Øystein Ore
Øystein Ore (Christiania i Oslo, 7 d'octubre de 1899 - Bærum, 13 d'agost de 1968) va ser un matemàtic noruec.
Vida i Obra modifica
Ore va néixer a Oslo (quan encara era anomenada Kristiania) i va ser escolaritzat a l'escola catedralícia de la ciutat fins al 1918.[1] A continuació va estudiar matemàtiques a la universitat d'Oslo en la qual es va graduar el 1922 i va obtenir el doctorat el 1924, després d'unes estances a les universitats de Göttingen i París.[2] Va ser professor de la universitat d'Oslo fins al 1927 en que, a instàncies de James Pierpont,[3] va ser nomenat professor de la universitat Yale. El 1931 va ser nomenat Sterling Professor (el grau més alt entre els professors de Yale), càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1968. Va morir sobtadament l'estiu d'aquest mateix any, quan estava a la seva terra natal per donar unes conferències a Oslo.[1]
Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar activament amb les organitzacions anti-nazis American Relief for Norway i Fritt Norge (de la qual va ser cofundador). Per aquestes activitats va ser guardonat cavaller de l'Orde de Sant Olaf.[4]
El camp de recerca principal d'Ore va ser l'àlgebra, però també va publicar alguns treballs de topologia i de teoria de grafs, així com dues conegudes biografies: la de Girolamo Cardano (1954) i la de Niels Abel (1957).[5] En teoria de grafs, va enunciar el 1960 el teorema que porta el seu nom, que estableix les condicions necessàries i suficients per a que un graf sigui hamiltonià.[6] En el camp de l'àlgebra va ser dels primers en parlar de l'estructura del polinomis i, juntament amb Garrett Birkhoff, va re-elaborar tota la teoria de reticles.[7] També va publicar un llibre històric sobre la teoria de nombres (1948).
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Aubert, 1970, p. 121.
- ↑ Chartrand i Zhang, 2012, p. 158.
- ↑ Roberts, 2019, p. 154.
- ↑ Aubert, 1970, p. 126.
- ↑ Corry, 2004, p. 263.
- ↑ Chartrand, Lesniak i Zhang, 2011, p. 118.
- ↑ Corry, 2004, p. 267.
Bibliografia modifica
- Aubert, K.E. «Øystein Ore og hans Matematiske Arbeider» (en noruec). Nordisk Matematisk Tidskrift, Vol. 18, Num. 4, 1970, pàg. 121-126. ISSN: 0801-3500.
- Chartrand, Gary; Lesniak, Linda; Zhang, Ping. Graphs & Digraphs (en anglès). CRC Press, 2011. ISBN 978-1-4398-2629-4.
- Chartrand, Gary; Zhang, Ping. A First Course in Graph Theory (en anglès). Dover Publications, 2012. ISBN 978-0-486-48368-9.
- Corry, Leo. Modern Algebra and the Rise of Mathematical Structures (en anglès). Birkhäuser, 2004. ISBN 3-7643-7002-5.
- Middeke, Johannes «A computational view on normal forms of matrices of Ore polynomials» (en anglès). ACM Communications in Computer Algebra, Vol. 45, Num. 3-4, 2012, pàg. 190-191. DOI: 10.1145/2110170.2110182. ISSN: 1932-2240.
- Roberts, David Lindsay. Republic of Numbers (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2019. ISBN 978-1-4214-3308-0.
- Urquhart, Alasdair «The graph constructions of Hajós and Ore» (en anglès). Journal of Graph Theory, Vol. 26, Num. 4, 1997, pàg. 211-215. DOI: 10.1002/(SICI)1097-0118(199712)26:4<211::AID-JGT5>3.0.CO;2-T. ISSN: 0364-9024.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Øystein Ore |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Øystein Ore» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Macho, M. «Øystein Ore, especialista en teoría de grafos». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2013. [Consulta: 7 març 2021]. (castellà)