Pictes
Pictes (llatí: Picti) és el nom que hom ha donat als antics caledons que vivien a l'actual Escòcia. Ammià Marcel·lí els presenta dividits en dues tribus en temps de l'emperador Constant: els dicalidons (dicalidonae) i els vecturions (vecturiones) i aliats als attacots i als escots. El seu nom volia dir 'pintat' i era degut al costum dels caledons de pintar-se per al combat. Píctia o Pictàvia (Pictland en anglès) va esdevenir el Regne d'Alba (Escòcia) durant el segle x, de manera que els pictes es van convertir al seu torn en albannach o escocesos. La seva llengua era el picte.
 Els regnes pictes | |
| Tipus | grup ètnic històric |
|---|---|
| Llengua | llengua picta  |
| Part de | celtes |
| Epònim | tatuatge |
| Període | edat del ferro britànica i alta edat mitjana |
| Geografia | |
| Estat | Regne Unit |
Orígens Modifica
El nom amb el qual els pictes s'anomenaven a si mateixos és desconegut. La paraula grega Πικτοί (picti en llatí) apareix per primera vegada en un panegíric escrit per Eumeni el 297 aC i significa 'els pintats' o 'els tatuats'. No obstant això, podria deure's a una etimologia popular anterior, potser del cèltic Pehta, Peihta ('lluitador').
Els escots i els dalriada d'Irlanda els van anomenar cruithne (cru(i)then-túath irlandès antic), potser del protocèltic kwriteno-toutā. També hi ha cruithne a l'Ulster, especialment els reis de Dál nAraidi. Els britans (avantpassats dels gal·lesos), al sud, els coneixien pel dialecte cèltic P com a prydyn. Els termes "Bretanya" i "brità" provenen de la mateixa arrel. La forma en gaèlic escocès modern pecht prové de l'anglès antic.
Societat Modifica
L'arqueologia dona algunes aproximacions sobre la societat dels pictes. Malgrat que ha sobreviscut molt poc de la seua forma d'escriptura, la història d'aquest poble, a partir del segle IV, és coneguda per una gran varietat de fonts, incloent-hi hagiografies com la de sant Columbà de Iona, així com diversos annals irlandesos. Encara que la impressió popular dels pictes pot ser la d'un poble fosc i misteriós, no va ser així en absolut. La història i la societat pictes estan d'acord amb les dels pobles d'Europa Central, Septentrional o Oriental en l'antiguitat o en l'alta edat mitjana, quan se'ls compara amb ells.
Les fonts arqueològiques ens donen evidència de la cultura material dels pictes, en què veiem una societat no gaire diferent ni de la dels seus veïns gaèlics i bretons ni de la dels anglosaxons del sud. Tot i que pot servir de molt utilitzar l'analogia i el coneixement d'altres societats "cèltiques", aquestes es van estendre per una àrea molt gran, de manera que basar-se, per exemple, en els gals preromans o en la Irlanda del segle xiii com a font per a estudiar la societat picta del segle IV pot donar com a resultat equivocacions o males interpretacions.
Com passa amb la majoria dels pobles del nord d'Europa en l'antiguitat, els pictes eren grangers que vivien en comunitats petites: el bestiar boví i els cavalls es consideraven un signe de riquesa i prestigi, mentre que hi havia gran nombre d'ovelles i porcs. Els topònims suggereixen que la transhumància els era comuna. Els animals, en general, eren petits per als estàndards posteriors, tot i que els cavalls de la Gran Bretanya es van exportar a Irlanda per creuar-los amb els irlandesos i augmentar-ne la mida. De fonts irlandeses, ens ha arribat que l'elit solia competir en criança del bestiar per la grandària dels caps de bestiar i no hi ha raó per a no pensar que els pictes també feren el mateix.
Vegeu també Modifica
Referències Modifica
- James E. Fraser, The New Edinburgh History Of Scotland Vol.1 - From Caledonia To Pictland, Edinburgh University Press(2009), ISBN 978-0-7486-1232-1.
- Fraser Hunter, Beyond the Edge of Empire: Caledonians, Picts and Romans, Groam House Museum, Rosemarkie (2007), ISBN 978-0-9540-9992-3.
- Alex Woolf, The New Edinburgh History Of Scotland Vol.2 - From Pictland To Aba, Edinburgh University Press (2007), ISBN 978-0-7486-1234-5.
- Wagner, Paul; Reynolds, Wayne. Pictish warrior (AD 297-841) (en anglès). Oxford: Osprey Publishing, 2002 (Warrior, #50). ISBN 978-1-84176-346-0.
Enllaços externs Modifica
- Glasgow University ePrints server, including Katherine Forsyth's
- CELT: Corpus of Electronic Texts at University College Cork
- The Corpus of Electronic Texts includes the Annals of Ulster, Tigernach, the Four Masters and Innisfallen, the Chronicon Scotorum, the Lebor Bretnach, Genealogies, and various Saints' Lives. Most are translated into English, or translations are in progress.
- Scotland Royalty Arxivat 2020-03-27 a Wayback Machine.
- The Chronicle of the Kings of Alba.
- Annals of Clonmacnoise at Cornell.
- Bede's Ecclesiastical History and its Continuation (pdf), at CCEL, translated by A.M. Sellar.
- Annales Cambriae (translated) at the Internet Medieval Sourcebook.
- Proceedings Arxivat 2008-06-02 a Wayback Machine. of the Society of Antiquaries of Scotland (PSAS) through 1999 (pdf).
- Tarbat Discovery Programme with reports on excavations at Portmahomack.
- SPNS Arxivat 2008-03-22 a Wayback Machine. the Scottish Place-Name Society (Comann Ainmean-Áite na h-Alba), including commentary on and extracts from Watson's The History of the Celtic Place-names of Scotland.
- The Picts and Scots in history.