1,3-Dicloropropà

L'1,3-dicloropropà és un compost de clor, hidrogen i carboni. Es pot trobar com a contaminant en fumigants del sòl que contenen 1,3-dicloropropè. Té una baixa toxicitat aguda.

1,3-Dicloropropà

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	113 g/mol
Estructura química
Fórmula química	C3H6Cl2 / CH2ClCH2CH2Cl
Nom sistemàtic de la IUPAC	1,3-dicloropropà
SMILES canònic	Model 2D C(CCl)CCl
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	Densitat relativa (aigua = 1): 1,19 g/cm3
Solubilitat	En aigua, g/100 ml a 20 °C: 0,3
Punt de fusió	-99 °C
Punt d'ebullició	120 °C
Pressió de vapor	kPa a 20 °C: 2,4
Perill
Punt d'inflamabilitat	16 °C

És un cloroalcà, un propà en el qual s'ha substituït un hidrogen de cadascun dels grups metil terminals per un clor. Té un paper com a contaminant ambiental i nematicida, en contra de les plagues del fílum Nematoda. És un cloroalcà i un clorohidrocarbur.

Segons l'ONU es considera un producte de perill secundari a l'hora de ser etiquetat i transportat.

Història

Segons dades del NIH (National Center for Biotechnology Information) el primer cop que està registrat el nom d'1,3-dicloropropà va ser 1956/10/09 als Estats Units, en un conjunt de diferents compostos amb el títol “Improvements in the production of cellulose esters”, així que segurament era emprat, en aquell temps, en experiments per a trobar millores en la producció d'èsters de cel·lulosa.

També s'ha trobat registre d'aquest component en altres títols com “Urea derivatives, method for preparing same, use there of as medicines, pharmaceutical compositions and use” (derivats de la urea, mètode per a la seva preparació, ús dels mateixos com a medicaments, composicions farmacèutiques i ús) l'any 2001 o “Carboxamide compounds and their use as calpain inhibitors” (compostos de carboxamides i el seu ús com a inhibidors de la calpaïna) l'any 2006.

El registre més recent té el títol “A kind of detection method and application of volatile organic compound migration in water toys”, l'any 2022, on ja es pot veure que s'empra com un agent fumigant i detector de plagues migratòries a l'aigua.

Això ens fa veure com amb el temps ha passat per moltes de proves i ha tingut molts d'usos diversos fins que ha arribat al seu ús d'avui dia.

Estat natural

Es pot trobar en estat líquid, de forma natural, i gasós (com a vapor contaminant). En estat líquid és incolor i d'olor dolça característica. El vapor és irritant i més dens que l'aire, pel qual es pot estendre pel sòl i provocar una possible ignició.

Propietats

Estructura 3D de l'1,3-dicloropropà

L'1,3-dicloropropà té una fórmula empírica de C₃H₆Cl₂  (fórmula semidesenvolupada: CH₂ClCH₂CH₂Cl), d'una massa molecular de 113 g/mol (arredonida) i que té una càrrega neutra (0).  

Altres característiques són el seu punt d'ebullició (120 °C), punt de fusió (-99 °C), punt d'ignició (480 °C), densitat relativa (1,19 g/cm³) comparada amb l'aigua que té una densitat relativa d'1 g/cm³.

També té una solubilitat en aigua a 20 °C de 0,3 g/100 ml, una pressió de vapor a 20 °C de 2,4 kPa, una densitat relativa de vapor (aire=1) de 3,9 i un punt d'inflamació als 16 °C.

Usos

Segons ChEBI, l'1,3-dicloropropà, encara que ha tingut diversos usos al llarg del temps, té com a funció principal d'eina nematicida, contra les plagues del fílum Nematoda. Un dels productes químics agrícoles que conté més d'aquest compost és el DD-Emulsionable (producte fumigant de sòl de AB LAboratorios).

Toxicitat

Té perills químics com la descomposició per escalfament, el qual produeix clorur d'hidrogen i fosgen.

Inflamable

Incendi i explosió: altament inflamable. En cas d'incendi es desprenen fums o gasos tòxics i irritants que poden afectar el cos humà amb efectes adversos. Per damunt dels 16 °C poden formar-se mescles explosives de vapor/aire. Substància combustible.

Per a prevenir, evitar les flames, no produir espurnes i no fumar. Per damunt dels 16 °C, sistema tancat, ventilació i equip elèctric contra explosions.

Si es forma un incendi emprar aigua polvoritzada, pols, escuma, diòxid de carboni. S'han de mantenir els bidons del producte i les instal·lacions frescos i ruixar-los amb aigua.

Inhalació: pot produir vertigens i irritació en el tracte respiratori. Per a evitar-ho emprar una bona ventilació, extracció localitzada o protecció respiratòria. Risc per a exposició repetida i prolongada sense protecció respiratòria.

Com a primers auxilis: respirar aire net i repòs.

Irritació cutània

Irritacions: en els ulls i la pell provoquen envermelliment i danys lleugers. Per a prevenir emprar guants i ulleres de protecció.

Com a primers auxilis: a la pell, aclarir amb aigua abundant durant 15 minuts com a mínim, després retirar la roba contaminada i aclarir un altre cop. En els ulls, esbandir amb aigua abundant durant uns minuts (s'ha de llevar les ulleres de protecció o contacte si es pot realitzar fàcilment), després proporcionar assistència mèdica.

Ingestió: no provoca cap símptoma perjudicial. Evitar menjar, beure i fumar mentre es fa la feina.  

Com a primers auxilis: esbandir la boca. No provocar el vòmit.

Contaminant marí: producte perillós pel medi ambient aquàtic.

A més:

En cas de vessaments o fuites: evacuar la zona de perill. Ventilar la zona. Recollir, si es pot i sense perillar, el líquid vessant i el ja vessat dels recipients precintats. Absorbir els líquids residuals amb arena un agent absorbent inert. A continuació, emmagatzemar i eliminar els residus conforme la normativa local.

No s'ha d'abocar dins el sistema de clavegueram de cap manera. Protecció personal per a l'eliminació del producte: respirador amb filtre per a gasos i vapors orgànics adaptat a la concentració de la substància a l'aire.

Emmagatzemat i transport: s'ha de separar dels aliments i pinsos, oxidants, àcids, bases i alumini. S'ha de conservar fresc, ben tancat i ventilat.

Aquest, per al seu transport, ha de portar l'etiqueta “Clase de Peligro ONU: 3; Peligro Secundario ONU: 6.1; Grupo de Embalaje/Envase ONU: II”.