·lografia | |
| Sistema cristal·lí | sistema cristal·lí cúbic |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
L'òxid de ceri(IV) polvoritzat és lleugerament higroscòpic, per la qual cosa s'empra en ceràmiques per sensibilitzar un vidre fotosensible i polir-lo com a alternativa a l' òxid de ferro(III) (Fe ₂ O ₃ ). També se'l coneix com l' òptic vermell .[1]
Podeu prendre un color transparent a llum visible a causa de l' absorció de la radiació ultraviolada que efectua.
AplicacionsModifica
Ús com a catalitzador de gasos en combustióModifica
Els òxids de ceri són usats com a catalitzadors per reduir les emissions de gas dels automòbils . Quan escasseja l'òxid de ceri(IV), es redueix mitjançant el monòxid de carboni (CO) del vehicle a òxid de ceri(III):
Quan hi ha un excés d'oxigen, el procés és invertit i l'òxid de ceri(III) es converteix en òxid de ceri(IV):
També és emprat a les parets de forns autonetejadors com a catalitzador d'hidrocarburs a altes temperatures.
Ús a la descomposició d'aiguaModifica
El cicle òxid de ceri(III)-òxid de ceri(IV) és un cicle termoquímic de dos passos que permet la descomposició de l' aigua per a l'obtenció d'hidrogen.[2]
Ús en cremes solarsModifica
A causa de la seva absorció de la radiació ultraviolada, així com per la seva baixa acció catalitzadora, podria convertir-se en un suplent de l' òxid de zinc (ZnO) i el diòxid de titani (TiO) a les cremes solars . No obstant això, les seves propietats termals catalítiques haurien de disminuir-se mitjançant la cobertura de les seves partícules amb silicona amorfa o amb nitrur de bor .
ReferènciesModifica
- ↑ «Molienda y pruebas de un espejo de telescopio». Arxivat de l'original el 4 de mayo de 2009. [Consulta: 10 abril 2009].
- ↑ La producción de hidrógeno mediante ciclos termoquímicos solares de división de agua