Obre el menú principal

Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i bielorús. Va ser inventada el 1783 per Iekaterina Daixkova, fou emprada per primer cop el 1797 per l'historiador i escriptor rus Nikolai Karamzin per reemplaçar la combinació 'io' en alguns casos.[1]

Infotaula de grafemaЁ
Cyrylicka litera Ё.PNG
Caràcter Ё (majúscula)
Unicode: 0401
etiqueta HTML: Ё

ё (minúscula)
Unicode: 0451
etiqueta HTML: ё
Tipus lletra ciríl·lica i vowel letter Tradueix
Part de alfabet ciríl·lic, alfabet rus, alfabet bielorús, alfabet rusí, Kazakh alphabet Tradueix, Kyrgyz alphabets Tradueix, Mongolian Cyrillic alphabet Tradueix, alfabet tadjik, Chuvash alphabet Tradueix i Udmurt writing Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Ë és idèntica en forma tant a la E ciríl·lica com a la E llatina, tret per la dièresi. Aquest signe diacrític no compleix una funció regular en rus com ho fa en alemany o en francès, i només és emprat per diferenciar aquesta lletra (amb pronunciació: /jo/) de E (amb pronunciació /je/).

S'empra en els idiomes rus, bielorús i rutè, igual que en molts dels idiomes del Caucas i túrquics que empren o empraren l'alfabet ciríl·lic, però no en molts dels altres idiomes eslaus, com per exemple el búlgar.

Representa una O iotitzada o palatalitzada (/jo/), tot i així, rere les consonants postalveolars fricatives (ж, ч, ш y щ) es pronuncia /o/. Per exemple, la paraula пошёл /paʃól/. Sempre que aquesta lletra apareix en una paraula, l'accent tònic recau sobre aquesta síl·laba.

Allà on apareix aquest so en rus, es correspon històricament a /je/, un fet que pot veure's en comparar-lo amb altres idiomes eslaus: моё (possessiu neutre de la primera persona del singular en nominatiu i acusatiu inanimat) és moje en polonès.

Tot i que és d'un ús comú des de després de la Segona Guerra Mundial, al rus imprès segueix escrivint-se E a causa de la seva semblança i l'habilitat dels russoparlants de saber, per context, quin so s'està expressant. De mode obligatòria és emprada en diccionaris, llibres i textos per a nens i per a l'aprenentatge del rus com a llengua estrangera. Però el fet és que això genera certa confusió tant als parlants nadius com als no nadius. És quelcom que es veu per exemple a l'hora de fer transcripcions dels noms a altres alfabets. També alguns noms i paraules en rus han canviat a causa d'això. Algunes han reemplaçat Ë per E, i a l'inrevés, E per Ë. En paraules d'origen estranger s'empra Ë únicament en paraules d'origen alemany o hongarès amb ö/ő, com per exemple Gerhard Schröder, el cognom del qual és transliterat en rus com: Шpёдep.

Alguns escriptors russos (com per exemple Aleksandr Soljenitsin) i periòdics sempre publiquen llurs textos emprant la lletra Ë.

En bielorús i rutè és incorrecte reemplaçar Ë amb E.

Taula de codisModifica

Codificació de caràcters Tipus Decimal Hexadecimal Octal Binari
Unicode Majúscula 1025 0401 002001 0000 0100 0000 0001
Minúscula 1105 0451 002121 0000 0100 0101 0001
ISO 8859-5 Majúscula 161 A1 241 1010 0001
Minúscula 241 F1 361 1111 0001
KOI 8 Majúscula 179 B3 263 1011 0011
Minúscula 163 A3 243 1010 0011
Windows 1251 Majúscula 168 A8 250 1010 1000
Minúscula 184 B8 270 1011 1000

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ё  
  1. В. Т. Чумаков. Ё – седьмая, счастливая буква азбуки (en rus). БСМП «ЭЛЕКС-Альфа».