Òxid de titani(IV)

compost químic

L'òxid de titani(IV) o diòxid de titani és un compost de titani que es troba de forma natural, la fórmula del qual és TiO2. S'utilitza com a pigment blanc, com a catalitzador, i com a absorbent de la radiació UV, entre altres aplicacions. Quan es fa servir com colorant alimentari té el codi E E171.

Infotaula de compost químicÒxid de titani(IV)
Titanium(IV) oxide.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Substància químicasubstància química, excipient i carcinògen ocupacional Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular79,938 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaTiO₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
O=[Ti]=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat4,26 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió1.850 °C
1.830 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició3.000 °C (a 760 Torr)
2.500 °C (a 760 Torr) Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició promig ponderat en el temps15 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició sostre0 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
IDLH5.000 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
0
1
0
 
Modifica el valor a Wikidata
L'anatasa, una de les presentacions minerals del diòxid de titani

En la naturaModifica

El diòxid de titani es presenta a la natura en forma de minerals ben coneguts com el rútil, l'anatasa i la brookita, tot i que també ho és l'akaogiïta i una cinquena espècie encara no aprovada per la IMA.[1]

ProduccióModifica

El diòxid de titani en cru es purifica per a convertir-lo en tetraclorur de titani i aquest es destil·la i reoxida per aconseguir diòxid de titani pur.[2] Un altre procés utilitza la ilmenita com a font de diòxid de titani, la qual és digerida amb àcid sulfúric.

 
Nanotubs d’òxid de titani(IV).

AplicacionsModifica

 
Fibres i espirals de TiO.
  • Pigment, el diòxid de titani ha reemplaçat el blanc de plom, prohibit per la seva toxicitat, i avui és el pigment blanc més emprat. Aproximadament quatre milions de tones del pigment TiO2 es consumeixen anualment al món. Es fa servir en productes tan diversos com pintures, plàstics, papers, tinta, aliments, medicines (per exemple en les píndoles) i també en pasta de dents. En la ceràmica el diòxid de titani actua com opacificador i formador de llavor de cristalls.
  • Es fa servir en la llet desnatada per incrementar-ne la palaltabilitat.[3]
  • Protector solar de la pell i absorbidor de llum ultraviolada, es fa servir en cosmètics i en tatuatges, es troba en gairebé totes les cremes protectores solars per tal com té un elevat índex refractiu.
  • Fotocatalitzador, especialment en la seva forma anastasa és un fotocatalitzador sota la llum ultraviolada.[4] El seu fort potencial redox oxida l’aigua i crea radicals hidroxils. També pot oxidar oxigen o materials orgànics directament per això s’afegeix a diversos productes com pintures o finestres per esterilitzar o desodoritzar i es fa servir com catalitzador en la hidròlisi.
  • Electricitat: el diòxid de titani també pot produir electricitat quan està en forma de nanopartícula.[cal citació]

ReferènciesModifica

  1. «TiO2 II» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
  2. «Titanium Dioxide Manufacturing Processes». Millennium Inorganic Chemicals. [Consulta: 5 setembre 2007].
  3. Lance G. Phillips and David M. Barbano «The Influence of Fat Substitutes Based on Protein and Titanium Dioxide on the Sensory Properties of Lowfat Milk». Journal of Dairy Science, 80, 11, pàg. 2726.
  4. Kurtoglu M. E., Longenbach T., Gogotsi Y. «Preventing Sodium Poisoning of Photocatalytic TiO2 Films on Glass by Metal Doping». International Journal of Applied Glass Science, 2, 2, 2011, pàg. 108–116. DOI: 10.1111/j.2041-1294.2011.00040.x.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid de titani(IV)