465 aC
any
L'any 465 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Vibulà i Barbat, o de vegades, any 289 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 465 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 465 aC (cdlxv aC) |
| Islàmic | 1120 aH – 1119 aH |
| Xinès | 2232 – 2233 |
| Hebreu | 3296 – 3297 |
| Calendaris hindús | -409 – -408 (Vikram Samvat) 2637 – 2638 (Kali Yuga) |
| Persa | 1086 BP – 1085 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -214 |
| Ab urbe condita | 289 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 490 aC 480 aC 470 aC - 460 aC - 450 aC 440 aC 430 aC | |
| Anys | |
| 468 aC 467 aC 466 aC - 465 aC - 464 aC 463 aC 462 aC | |
Esdeveniments
modificaGrècia
modifica- Tasos, membre de la Confederació de Delos dirigida per Atenes, es va revoltar per les disputes sobre les mines d'or de la part continental i va esclatar la guerra entre Tasos i Atenes, que aquell any envia a l'illa una força dirigida per Cimó II. Els atenencs van derrotar el insurrectes i van assetjar la ciutat per terra i per mar. Els assetjats van resistir més de dos anys, però al tercer any de setge es van rendir i van haver de destruir les fortificacions i lliurar els seus vaixells de guerra a més de renunciar a les seves possessions continentals i pagar una contribució en metàl·lic.[2][3]
- Sòfanes, militar atenès, i l'atleta Lèagre es van unir i van encapçalar el comandament de deu mil atenesos per provar de colonitzar Amfípolis i explotar les mines d'or. Els dos homes van morir a Dàton en una batalla contra els edons, nadius de la zona.[4]
Imperi Persa
modifica- Puja al tron Artaxerxes I, membre de la dinastia Aquemènida. Va succeir al seu pare Xerxes I mort assassinat.[5][6]
República Romana
modifica- Quint Fabi Vibulà i Titus Quinti Capitolí Barbat són elegits cònsols romans. El senat va nomenar Fabi Vibulà per dirigir la guerra contra els eqües que encara continuava des del 467 aC. Els ambaixadors enviats als eqües van ser tractats sense contemplacions i els dos cònsols van atacar l'enemic. Els eques es van retirar al mont Àlgid, que era al seu territori (segons Titus Livi.[7] Dionís d'Halicarnàs diu que la batalla no va ser decisiva,[8]
Temàtiques
modificaArquitectura
modifica- Fídies fa l'estàtua de Ἀθηνᾶ Πρόμαχος ('Athena Promachos', Atena que lluita al davant de tots), una estàtua colossal de la deessa, feta de bronze que es va instal·lar a l'acròpoli d'Atenes (data aproximada).[9]
Naixements
modifica- Teodor de Cirene, filòsof i matemàtic.[10]
Necrològiques
modifica- El rei Xerxes I de l'Imperi Aquemènida, és assassinat per un dels seus ministres, Artàban, que va acusar dels fets al príncep Darios, fill de Xerxes. Artaxerxes, que va succeir al seu pare, va matar al seu germà.[11]
- Sòfanes, general dels atenesos, juntament amb Leagre van morir a Dàton a mans dels edons, quan volien colonitzar Amfípolis per explotar-ne les mines d'or.[12]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 100, 101
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 70
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 100
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 69
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, IV, 50
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, III, 2-3
- ↑ Dionís d'Halicarnàs, Romaike Archaiologia, IX. 60, 3-6
- ↑ Smith, William (ed.). A history of Greece, from the earliest times to the Roman conquest. With supplementary chapters on the history of literature and art. Londres: John Murray, 1854, p. 370.
- ↑ Nails, Debra. The people of Plato a prosopography of Plato and other Socratics. Indianapolis: Hackett Publishing, 2008, p. 281. ISBN 9780872205642.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, IX, 69
- ↑ Heròdot. Històries, IX, 75.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 465 aC