Un tatuatge (del polinesi: tatau, 'dibuix') és una marca feta a la pell inserint-hi un pigment. Al cos dels humans se sol fer per motius decoratius, en canvi en altres animals sol ser per identificar-los. El tatuatge s'ha practicat des de temps immemorials al Japó, Nova Zelanda, Xina, Àfrica, etc., per tribus nadiues.

Cap de tribu maorí tatuat

HistòriaModifica

El tatuatge no és un fet recent, sinó de fa milers d'anys, però no se sap exactament quan va ser descobert. Els exemples més antics de què disposem en l'actualitat són els tatuatges de les mòmies. En concret en una mòmia d'un caçador de l'era neolítica que es trobà l'any 1991. Fins aleshores l'exemple més antic de tatuatge era una sacerdotessa de l'antic Egipte (2000 aC). A l'Egipte era realitzat per dones i era símbol de valentia, ja que solia ser un procés dolorós.

En moltes cultures el tatuatge està relacionat amb animals. Algunes cultures en què es practicava el tatuatge eren: antic Egipte, Bali i Java, Polinèsia, Gran Bretanya, Grècia, etc.

El 1769 el tatuatge fou redescobert pels exploradors de la Polinèsia. A partir d'aquell moment el tatuatge fou molt emprat en mariners, treballadors i presos en la primera part del segle xix.

Es considera que el primer tatuador professional occidental fou C. H. Fellows, però el 1870 Martin Hildebrandt obrí el primer estudi de tatuatges a Nova York. El 1891 s'inventà la primera màquina de tatuar, patentada per Samuel O'Reilly, que s'inspirà en els invents de Thomas Edison. Al voltant de 1900 ja existien estudis de tatuatges en totes les ciutats importants dels Estats Units.

Actualment el tatuatge es considera un art i s'ha convertit en un fet usual i a vegades de rebel·lió en les persones joves, sobretot en la societat occidental.

UtilitatModifica

Els tatuatges tenen diverses utilitats: identificació, decoració estètica, cosmètica, religió, bruixeria són els exemples més comuns. Un exemple de tatuatges per identificació és el cas de la Segona Guerra Mundial, en què els nazis marcaven als jueus als camps de concentració.

PerdurabilitatModifica

Hi ha tatuatges que desapareixen al cap de poc d'haver-se realitzat i n'hi ha que perduren per a tota la vida, ja que es dipositen al derma, una capa de la pell inferior a l'epidermis. L'epidermis està en constant canvi; al contrari, la derma no. Aquesta és la raó per la qual alguns tatuatges romanen per sempre.

Tatuatges amb alquenaModifica

 
Decoració a les mans amb alquena per a una celebració a l'Índia

Són dibuixos fets a la pell amb un preparat d'alquena, altrament dita henna, de color ataronjat. El tatuatge dura uns dies, ja que penetra només a les cèl·lules mortes de la pell.

Es coneix amb el nom de mehndi, i és un costum musulmà provinent de l'Àfrica del Nord, tot i que també es practica a l'Àsia Occidental i Meridional i a l'Àfrica Nord-oriental. S'aplica en mans i peus en ocasions especials, com ara casaments i celebracions.

Com curar els tatuatgesModifica

Quan es realitza un tatuatge a la dermis i, per tant, queda de manera permanent a la pell, cal tenir en compte una sèrie de mesures que ajudaran a curar-lo correctament. Una vegada fet el tatuatge, es posa una pomada antibacteriana i la cobreixen amb un plàstic per tal d'evitar possibles infeccions. Cal pensar que és com una ferida a la pell normal i que cal tapar-la durant com a mínim dues o tres hores.

Un cop passat aquest temps, es retira el plàstic i es renta el tatuatge amb aigua tèbia i s'hi posa una mica de sabó neutre (no utilitzeu esponges). No s'ha de gratar en cap moment el tatuatge, sinó netejar-lo amb suavitat. Una vegada rentat, s'eixuga amb paper (de cuina mateix) amb petits tocs lleus, sense fregar (ni utilitzar tovalloles).

Un cop es té el tatuatge net, s'ha d'aplicar la crema corresponent per tal de potenciar-ne la curació. Aquesta pot ser Bephantol, però la majoria de tatuadors tenen una crema concreta que recomanen fer servir. L'aplicació d'aquesta crema ha de ser molt lleu. Només se n'ha de posar una petita capa i evitar que estigui completament blanc. Cal evitar la vaselina.

Advertències a seguirModifica

- És important no gratar-se mai el tatuatge, per molt que piqui. S'ha de deixar que la crema realitzi la funció i curació.

- S'ha d'evitar banyar-se amb aigua de mar o de piscina perquè fa que la tinta de la pell marxi fàcilment i pugui contaminar-se.

- No exposeu el tatuatge al sol. Almenys les dues primeres setmanes, ja que, si no, després courà molt, hi sortiran flictemes i el tatuatge podria canviar de color.

Aquesta tècnica de decoració de la pell es posà de moda a Occident a finals del segle XX.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tatuatge