El vencedor de l'etapa fou l'equip Orica-GreenEDGE, que s'imposà per un segon a l'Omega Pharma-Quick Step. El fins aleshores líder perdé quasi mig minut, per la qual cosa es produí un canvi en el lideratge, que passà a mans de l'australià Simon Gerrans. En la resta de classificacions no es produeix cap canvi.
Primera etapa al continent després de les tres primeres etapes inicials a Còrsega. L'etapa és una contrarellotge per equips de 25 km totalment plana pels carrers de Niça, una ciutat que no acollia una etapa del Tour des de 1981.[2] El recorregut seguia bàsicament el passeig marítim Promenade des Anglais en els dos sentits de circulació fins a la riba del riu Var.[1]
A un quart de quatre de la tarda va començar l'etapa amb la sortida dels equips, cada quatre minuts, per ordre invers a la classificació per equips que hi havia el dia abans. L'Argos-Shimano, darrer classificat, és el primer a prendre la sortida, i també és el que fa el pitjor temps en acabar. El següent equip en prendre la sortida és l'Omega Pharma-Quick Step, que finalitza amb un temps de 25' 57" i que no seria superat per cap dels equips especialistes en aquesta modalitat, especialment el Team Sky i el Garmin-Sharp. Sols l'Orica-GreenEDGE podrà superar aquest temps per 75 centèsimes de segon, finalitzant amb 25' 56", a una velocitat mitjana de 57,841 km/h, cosa que representa la velocitat més alta aconseguida mai en una contrarellotge per equips en la història del Tour de França.[3] El RadioShack-Leopard va finalitzar a 29 segons de l'Orica-Greenedge, cosa que va permetre a Simon Gerrans passar a liderar la cursa. L'Sky, de Christopher Froome, va perdre 3 segons i el Team Saxo-Tinkoff, d'Alberto Contador, sols va perdre sis segons respecte Froome. Per la seva banda Cadel Evans (BMC Racing Team) va perdre 23 segons respecte Froome.[2][4]
_pictogram.svg){kind=small}
Orica-GreenEDGE
Omega Pharma-Quick Step
Team Sky
Team Saxo-Tinkoff
Garmin-Sharp
Movistar Team
Lampre-Merida
Team Katusha
Simon Gerrans (AUS) 
Daryl Impey (RSA)
Michael Albasini (SUI)
Michał Kwiatkowski (POL) 
Sylvain Chavanel (FRA)
Edvald Boasson Hagen (NOR)
Chris Froome (GBR)
Nicolas Roche (IRL)
Roman Kreuziger (CZE)
Ted King (USA) (Cannondale): fora de control[5]