24 hores de la vida d'una dona
24 hores de la vida d'una dona[1] (títol original en francès Vingt-quatre heures de la vie d'une femme, en alemany 24 Stunden im Leben einer Frau) és una pel·lícula dramàtica de producció franco-alemanya del 1968 dirigida per Dominique Delouche, basada en el llibre Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona de Stefan Zweig. Ha estat doblada al català.[1]
Vingt-quatre heures de la vie d'une femme  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Dominique Delouche |
| Protagonistes | |
| Director artístic | François de Lamothe |
| Producció | Christine Gouze-Rénal i Ludwig Waldleitner |
| Guió | Dominique Delouche i Albert Valentin |
| Música | Jean Prodromidès |
| Fotografia | Walter Wottitz |
| Muntatge | Geneviève Winding |
| Productora | Pathé Distribution |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Alemanya |
| Estrena | 1968 |
| Durada | 84 min |
| Idioma original | francès |
| Rodatge | llac de Como |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Vint-i-quatres hores en la vida d'una dona |
| Gènere | melodrama, cinema romàntic, drama i pel·lícula basada en una obra literària |
       | |
Sinopsi modifica
L'adaptació cinematogràfica traspassa la trama al 1917 i al llac de Como, a Itàlia. L'heroïna, vídua de cinquanta anys, es troba amb un desertor alemany devorat per la passió pel joc, Després d'haver perdut tot davant dels seus ulls, el jove atractatiu abandona el casino, enganyat, amb l'aparent intenció de posar fi a la seva vida. Presa d'una llàstima perillosa (citant un altre títol de Zweig), on sense voler es barreja el desig d'ajudar i l'amor, Lady Copland el segueix sota la pluja que cau i aconsegueix amb gran dificultat evitar que continuï endavant l'acte. Però, la passió amorosa, amb el risc d'escàndol, resistirà a la del joc, sota el jou del qual es dobla el jove? Tot es resoldrà en vint-i-quatre hores.
Repartiment modifica
- Danielle Darrieux: Lady Alice Copland
- Robert Hoffmann: Thomas Leine
- Romina Power: Mariette
- Léna Skerla: Mademoiselle Stéphanie Georges
- Marthe Alycia: Madame Di Stefano
- Helga Eilendrop
- Even de Tissot: El pianista
- Madame Even de Tissot : la dama de rosa (no acreditada)
Recepció modifica
Formava part de la competició oficial del 21è Festival Internacional de Cinema de Canes,[2] però el festival fou cancel·lat degut als esdeveniments del maig del 1968 a França. També fou exhibida com a part de la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1968.[3]
Al 61è Festival Internacional de Cinema de Canes en fou exhibida una versió restaurada en el marc de Cannes Classics.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 24 hores de la vida d'una dona a esadir.cat
- ↑ «Festival de Cannes: 24 Hours in the Life of a Woman». festival-cannes.com. [Consulta: 3 abril 2009].
- ↑ Con "Venticuatro horas de la vida de una mujer" y "Julieta" concluyó oficialmente el certamen, ABC, 17 de juliol de 1968
- ↑ «Cannes Classics — Restored Prints». festival-cannes.com. [Consulta: 25 juliol 2017].[Enllaç no actiu]
Bibliografia modifica
- Maurice Bessy, Raymond Chirat, André Bernard: Histoire du cinéma français. Encyclopédie des films 1966–1970. (mit Fotos zu jedem Film) Éditions Pygmalion, Paris 1992, ISBN 2-85704-379-1, S. 190.
- Gaston Haustrate, « Vingt-quatre heures de la vie d'une femme », Cinema 69 n. 134, Fédération Française des Ciné-Clubs (FFCC), Paris, 1969, p. 137, ISSN 0045-6926
- Claude Bouniq-Mercier, « Vingt-quatre heures de la vie d'une femme », Guide des Films P/Z (sous la direction de Jean Tulard), Éditions Robert Laffont (collection Bouquins), Paris, 2005, 3704 p., p. 3515, ISBN 9782221104538
- Christian Dureau, « Vingt-quatre heures de la vie d'une femme », Danielle Darrieux, 80 ans de carrière, Éditions Didier Carpentier, Paris, 2011, Plantilla:Page, ISBN 978-2-84167-741-2
- Dominique Delouche, « Stefan Zweig revisité » et « Éloge de l'accessoire » Max et Danielle. Les années Darrieux de Max Ophuls, La Tour verte, Grandvilliers, 2011, 142 p., p. 77-91 ISBN 2917819081.