Óengus II
Óengus II, també conegut amb els noms de Óengus mac Fergusa (gaèlic) o Unuist mac Uurguist (picte), va ser rei dels pictes del 820 al 834 i dels escots del 820 al 829 (?).
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle VIII  | ||
| Mort | 834 | ||
| Llista de reis de Dál Riata | |||
| 820 – 834 ← Causantín mac Fergusa – Drest IX → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Família | |||
| Fills | Eóganan mac Óengusa | ||
| Pare | Fergus mac Echdach | ||
La Crònica picta li atribueix un regnat de 12 anys sobre els pictes i el Duan Albanach diu que va regnar Dál Riada durant 9 anys.[1]
Óengus II va succeir el seu germà Constantin mac Fergusa com a rei de Fortriu. Apareix en les diverse versions de les llistes reials amb el nom de Unuist mac Uurguist. Com el seu germà Constantí, hauria controlat també Dál Riada com a descendent del llinatge de Fergus mac Echdach. Sota el seu govern, el regne de Fortriu va patir les invasions escandinaves. Óengus és conegut per haver restaurat Saint Andrews com a centre del culte a aquest sant (Sant Andreu).[2]
Una llegenda ben detallada par Joan de Fordun parla d'aquest rei (tot i que potser parla del seu homònim del segle precedent Óengus I).[3] Aquesta llegenda explica que l'estendard amb el saltiri blanc de la creu de sant Andreu hauria baixat del cel sota el seu regnat, al mig dels exèrcits dels escots i dels pictes units durant un combat contra els invasors saxons conduïts per un cabdill anomenat Æthelstan de Kent, fill de Æthelwulf (rei de Wessex: 839 – 858) i identificat com a fill d'Athelwolf o, fins i tot d'Æthelstan d'Est-Ànglia.[4]
Després de la seva mort van entrar en conflicte molts pretendents pictes i escots pel control del regne. Óengus II va tenir molts fills, dels quals Eòganán, futur rei dels pictes i dels escots, i Bran van morir en combat contra els pagans vikings el 839, segons explica la Crònica d'Irlanda. També són coneguts els seus fills Finnguine i Nechtan, evocats a la llegenda de Sant Andreu.[5]
Referències
modifica- ↑ Skene, 1867, p. 62.
- ↑ Williams, 1990, p. 188.
- ↑ Chronicle of the Scottish nation. Llibre IV, capítols XIII i XIV.
- ↑ Skene, 1867, p. 183-184.
- ↑ Skene, 1867, p. 185.
Bibliografia
modifica- Calise, J. M. P.. Pictish Sourcebook, Documents of Medieval Legend and Dark Age History (llibre). Londres: Greenwood Press, 2002. ISBN 0313322953.
- Cumming, W. A.. The Age of the Picts (llibre). Londres: Sutton Publishing, 1998. ISBN 0750916087.
- Skene, W. F.. Chronicles Of The Picts,Chronicles Of The Scots, And Other Early Memorials Of Scottish History (llibre). Edimburg: H.M General Register House, 1867. «Reimprès per Kessinger Publishings's (2007) ISBN 1432551051»
- Williams, Ann; Smyth, Alfred P.; Kirby, D. P.. A bibliographical dictionary of Dark Age Britain (llibre) (en anglès). Londres: SEABY, 1990. ISBN 1-85264-047-2.
- Wolf, Alex. From Pictland to Alba 789~1070 (llibre) (en anglès). Edinburg: Edinburgh University Press, 2007 (The New Edinburgh History of Scotland.). ISBN 9780748612345.