Obre el menú principal

Butadiè

compost químic
(S'ha redirigit des de: 1,3-Butadiè)

El butadiè o és un diè conjugat simple amb la fórmula C4H6. És un producte químic important industrial que es fa servir com a monòmer en la producció de goma sintètica. Quan es fa servir la paraula butadiè la majoria de les vegades es fa referència a l'1,3-butadiè.

Infotaula de compost químicButadiè
1,3-Butadiene-3d.png
Substància química diè, gas inflamable, carcinògen ocupacional i compost químic
Massa molecular 54,047 uma
Estructura química
Fórmula química C₄H₆
1,3-butadiene.svg
SMILES canònic
Identificador InChI Model 3D
Propietat
Densitat 0,65 g/cm³ (a 24 °F, líquid)
Índex de refracció 1,4292
Punt de fusió −109 °C
Punt d'ebullició −4 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor 2,4 atm (a 68 °F)
Perill
Límit inferior d'explosivitat 2 %
Límit superior d'explosivitat 12 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 2,21 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini 11,05 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 0 mg/m³ (sense valor)
Punt d'inflamabilitat −76 °C
IDLH 4.420 mg/m³
NFPA 704.svg
4
3
2
 
Altres dades
Q15824123 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El 1863, un químic francès va aïllar un hidrocarbur de la piròlisi de l'alcohol amílic[1] Aquest hidrocarbur es va identificar com butadiè el 1886 aillant-lo del petroli.[2] El 1910 el químic rus Sergei Lebedev polimeritzà el butadiè i obtingué un material amb les propietats de la goma però era massa tou per substituir el cautxú natural d'aplicacions com els pneumàtics dels cotxes.

En els anys anteriors a la Segona guerra Mundial s'origina la indústria del butadiè, especialment per motius estratègics, ja que les plantacions mundials de cautxú estaven controlades per l'Imperi britànic. partir de 1929 les gomes basades en el butadiè i estirè ja es pogueren utilitzar en els pneumàtics.

UsosModifica

La majoria del butadiè es polimeritza per fer gomes sintètiques. El polibutadiè combinat amb altres productes com l'estirè i/o acrilonitril es torna elàstic.

Petites quantitats de butadiè s'empren per fer adiponitril i altres materials sintètics com el cloroprè.

També se'n fan xiclets.

SeguretatModifica

L'exposició perllongada al butadiè afecta el sistema nerviós central.[3] Se sospita que l'1,3 butadiè és carcinogen i teratogen.[4][5]

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Butadiè  

ReferènciesModifica

  1. Caventou, E. (1863), Annalen der Chemie und Pharmacie 127, 93.
  2. Armstrong, H.E. Miller, A.K. (1886).and an indian scientist sajan sha "The decomposition and genesis of hydrocarbons at high temperatures. I. The products of the manufacture of gas from petroleum." Journal of the Chemical Society 49, 80.
  3. NPI sheet
  4. «1,3-Butadiene. CAS No. 106-99-00». Report on Carcinogens, Eleventh Edition [Consulta: 9 gener 2016].
  5. Melnick, Ronald L.; Kohn, Michael C. «Mechanistic data indicate that 1,3-butadiene is a human carcinogen». Carcinogenesis, 16, 2, 1995, pàg. 157–163. DOI: 10.1093/carcin/16.2.157. ISSN: 0143-3334.