103 aC
any
El 103 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Mari i Orestes o també any 651 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «103 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 103 aC (ciii aC) |
| Islàmic | 747 aH – 746 aH |
| Xinès | 2594 – 2595 |
| Hebreu | 3658 – 3659 |
| Calendaris hindús | -47 – -46 (Vikram Samvat) 2999 – 3000 (Kali Yuga) |
| Persa | 724 BP – 723 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 148 |
| Ab urbe condita | 651 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 130 aC 120 aC 110 aC - 100 aC - 90 aC 80 aC 70 aC | |
| Anys | |
| 106 aC 105 aC 104 aC - 103 aC - 102 aC 101 aC 100 aC | |
Esdeveniments
modificaJudea
modifica- Alexandre Janeu substitueix al seu germà Aristòbul I, mort per malaltia, com a rei de Judea després de ser alliberat de la presó on era tancat i casar-se, en virtut de la llei jueva, amb la vídua del seu germà Salomé Alexandra.[2]
República Romana
modifica- Luci Aureli Orestes i Gai Mari són elegits cònsols. Orestes mor durant el seu mandat.[3]
Sicília
modifica- Luci Licini Lucul, pretor, és enviat pel Senat a Sicília, on es desenvolupava la Segona Guerra Servil dirigida per Atenió i Salvi Trifó. Porta amb ell un exèrcit de 17.000 homes i aconsegueix inicialment una victòria. Trifó s'ha de tancar a la fortalesa de Triocala que Lucul no pot conquerir i es retira de manera ignominiosa.[4]
Gàl·lia
modifica- Gai Mari fa construir a les seves tropes un canal artificial, avui desaparegut, el Canal de Mari o les Fosses Marianes, entre l'hivern del 103 aC i el 102 aC per poder passar la desembocadura del Roine, perillosa i plena de maresmes.[5][6][7]
Orient Mitjà
modifica- Alexandre Janeu ataca Ptolemais, que al no rebre ajut de cap dels reis selèucides demana auxili a Ptolemeu IX Làtir que desembarca a Sucamina amb un exèrcit per lluitar contra els jueus però no aconsegueix desembarcar a la mateixa Ptolemais per la vigilància i amenaces del rei egipci Ptolemeu X Alexandre I, encara que ocupa Gaza, Estratonice i Dora.[8]
Naixements
modifica- Marc Furi Bibàcul, poeta satíric. Segons Jeroni d'Estridó i la Crònica d'Eusebi de Cesarea néix a Cremona.[9]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIII, 320
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Gai Mari, XII, 14
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Lucul, XIV, 1
- ↑ Estrabó. Geografia, IV, 1
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 5
- ↑ Pomponi Mela. De situ orbis, II, 5
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIII, 12-13
- ↑ Smith, William (ed.). «Bibaculus, M. Furius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 16 setembre 2024].