Alquena
L'alquena[1] (Lawsonia inermis) és l'única espècie del gènere Lawsonia, de la família de les litràcies. És un arbust de 2–6 m d'alçada amb fulles menudes, oposades, senceres, glabres, subsèssils, el·líptiques i més o menys lanceolades d'1,5–5,0 cm x 0,5–2 cm.
Lawsonia inermis  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Font de | henna i alquena |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 138450837 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Lythraceae |
| Gènere | Lawsonia |
| Espècie | Lawsonia inermis L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Les fulles s'han utilitzat des de temps antics per obtenir l'alquena, ara més coneguda com a henna, un producte ideal per a tenyir la pell humana. Amb l'alquena es poden fer tatuatges temporals.
Etimologia
modificaTant el mot tradicional, alquena, com el modern, henna, manllevat del francès, provenen del mot àrab حِنَّاء, ḥinnāʾ, a partir de la seva pronunciació vulgar ḥínna, precedit de l'article al- en el cas d'alquena (al-ḥínna).[2][3]
Usos i tradicions
modificaL'alquena s'utilitza molt per fer dissenys de color roig fosc a les mans i peus de les xiquetes dels països del Pròxim Orient i el subcontinent indi i l'Àfrica del nord sobretot abans del casament.[4] Tenyir les mans amb alquena, amb dissenys complicats o no, forma part de les tradicions de les núvies de molts països abans de la cerimònia del matrimoni.[5] El ritual de tenyir les mans i els peus de la núvia de roig el celebren tant els musulmans[6] com els hindús, cristians, jueus i zoroastrians de les zones on es practica el costum.[7]
La pasta es prepara picant les fulles amb un morter; l'alquena també es fa servir per tenyir el cabell de color roig. Es pot assecar i conservar en forma de pols i es poden fer preparacions a base de henna que donen un color negre.
La pasta de henna es deixa sobre les mans una bona estona i després es renta amb aigua. Fregant les mans amb oli de mostassa el color es torna més intens virant vers el taronja o roig/marró fosc. Passades unes setmanes el color fosc original de l'alquena va desapareixent a poc a poc deixant un color taronja i després tornant al color natural de la pell.
Imatges
modifica
_in_Hyderabad,_AP_W2_IMG_0524.jpg)
Referències
modifica- ↑ «alquena». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «alquena». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «henna». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tauzin, Aline. Le henné, art des femmes de Mauritanie. París: UNESCO, 1998. ISBN 978-92-3-203487-8.
- ↑ Westermarck, E. (1926). Ritual and Belief in Morocco Vols 1 & 2. London, UK: Macmillan and Company, Limited
- ↑ Westermarck, Edward. Marriage ceremonies in Morocco. Londres: Curzon Press, 1972. ISBN 978-0-87471-089-2. OCLC 633323.
- ↑ Brauer, Erich; Raphael Patai. The Jews of Kurdistan. Detroit: Wayne State University Press, 1993. ISBN 978-0-8143-2392-2. OCLC 27266639.
Bibliografia
modifica- MACCHIAVELLI, Mariarita. Tatuajes pintados con henna. Susaeta, 2002. 92 p. ISBN 978-84- 3053-198-1.
Enllaços externs
modifica