Thoralf Skolem

matemàtic noruec

Thoralf Skolem (Sandsvær, 23 de maig de 1887 Oslo, 23 de març de 1963) fou un matemàtic noruec conegut pels seus treballs en teoria de conjunts i lògica matemàtica.

Infotaula de personaThoralf Skolem
ThoralfSkolem-OB.F06426c.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nb) Thoralf Albert Skolem Modifica el valor a Wikidata
23 maig 1887 Modifica el valor a Wikidata
Sandsvær (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1963 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oslo (1905–1909) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi acadèmicaEinige Sätze über ganzzahlige Lösungen gewisser Gleichungen und Ungleichungen  (1926 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAxel Thue Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballLògica matemàtica, teoria de models, teoria de conjunts i àlgebra abstracta Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, filòsof i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oslo (1938–1957)
Institut Christian Michelsen (1930–1938)
Universitat d'Oslo (1916–1930) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralØystein Ore Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEdith Wilhelmine Hasvold
ParesEven Skolem i Helene Olette Vaal
Premis

VidaModifica

Tot i que el pare de Skolem, Even Skolem, era professor d'escola primària, pertanyia a una família pagès. Va anar a l'escola secundària a Kristiania (actualment Oslo) i el 1905 va entrar a la universitat d'aquesta ciutat per estudiar matemàtiques i física.[1] El 1909 va ser nomenat assistent del professor de física Kristian Birkeland, i els seus primers articles publicats seran de física. El 1914 va acompanyar Birkeland en una expedició a l'Egipte i el Sudan per observar i estudiar la llum zodiacal.[2]

L'hivern de 1915-16 va estar estudiant a la universitat de Göttingen on va experimentar les penúries de la primera Guerra Mundial. El 1918 va ser nomenat professor de matemàtiques de la Universitat d'Oslo. Entre 1930 i 1938 va ser investigador al Institut Christian Michelsen de Bergen, càrrec que li donava molta llibertat però el mantenia allunyat dels centres matemàtics.[3]

El 1938 va tornar com a professor de matemàtiques a la universitat d'Oslo de la que es va retirar el 1957. Va ser durant molts anys president de l'Associació Matemàtica Noruega i editor de diverses revistes matemàtiques escandinaves.[2]

Quan va morir el 1963, amb 76 anys, no s'ho esperava ningú perquè havia continuat mantenint un ritme de recerca important i inclús tenia concertades una sèrie de conferències als Estats Units.

ObraModifica

Skolem va publicar més de 170 articles, els més coneguts dels quals són:

  • 1922, Einige Bemerkungen zur axiomatischen Begründung der Mengenlehre, on va fer aportacions decisives a la teoria de conjunts i a la seva axiomàtica ZFC. I també, estableix la coneguda paradoxa de Skolem: si ZFC és consistent, aleshores admet un model numerable.
  • 1923, Begründung der elementären Arithmetik, on introdueix l'ús de les funcions recursives primitives expressant els seus dubtes sobre la completa axiomatització de l'aritmètica elemental.[6]
  • 1933, Uber die Unmöglichkeit einer Charakterisierung der Zahlenreihe mittels eines endlichen Axiomensystems, en el que s'introdueix en els model no estàndard de l'aritmètica.[7]

ReferènciesModifica

  1. Fenstad & Wang, pàgina 127.
  2. 2,0 2,1 Fenstad & Wang, pàgina 128.
  3. Jervell, pàgina 107.
  4. Brady, pàgines 197 i ss.
  5. Fenstad & Wang, pàgina 130.
  6. Jervell, pàgines 113-114.
  7. Jervell, pàgina 115.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica