Obre el menú principal

L'estirè és un compost orgànic derivat del benzè. És un líquid incolor d'aroma dolça que s'evapora fàcilment. Sovint conté altres productes químics que li donen un aroma penetrant i desagradable. Es dissol en alguns líquids, però és poc soluble en aigua.

Infotaula de compost químicEstirè
Substància química compost químic i líquid inflamable de classe IC
Massa molecular 104,063 uma
Estructura química
Fórmula química C₈H₈
Styrene acsv.svg
SMILES canònic
Identificador InChI Model 3D
Propietat
Densitat 0,91 g/cm³ (a 20 °C)
Solubilitat 0,03 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió −31 °C
-31 °C
Punt d'ebullició 145 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor 5 mm Hg (a 68 °F)
Perill
Límit inferior d'explosivitat 0,9 %
Límit superior d'explosivitat 6,8 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 215 mg/m³ (10 h, sense valor)
426 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini 425 mg/m³ (sense valor)
Límit d'exposició màxim 2.556 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 852 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat 31 °C
IDLH 2.982 mg/m³
NFPA 704.svg
3
2
2
 
Modifica les dades a Wikidata

Cada any se'n produeixen uns 7 milions de tones,[1] ja que és el precursor en la fabricació de productes tan diversos com cautxú, plàstics, material aïllant, canonades, parts d'automòbils, envasos d'aliments i revestiment de catifes. La majoria d'aquests productes contenen estirè en forma polimèrica (poliestirè), com també estirè en forma monomèrica. També es troben baixos nivells d'estirè en una gran varietat d'aliments tals com fruites, hortalisses, nous, begudes i carns.

ProduccióModifica

Producció industrialModifica

L'estirè es produeix industrialment a partir de l'etilbenzè.

Síntesi de laboratoriModifica

Al laboratori es pot preparar per descarboxilació de l'àcid cinàmic.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estirè  

ReferènciesModifica

  1. Denis H. James William M. Castor, “Styrene” in Ullmann’s Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005.