Mango comú

espècie de planta
Per a altres significats, vegeu «Mango (desambiguació)».

El mango comú (Mangifera indica) és una espècie de mango i la més cultivada. A l'Índia es troba en estat silvestre i se'n cultiven varietats des de l'antiguitat que s'han introduït en altres regions, lliures de glaçades, del món. Es tracta de l'arbre fruiter més gros del món, ja que pot arribar a fer 30 metres d'alt.[1]

Infotaula d'ésser viuMango comú
Mangifera indica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font demango, oli de mango i suc de mango Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN31389 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaAnacardiaceae
GènereMangifera
EspècieMangifera indica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Història i difusió

modifica

Sembla que aquesta espècie es va domesticar des de fa uns 4.000 anys. Es va dur des de l'Índia cap a l'est d'Àsia al voltant de 400-500 aC. Posteriorment, al segle xv va passar a ser cultivat a les Filipines, i al segle xvi a l'Àfrica i al Brasil per part dels portuguesos.[2] Linnaeus la va descriure científicament el 1753.[3]

El mango és el fruit nacional de l'Índia, les Filipines i el Pakistan. El poeta en sànscrit Kalidasa ja el menciona al segle IV, i abans es creu que Alexandre el Gran ja l'havia tastat. L'emperador Akbar va plantar 100.000 arbres de mango comú a Darbhanga, Bihar en un lloc conegut com a Lakhi Bagh.[4]

Actualment es cultiva a tots els països tropicals del món i en alguns de subtropicals, per exemple a parts d'Israel i d'Andalusia (Motril Almuñécar)

Mangiferina

modifica
 
Mango comú al Brasil

La mangiferina és un flavonoide farmacològicament actiu extret de les fulles i escorça del mango comú.[5]

 
Mango comú a Kerala, Índia
 
Mango comú o manga de fiapo. Chácara al Brasil.

Els arbres dels mangos (dits mangueiras al Brasil) poden arribar a fer de 35 a 40 metres d'alt, amb un diàmetre de capçada proper als 10 metres. És de fulles persistents de 15 a 30 cm de llargada i de 6 a 16 cm d'amplada. Les flors són diminutes i estan disposades en inflorescències paniculades a les extremitats de les branques, són molt perfumades.

Les llavors germinen fàcilment i per això pot esdevenir una planta invasora en llocs on s'ha introduït, com al Brasil.

El fruit del mango té la polpa carnosa i dolça la qual pot ser fibrosa o no ser-ho. Al principi és de color verd i de color groc o taronja quan arriba a la maduresa. Triga de tres a sis mesos a madurar. Els mangos Thompson són les varietats cultivades més esteses globalment a l'actualitat.

Les llavors fan de 4 a 17 mm de llargada.

Referències

modifica
  1. (1846). The Missionary guide-book, p.180. Seeley, Burnside, and Seeley.
  2. Gepts, P. (n.d.). «PLB143: Crop of the Day: Mango, Mangifera indica». The evolution of crop plants. Dept. of Plant Sciences, Sect. of Crop & Ecosystem Sciences, University of California, Davis. Arxivat de l'original el 6 de desembre 2013. [Consulta: 8 octubre 2009].
  3. GRIN. «Mangifera indica information from ARS/GRIN». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, ARS, National Genetic Resources Program, 05-05-1997. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2012. [Consulta: 8 octubre 2009].
  4. «National Fruit». Govern de l'Índia Official website.
  5. Barreto J.C., Trevisan M.T.S., Hull W.E., Erben G., De Brito E.S., Pfundstein B., Würtele G., Spiegelhalder B., Owen R.W. «Characterization and quantitation of polyphenolic compounds in bark, kernel, leaves, and peel of mango (Mangifera indica L.)». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 56, 14, 2008, pàg. 5599–5610. DOI: 10.1021/jf800738r. PMID: 18558692.

Bibliografia

modifica
  • Litz, Richard E. (ed. 2009). The Mango: Botany, Production and Uses (2nd edition). CABI. ISBN 978-1-84593-489-7
  • Bernardini, Carlotta «Una gran variedad». Cocina vegetariana, 4, 2012b, pàg. 28-31.

Enllaços externs

modifica