1,1,2-Tricloro-1,2,2-trifluoroetà

compost químic
(S'ha redirigit des de: 1,1,2-Triclor-1,2,2-trifluoroetà)

L'1,1,2-tricloro-1,2,2-trifluoroetà pertany a la família dels CFC i també es pot anomenar freó-113 o CFC-113. La seva fórmula és Cl₂FC-CClF₂. És el tercer clorofluorocarbur més utilitzat en el llarg de la història a més del CFC-11 i el CFC-12.

Infotaula de compost químic1,1,2-Tricloro-1,2,2-trifluoroetà
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular185,902 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂Cl₃F₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(C(F)(Cl)Cl)(F)(F)Cl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,56 g/cm³ (a 77 °F, líquid) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat0,02 g/100 g (aigua, 25 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−35 °C
−35 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició48 °C (a 760 mmHg)
47,7 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor285 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps7.600 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició a curt termini9.500 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
IDLH15.340 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
Potencial d'escalfament global6.586 Modifica el valor a Wikidata

Estructura

modifica

La nomenclatura engloba els dos isòmer estructurals del triclorotrifluoroetà. Un d'ells és el Cl₂FC-CClF₂ i l'altre és el Cl₃C-CF₃. Segons la nomenclatura específica dels CFC, el primer d'ells seria l'1,1,2-triclorotrifluoroetà i el segon l'1,1,1-triclorotrifluoroetà. Tot i que el primer és el més comú.

Aplicacions

modifica

Té la majoria de les aplicacions dels compostos d'aquesta família, encara que les més importants són:

  • Refrigerant en sistemes d'aire condicionat.
  • Producte de neteja en sistemes electrònics.
  • Dissolvent industrial.
  • Agent escumant.

Té altres aplicacions encara que són les més comunes entre els CFC.

Legislació i degradació

modifica

Un cop establert el Protocol de Montreal[1] es va acordar eliminar progressivament l'ús de tots els clorofluorocarburs, incloent-hi el CFC-113, degut a la seva interacció en la destrucció de la capa d'ozó.[2] Aquest CFC es troba en major proporció en l'estratosfera, on arriba des de la troposfera mitjançant difusió i, és allà on es produeixen les reaccions fotolítiques que el fan tan perillós creant radical químic clorur.

Propietats particulars

modifica

Aquest CFC té un temps de residència d'uns 85-90 anys en l'atmosfera i segons els índexs de ODP (Índex d'esgotament d'ozó a causa d'una substància) i GWP (Índex de contribució d'una substància a l'escalfament global)[3] s'observa que el CFC-113 és un dels compostos d'aquesta família amb els valors més baixos, encara que superiors a altres contaminants atmosfèrics d'altres famílies.

Referències

modifica
  1. «The Montreal Protocol» (en anglès). Ozone Secretariat. Arxivat de l'original el 17 agost 2015. [Consulta: 18 desembre 2020].
  2. Solomon, Susan. «STRATOSPHERIC OZONE DEPLETION: A REVIEWOF CONCEPTS AND HISTORY» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2020].
  3. «6.12.2 Direct GWPs» (en anglès). grida.no. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2016. [Consulta: 18 desembre 2020].

Enllaços externs

modifica